Gustau Violet (Tuïr, 1873-Perpinyà, 1952)
Escultor i escriptor de la Catalunya Nord, Gustau Violet començà la seva trajectòria professional com arquitecte, però molt aviat deixar de exercí per dedicar-se a l’escultura. Treballà la pedra, el marbre, el coure, el bronze, i, sobretot, la terra cuita, sovint amb una pàtina amb aspecte de bronze.
Moltes de les seves obres tenen “sabor” clàssic i primitiu, inspirades en temes de la vida quotidiana en les quals va intentar reflectir l’esperit català i també feu nombroses figuretes de terra cuita seriades.
Després d’Aristides Maillol, és considerat el principal escultor modern del Rosselló.
En el terreny literari, va escriure amb Josep Sebastià Pons La font de l’Albera, que fou estrenada a Ceret amb música d’Enric Morera.
Arxiu Fotogràfic de Barcelona
El maig del 1905, amb motiu de l’exposició d’artistes del Rosselló celebrada a la Sala Parés, va fer estada a la ciutat de Barcelona. Per unir-se poc després a la Societat d’Estudis Catalans, fent de col·laborador a la Revue Catalane.
Violet va representar la modernitat i els vincles amb el territori alhora, en tant que introductor d’algunes idees estètiques que donaren forma a una plàstica que és va avançar a la del Noucentisme, la reivindicació d’un art propi basat en les formes de vida tradicionals i la integració en un mateix corpus cultural de les “Catalunyes” del Nord i del Sud.
Dades de la peça
‘Dona cosint’ de Gustau Violet
Aquesta escultura prové d’una col·lecció particular i va participar en l’exposició ‘L’escultor Gustau Violet. Art, pensament i territori‘ que és va du a terme al Museu Maricel del 6 juliol al 21 octubre de 2018.
L’obra va ser realitzada en terracota i presenta el patinat característic de les obres de Gustau Violet, simulant una peça de bronze.
Representa una figura femenina de classe popular amb vestit llarg, xal i mocador al cap, que està sorgint un mocador que té entre mans.
El procés de restauració
La peça presentava un estat de conservació força compromès, derivat d’una mala conservació i d’intervencions anteriors poc afortunades.
En el suport hi havia brutícia orgànica i pols generalitzada que s’acumulava en els racons de l’obra. Restes d’adhesiu emprat en les esmentades antigues intervencions. Fissures i pèrdues de suport, ubicades a la part de la cintura, en braços, a les mans i en el mocador que té entre elles i que està sorgint. Abrasió del suport, més acusada a la part inferior de la peça i petites taques de pintura repartides per tota la peça.
Respecte a la pàtina, tota ella tenia un to blanquinós produït per la pols, un cert desgast pel pas del temps i per una conservació poc respectuosa, així com ratllades i pèrdues, localitzades preferentment a les zones amb pèrdues i a la part baixa de la figura.
Els regalims de l’adhesiu utilitzat anteriorment en la reparació de l’escultura també havien creat un cert descoloriment de la pàtina.
El procés de restauració consistí amb una neteja mecànica en sec a base de pinzells tous i aspiració de baixa succió controlada. Posteriorment es realitzà una neteja química per mitjà d’hisops de cotó hidròfil humitejat amb aigua destil·lada i sabó neutre, tenint precaució de què no quedessin restes d’humitat en els racons i plecs del vestit.
Les restes de cola es van retirar mecànicament a punta de bisturí humitejant prèviament la cola amb aigua destil·lada, no fou necessari aplicar cap mena de producte químic per estovar l’adhesiu, amb l’aigua fou suficient.
Reintegració de la peça
Un cop netejada la patina i alliberada de restes de cola es procedí a la reintegració de les pèrdues de suport, es va utilitzar una resina epoxi que a l’hora de reomplir el suport aportava adhesió als fragments. Un cop assecada i polida, al damunt si va posar una capa d’estuc, es va allisar i consolidar.
En darrer terme es va reintegrar cromàticament les pèrdues, zones que presentaven abrasió i les parts refetes, ajustant el retoc pictòric al color original de la pàtina. Com acabat final el procés es va aplicar una capa consolidant a tota la peça.
Una vegada més, una peça ens recorda les paraules d’Antoni Gaudí quan deia que si “l’arquitectura és l’ordenació de la llum; l’escultura és el joc de la llum”.
Crèdits fotogràfics
© Arxiu Fotogràfic de Barcelona
© Arxiu Fotogràfic del Consorci del Patrimoni de Sitges
Bibliografia
Domènech Vives, Ignasi; Barón, Ester; Bover, August; Forcada, Eric (2018): L’escultor Gustau Violet. Art, pensament i territori. Sitges: Consorci de Patrimoni de Sitges. 216 p.
Pep Pascual, responsable de restauració dels Museus de Sitges
Deixa un comentari