“Per a un enginyer, prou bo significa perfecte. Amb un artista, no existeix la perfecció.” Aquesta frase és atribuïda a un dels precursors de l’escultura cinètica: Alexander Calder. Enginyer mecànic a qui la seva formació va portar a revolucionar el món de l’art, a través dels mòbils escultòrics, i la perspectiva artística d’altres creadors, com Pol Bury.
Pintor surrealista entre les dècades de 1930 i 1940, Bury va tenir l’oportunitat de descobrir el treball en moviment de Calder l’any 1952, i va ser a partir d’aleshores que es va abocar a l’art cinètic en diverses de les seves formes. També conegut com a ‘art cinètic-òptic’ o ‘art escènic’, l’art cinètic és un corrent artístic que dona o aparenta moviment en les seves obres, interactuant amb altres elements exteriors des del vent i l’aigua a la llum i l’electromagnetisme. Treballant amb materials tan diversos com la fusta, el suro, l’acer o el coure, i buscant incansablement el moviment.
És per això que se’l considera un dels precursors de l’art cinètic i a les seves obres tot un “símbol de la precisió i la calma de la meditació en acció”. Tan a través d’obres individuals com de sèries. Una d’aquestes sèries es l’anomenada Volume Figé que va fer al llarg de diferents anys i de la qual la Fundació Stämpfli compta amb una singular peça.
Es tracta de la Volume Figé MNC 218 que ha estat protagonista de la Peça del Mes de gener als Museus de Sitges, amb una interessantíssima presentació que ha anat a càrrec de Ferran Martínez i que us convidem a tornar a veure.
Moviment aturat en l’art de Pol Bury
Durant els anys en que va anar desenvolupant la sèrie Volume Figé, Pol Bury va realitzar un total de 28 peces amb vuit còpies de cadascuna d’elles. Obres fetes amb una base prismàtica i dotades d’una certa ondulació i que a primer cop d’ull podríem associar a una escala, però que en realitat van més enllà.
I és que en realitat parteixen d’una petita placa quadrada que es va movent per generar un volum derivat d’una corba. Volume Figé vol dir volum aturat, i és aquest fet el que el situa la peça com una obra d’art cinètic i no d’art estàtic.
Tot i no moure’s, la peça ens recorda que ha tingut moviment previ. Però, quin ha estat el motiu de l’aturada? Per trobar-hi una resposta, Ferran Martínez ens remet a la biografia de l’artista: Pol Bury. Des dels seus primers contactes amb l’art cinètic a la creació dels mòbils i les escultures impulsades per l’acció del vent, dels motors o de l’acció de l’espectador.
Moviments naturals que Bury va explorar i alentir personalment en les seves obres, fins a convertir-se en un mestre del moviment lent. Un assumpte que ja venia sent motiu d’interès per molts artistes d’altres èpoques. Però que també va explorar i mostrar de manera col·lectiva amb esdeveniments com l’exposició ‘Le Mouvement’ celebrada a la galeria Denise René de París l’any 1955. Una mostra que és considerada com el gran acte inaugural de l’art cinètic.
Volume figé MNC 218 (Volum aturat M N C),
Pol Bury (1993)
Escultura en coure amb pàtina
Fundació Stämpfli, Sitges
D’aquests inicis en l’art cinètic va sorgir la singular manera de donar moviment a les seves obres de Pol Bury. On l’artista controla el temps en les seves obres aconseguint sorprenent constantment l’espectador.
Ja sigui a través de les seves fonts que mostren ordre provocant alhora desconcert, o a través d’una escultura en metall que ens remet a un moviment previ i encara perceptible per l’espectador, com Volume Figé MNC 218.
Una obra que forma part del programa El visitant i que podreu trobar al Museu de Maricel durant els mesos vinents. Una activitat que posa en relació obres i espectadors, tot intentant afavorir la comunicació entre peces d’èpoques i d’estils diferents. Animeu-vos a descobrir-la personalment!
Bibliografia bàsica
ASHTON, Dore. Pol Bury. París: Maeght, 1970.
BALTHAZAR, André. Pol Bury. Milà: Sergio Tosi, 1967.
BALTHAZAR, André. Pol Bury. Les volumes figés. Les volumes miroirs. Les papiers collés. Neuchâtel: Ides et Calendes, 1996. Catàleg de l’exposició del 1996 a la Galerie Numaga, Colombier, Suïssa.
DESCARGUES, Pierre. Gravités malignes et autres causes de perversion de l’harmonie des sphères dans l’oeuvre de Pol Bury. La Louvière: Éd. Le Daily-Bul, 1980.
IONESCO, Eugene; BALTHAZAR, André. Pol Bury. Brussel·les: Cosmos, 1976.
Catàleg de l’exposició Pol Bury. Instants donnés, 50 ans de sculpture. Espace EDF. París: Ed. Flammarion, 2015. Catàleg per Daniel Marchesseau. Articles de Velma BURY, D. MARCHESSEAU, G. MARQUENIE i F. LETAILLEUR.
Catàleg de l’exposició Pol Bury. Le temps en mouvement. Palais des Beaux-Arts. Brussel·les: BOZAR Books et Fonds Mercator, 2017.
Crèdits fotogràfics
© Arxiu Fotogràfic del Consorci del Patrimoni de Sitges
Autor
Xavier Garcia, Bibliotecari dels Museus de Sitges
Deixa un comentari