Les grans obres de teatre, encara que siguin de petit format, tenen la capacitat de resultar atemporals. Això és el que passa amb moltes de les comèdies de Santiago Rusiñol, escrites en la seva majoria fa més d’un segle.
Entre totes elles, avui venim a parlar d’un sainet russinyolenc en un acte que porta per títol Gente bien. Obra breu estrenada un 18 d’octubre de 1917, cinc mesos després de l’aclamada presentació de l’Auca del senyor Esteve, al Teatro Novedades de Barcelona. I que va suposar per a l’autor un nou èxit de públic i de crítica tal com recorden les cròniques de l’època.
En línia amb la majoria de la dramatúrgia de Rusiñol, Gente bien respon plenament a la Barcelona del modernisme i copsa l’ambient i els personatges de l’època. Especialment, la nova burgesia sorgida des de finals de segle XIX a principis del segle XX, protagonista d’aquest sainet humorístic.
Uns personatges que, tot i el canvi d’usos i costums, reapareixeran durant la Guerra Civil Espanyola, quaranta anys de franquisme i, per què no dir-ho, l’arribada de la democràcia. I que, per la seva capacitat d’adaptació als diferents moments socials i polítics, són motiu de la befa russinyolenca.
Des d’aleshores, podem dir que Gente bien s’ha convertit en una de les peces de Rusiñol més representades per tota mena de companyies teatrals. Des de la recordada adaptació de La Cubana a nombrosos muntatges a càrrec de companyies amateurs dins i fora del país. Precisament Jordi Milán i Mercè Comes de La Cubana han confirmat l’assistència a la sessió de dijous vinent.
La seva vis còmica i els seus personatges esperpèntics són una combinació d’èxit que us convidem a rememorar en la darrera sessió del primer club de lectura Santiago Rusiñol!
Gente bien, un retrat ‘de classe’ de Santiago Rusiñol
Gente bien és una crítica social que fa befa d’aquella nova burgesia industrial sorgida a la Catalunya finisecular i ràpidament integrada dins la societat benestant i distingida de l’època.
Els protagonistes són el matrimoni format per un industrial i la seva muller que celebren el seu nomenament com a comtes de Rierola amb una festa que no es perd la flor i nata de la burgesia catalana. Circumstància davant la qual, els ‘nous-rics’ canvien el seu comportament per integrar-se millor en aquella classe social que els era tan preuada.
No només amb les formes sinó també amb la llengua. I decideixen que en lloc de parlar en català, el seu idioma habitual amb amics i coneguts, faran servir el castellà perquè “fa més fi”. Relegant l’ús del català als seus empleats, als botiguers i, per descomptat, a la gent del servei.
Vet aquí el transfons d’una opereta on l’aparença ho és tot i “no té data de caducitat”, com recordaven les cròniques de La Vanguardia en l’estrena de l’adaptació escrita i dirigida per Jordi Milán (La Cubana) el setembre de 2016.
Amb aquesta sessió donem per tancada la primera edició del club de lectura Santiago Rusiñol. La trobada dedicada a Gente bien està coordinada per Andreu Bosch i organitzada pels Museus de Sitges, sent una activitat gratuïta i amb places limitades. Una sessió que tindrà lloc el dijous dia 16 de juny a les 18 h a l’auditori de l’Edifici Miramar (hem hagut de canviar l’indret habitual, que és el Cau Ferrat, per donar cabuda a la nombrosa llista d’espera que hi havia) de Sitges.
Esperem tenir disponible ben aviat el calendari de sessions per la segona edició del club de lectura. Un esdeveniment pel qual ja us podem anar avançant algunes de lectures. Aneu prenent nota!
A partir de l’octubre tornarem a revisitar nous clàssics de la literatura catalana. Com l’ocurrent comèdia El bon policia, estrenada el 10 de novembre de 1905 al Teatro Romea; el recull d’articles que Rusiñol va titular Del Born a la Plata publicat l’any 1911 arran dels seus viatges a ultramar; o Visions i Cants, el primer llibre de poesia escrit per Joan Maragall i publicat l’any 1900. Obres modernistes amb estils ben particulars!
Bibliografia bàsica
CASACUBERTA, Margarida (1997) Santiago Rusiñol: vida, literatura i mite. Barcelona: Curial, Abadia de Montserrat. 616 p.
CASACUBERTA, Margarida (1999) Santiago Rusiñol i el teatre per dins. Barcelona: Institut del Teatre de la Diputació de Barcelona. 616 p.
GARRIGASAIT, Raül (2018) El Fugitiu que no se’n va: Santiago Rusiñol i la modernitat. Barcelona: Edicions de 1984. 173 p.
PANYELLA, Vinyet (2003) Santiago Rusiñol, el caminant de la terra. Barcelona: Edicions 62. 616 p.
PLA, Josep (2002) Santiago Rusiñol i el seu temps. Barcelona: Destino. 307 p.
RUSIÑOL, Santiago (1917) Gente bien: sainet en un acte. Barcelona: A. López Llibreter. 59 p.
RUSIÑOL, Santiago (1947) Obres completes. Barcelona: Selecta, 2 volums.
Crèdits fotogràfics
© Arxiu Fotogràfic del Consorci del Patrimoni de Sitges
Conductor del club de lectura
Andreu Bosch i Ayza, filòleg i catedràtic d’Institut de Llengua i Literatura Catalanes
Autor
Xavier Garcia, Bibliotecari dels Museus de Sitges
Deixa un comentari