Des de l’esclat de la Primera Guerra Mundial (1914-1918) i fins a l’estrena de L’auca del senyor Esteve (maig de 1917), la producció literària de Santiago Rusiñol va estar marcada per la creació de noves comèdies lleugeres com El pobre viudo (1916) o A ca l’antiquari (1917), i el colpiment pels fets bèl·lics. A causa d’això darrer va iniciar al seu glossari de L’Esquella de la Torratxa una sèrie d’articles amb el títol d’”Espurnes de la guerra”.
Tant El pobre viudo, estrenada el 8 de gener de 1916 al Teatro Español, primer teatre de l’avinguda del Paral·lel de Barcelona com A ca l’antiquari, presentada el 15 de març de 1917 al Teatre Novedades són bons exemples dels sainets russinyolencs. La primera, fent befa dels no pocs interessos que generen les herències familiars i la segona, dels enganys entorn del col·leccionisme, “fent un retrat dels drapaires
esdevinguts antiquaris”, tal com recordava Carlos Reyero a la 10a Jornada Mercat de l’Art, Col·leccionisme i Museus.
“El pobre viudo”, a: La Vanguardia, 12 de gener de 1916, p. 13.
Del cartell d’El pobre viudo, a banda del text de Santiago Rusiñol, els diaris de l’època van destacar la gran representació d’alguns dels seus protagonistes. Especialment, Avelí Galcerán com a Senyor Bartomeu, Elena Jordi com a Encarnación, Teresa Casanovas com a Angelina i Pepeta Valero com a Senyora Ruperta.
Teatres. “Espanyol”, a: Papitu, Any 09, Núm. 372 (12 gener de 1916), p. 27.
Vet aquí la importància dels actors i les actrius per fer arribar al públic el missatge de Santiago Rusiñol, no amb la parcialitat d’algunes adaptacions teatrals sinó amb el propòsit de fer sentir incòmode al lector a través del text original. I és que sap caricaturitzar la realitat social com pocs autors, fent atenció a les actituds i els tòpics com a bon escriptor costumista, tot defugint dels casos individuals.
Rusiñol crea així figures arquetípiques que perduren en el temps i que fan que un text amb més d’un segle d’antiguitat tingui plena actualitat i retrati la nostra societat. I és que, tal com diu Raül Garrigasait a El fugitiu que no se’n va, “la cosa més noble de totes, la poesia, es veu degradada en una cerimònia rutinària, basada en interessos que la menyspreen”.
Una sàtira on tots volen sortir beneficiats
El pobre viudo és una farsa en tres actes on Santiago Rusiñol retrata tots els interessos que pot generar un vidu ric al seu voltant amb un to irònic i punyent.
El protagonista sembla condemnat a la viudetat eterna, tot i envoltat de cinc dones de les quals ell també en vol treure algun benefici. Una situació d’idíl·lica conveniència que es trenca quan les pretendentes s’assabenten que el vell conco deixar la seva herència a un asil per vidus.
Rusiñol, Santiago (1916). El Pobre viudo: farsa en tres actes. Barcelona: Llibr. Espanyola de Antoni López. 173 p.
Si voleu conèixer aquests i altres detalls de l’obra no deixeu passar l’oportunitat d’apuntar-vos al club de lectura Santiago Rusiñol. La nova trobada del club de lectura estarà dedicada a El pobre viudo i tindrà lloc al Museu del Cau Ferrat el dijous, 15 de febrer, a les 18 h.
L’acte, com és habitual, serà de caràcter gratuït, tindrà places limitades, i estarà coordinat per Andreu Bosch i organitzat pels Museus de Sitges. Si us quedeu sense plaça no us preocupeu perquè teniu la possibilitat d’apuntar-vos en llista d’espera o de participar en les dues sessions que encara té pendents el nostre club: Solitud, de Víctor Català (21 de març de 2024) i Màximes i mals pensaments, de Santiago Rusiñol (18 d’abril de 2024).
No us ho penseu més i inscriviu-vos en aquesta nova trobada. Un hi esperem!
Bibliografia bàsica
CASACUBERTA, Margarida. Santiago Rusiñol: vida, literatura i mite. Barcelona: Curial, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1997. 616 p.
COLL, Isabel. Santiago Rusiñol. Sabadell: Editorial Ausa, 1992. 398 p.
GARRIGASAIT, Raül. El Fugitiu que no se’n va: Santiago Rusiñol i la modernitat. Barcelona: Edicions de 1984, 2018. 173 p.
LAPLANA, Josep de C. Santiago Rusiñol. El pintor, l’home. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1995. 589 p.
PANYELLA, Vinyet. Paisatges i escenaris de Santiago Rusiñol: París, Sitges, Granada. Barcelona: Curial; Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2000. 204 p.
PANYELLA, Vinyet. Santiago Rusiñol, el caminant de la terra. Barcelona: Edicions 62, 2003. 616 p.
REYERO, Carlos. ‘La sátira del coleccionista y del anticuario. Narración y representación’, a: Mercat de l’art, col·leccionisme i museus 2021 / coord. Bonaventura Bassegoda, Ignasi Doménech. Bellaterra: UAB; Sitges: Consorci del Patrimoni de Sitges, 2022. p. 165-193.
RODRÍGUEZ ESTEBAN, Juan Carlos. Un Nou retrat de Santiago Rusiñol a través dels seus escrits a L’Esquella de la Torratxa. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2022. 472 p.
RUSIÑOL, Santiago. El Pobre viudo: farsa en tres actes. Barcelona: Llibreria Espanyola de Antoni López, 1916. 173 p.
Crèdits fotogràfics
© Arxiu Fotogràfic del Consorci del Patrimoni de Sitges
Conductor del club de lectura
Andreu Bosch i Ayza, filòleg i catedràtic d’Institut de Llengua i Literatura Catalanes
Autor
Xavier Garcia, Bibliotecari dels Museus de Sitges
Deixa un comentari