Fragment de: Llibertat, de Ramon Pichot, per il·lustrar el llibre Fulls de la vida, de Santiago Rusiñol (1898)
Dibuix al llapis carbó i tinta polvoritzada sobre paper
Museu del Cau Ferrat, Sitges. Col·lecció Santiago Rusiñol
A principis del segle XX, l’obra literària de Santiago Rusiñol va fer gala d’una mordaç crítica social que fa d’ell un autor de plena actualitat. Rusiñol es rebel·la contra alguns comportaments de la societat a través d’obres com Llibertat! (1901), Els Jocs Florals de Canprosa (1902), El malalt crònic (1902), L’hèroe (1903) o El místic (1903): excel·lents exemples d’una etapa que li va portar no pocs problemes amb les elits del seu temps.
Llibertat! és una comèdia en tres actes que podem situar dins del corrent regeneracionista, on es conjuga el simbolisme de L’alegria que passa (1898) amb el realisme i el costumisme sense perdre en cap moment l’inconfusible to irònic russinyolenc. El seu argument recorda el retorn dels indians al seu poble al seu poble natal en un xoc cultural que canvia les vides de tothom.
L’obra és protagonitzada pel Jaumet, un nen innocent vingut de lluny, al qual un poble adopta com a seu entre proclames de fraternitat, progrés i tolerància. Però per qui el color de la pell és el més petit dels seus problemes. I és que a mesura que va creixent, en Jaumet comença a exposar inquietuds i tenir sentiments propis de la seva edat. Fet pel qual el nouvingut comença a ser vist com una amenaça, i el poble afable es treu a la llum la seva cara més hipòcrita, inhumana i classista.
Aquest xoc cultural i social no era nou en l’obra de Santiago Rusiñol, ja que de fet Llibertat! recrea i adapta a l’escena una narració de títol gairebé idèntic, «Llibertat», publicada a Fulls de la vida (1898) i que va il·lustrar Ramon Pichot i Gironès.
Argument que en ocasió de la representació teatral segur que va aixecar polseguera arran de la seva estrena al cèntric Teatro Novedades de Barcelona, a càrrec de companyia italiana Vitaliani, el 21 d’agost de 1901. Però que el públic va saber premiar merescudament tal com cita la crònica publicada a La Vanguardia:
“En resumen, un éxito completo: más no podía ser. El telón subió una porción de veces después de todos los actos, prodigando el público una verdadera ovación al autor de una obra tan interesante, y de tan hermoso ideal artístico y social.”
Bertrán, Marc Jesús. “Teatro Novedades: Libertá”, a : La Vanguardia, 22 d’agost de 1901, p. 7.
Fet pel qual uns mesos més tard, l’11 d’octubre de 1901, l’obra va ser estrenada en la seva versió original al Teatre Romea de Barcelona.
Aires de llibertat al club de lectura
Tot i no ser una de les obres més conegudes de Rusiñol, Llibertat! es troba entre les més valorades de l’autor. Tant per l’atreviment de proposar un esperit obertament lliberal, que encara avui estem lluny d’assolir pel pes dels instints més bàsics de la societat occidental, com per la manera en què Rusiñol ho expressa. Convertint una crítica a la societat i als prejudicis en una comèdia amb altes dosis d’humor i de sarcasme.
Rusiñol, Santiago (1901). Llibertat! : comedia en tres actes. Barcelona : Tipografia “L’Avenç”. 199 p.
Aquest estil tan apreciat pel públic no va passar per alt als mitjans més pròxims als poders fàctics, entre ells La Veu de Catalunya que era propietat de la Lliga Regionalista. I va ser així com es van apropiar de l’argument d’aquesta obra de Santiago Rusiñol per interpretar-la d’acord amb els seus interessos. Mentre, els sectors de símbol contrari la rebutjaven amb vehemència.
Si voleu endinsar-vos en aquests i altres detalls de l’obra, apunteu en la vostra agenda la nova trobada del club de lectura Santiago Rusiñol dedicada a Llibertat! que tindrà lloc al Museu del Cau Ferrat el dijous, 18 de gener, a les 18 h.
L’acte, com en altres ocasions, serà de caràcter gratuït i tindrà places limitades. Un cop més, serà coordinat per Andreu Bosch i organitzat pels Museus de Sitges. Si us quedeu sense plaça recordeu que hi ha la possibilitat d’apuntar-se en llista d’espera i que encara tenim pendents tres sessions més del nostre club: El pobre viudo (15 de febrer de 2024), Solitud, de Víctor Català (21 de març de 2024) i Màximes i mals pensaments (18 d’abril de 2024).
No us ho penseu i animeu-vos a participar. Un hi esperem!
Bibliografia bàsica
CASACUBERTA, Margarida. Santiago Rusiñol: vida, literatura i mite. Barcelona: Curial, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1997. 616 p.
COLL, Isabel. Santiago Rusiñol. Sabadell: Editorial Ausa, 1992. 398 p.
LAPLANA, Josep de C. Santiago Rusiñol. El pintor, l’home. Barcelona: Publicacions de
l’Abadia de Montserrat, 1995. 589 p.
PANYELLA, Vinyet. Paisatges i escenaris de Santiago Rusiñol: París, Sitges, Granada. Barcelona: Curial; Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2000. 204 p.
PANYELLA, Vinyet. Santiago Rusiñol, el caminant de la terra. Barcelona: Edicions 62, 2003. 616 p.
RODRÍGUEZ ESTEBAN, Juan Carlos. Un Nou retrat de Santiago Rusiñol a través dels seus escrits a L’Esquella de la Torratxa. Barcelona : Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2022. 472 p.
Rusiñol. La ploma d’en Xarau, Barcelona, Museu Diocesà de Barcelona, 2007. 119 p.
RUSIÑOL, Santiago, Llibertat!: comedia en tres actes. Barcelona: Tip. “L’Avenç”, 1901. 199 p.
Crèdits fotogràfics
© Arxiu Fotogràfic del Consorci del Patrimoni de Sitges
Conductor del club de lectura
Andreu Bosch i Ayza, filòleg i catedràtic d’Institut de Llengua i Literatura Catalanes
Autor
Xavier Garcia, Bibliotecari dels Museus de Sitges
Deixa un comentari