Dins l’univers de la històrica ceràmica valenciana, la presència de vaixelles amb plats, tasses, enciameres o escudelles aconsegueix connectar utensilis que emprem diàriament en les nostres vides amb peces de col·leccions de museus d’arreu del món.
Entre les més importants, destaquen les peces ceràmiques de Paterna i Manises (València) que daten del segle XIV al segle XVI. Autèntiques obres d’artesania, que més enllà del valor guanyat amb el pas del temps pels materials, la iconografia o la tècnica usada, ens permeten estudiar antics usos i costums populars.
La ceràmica dels tallers de Manises i Paterna, heretada de l’època musulmana, va derivar en una producció bàsicament dedicada a la fabricació d’utensilis de vaixella i rajoles per la decoració constructiva. Tot i això, la seva qualitat i varietat va obtenir el reconeixement general i la seva exportació va portar-la a tots els racons d’Europa a través de la Mediterrània.
I entre els repertoris dels quals va acabar formant part, la col·lecció de Santiago Rusiñol no n’és una excepció. Dins del Cau Ferrat trobem obres d’art modern (pintura, dibuix i escultura) al costat d’obres d’art antic (arqueologia, ceràmica, forja, vidre i mobiliari). Sobresortint, entre els ceràmics des de gerros, pots de farmàcia i rajoles fins a fruiters, plats i escudelles.
Una d’elles és l’escudella valenciana, datada entre l’últim quart del segle XIV i el primer quart del segle XV, que es pot contemplar a la Sala del Brollador del Museu del Cau Ferrat. Objecte d’origen força desconegut al qual ha volgut donar llum Armando Álvarez Longay, historiador i gestor cultural, a través de la Peça del Mes d’octubre dels Museus de Sitges.
Una Peça del Mes sobre la ceràmica d’ús popular
L’estudi d’Armando Álvarez ha arrencat amb la passió de Santiago Rusiñol pel col·leccionisme, tot recordant les paraules de l’artista quan l’anomenava la “malaltia que no té cura” i que jo lligaria amb una sentència també russinyolenca: “Els col.leccionistes d’antiguitats són els drapaires dels records” (Màximes i mals pensaments (1927)).
El ponent ens ha recordat l’etimologia, l’ús i la possible procedència aquesta peça d’artesania valenciana que avui llueix enmig de la Sala del Brollador. Una obra que podem datar a cavall dels segles XIV i XV i que per la seva tipologia podem situar entre les localitats valencianes de Manises i Paterna. Mentre que la seva utilitat sembla estar lluny de les habituals vaixelles de l’època, ja que el disseny amb cercles concèntrics podria apuntar a l’ús mèdic. Més concretament a la realització de sagnies i a la mesura de la sang extreta per part del remeier que n’estigués a càrrec
Però sobre la motivació que va portar a l’adquisició d’aquesta peça per part de Santiago Rusiñol no en tenim cap document concret. A partir de tres testimonis fotogràfics, on es retrata la Sala del Brollador, el ponent proposa diverses teories.
Escudella (Paterna o Manises (València), últim quart segle XIV – primer quart segle XV)
Pisa esmaltada en blau.
Museu del Cau Ferrat, Sitges. Col·lecció Santiago Rusiñol
D”una banda, que l’escudella arribés al Cau Ferrat durant algun dels viatges de Rusiñol al País Valencià, entre 1901 i 1928. D’altra, que l’artista l’hagués comprat a Catalunya com una peça d’època que havia de formar part de la seva col·lecció d’art antic. I, finalment, que aquesta peça ceràmica fos fabricada a Barcelona per alguns dels ceramistes emigrats a la ciutat comtal des del País Valencià.
Sigui com sigui, la presència d’aquesta històrica escudella en pisa esmaltada en blau és un motiu més per visitar la casa-taller de Santiago Rusiñol. Un espai de trobada pels principals artistes, escriptors i músics del segle XIX, on envoltats de la seva col·lecció artística van convertir-la en un gran temple del Modernisme.
Bibliografia bàsica
CIRICI, Alexandre; MANENT, Ramon. Ceràmica catalana. Barcelona: Edicions Destino, 1977.
COLL CONESA, Jaume. La cerámica valenciana. Apuntes para una síntesis. Valencia: Asociación Valenciana de Cerámica, 2009.
LAPLANA, Josep de C. Santiago Rusiñol. El pintor, l’home. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1995.
PANYELLA, Vinyet. Santiago Rusiñol, el caminant de la terra. Barcelona: Edicions 62, 2003.
RODRÍGUEZ MONTES, José Antonio. «La sangría terapéutica: del rito a la ciencia», a: Boletín de la Academia Malagueña de Ciencias, núm. 15, 2013, p. 7-20.
Crèdits fotogràfics
© Arxiu Fotogràfic del Consorci del Patrimoni de Sitges
Autor
Xavier Garcia, Bibliotecari dels Museus de Sitges
Deixa un comentari