L’art cinètic és un corrent artístic que es caracteritza pel moviment, real o aparent, amb especial representació en obres escultòriques de tres tipus: estables o fixes, pensades perquè l’espectador les envolti; mòbils, el moviment dels quals les fa canviar constantment; i penetrables, que en ser recorregudes fan de l’espectador el motor del seu moviment.
La seva consolidació i difusió es va produir cap a finals de la dècada de 1950, gràcies a artistes com Victor Vasarely, Jesús Rafael Soto, Jean Tinguely, Nicolas Schöffer o Pol Bury I el seu èxit es va deure a la influència d’avantguardes entre segles (XIX-XX), especialment futurisme, dadaisme i constructivisme, a partir dels quals aquests i altres artistes van experimentar en la seva obra una gran varietat de moviments, des del mecànic al lluminós i l’electromagnètic. Així com el treball col·lectiu entre diferents artistes.
En aquest context, un artista nascut a Grècia, va deixar la seva empremta en l’art cinètic: Takis, nom artístic de Panayiotis Vassilakis (1925-2019). Precursor en la creació de noves formes artístiques fent ús del magnetisme, la gravetat, la llum i el so, entre el 1950 i el 1970, i desenvolupant la majoria de la seva carrera artística entre París, Londres i Nova York.
Un creador reconegut de qui la Fundació Stämpfli-Art Contemporani de Sitges conserva dues obres, sent una d’elles protagonista de la Peça del Mes de novembre de 2021 als Museus de Sitges.
La presentació de l’obra Sans Titre, datada del 2010, ha anat a càrrec de Teresa Grandas a la Fundació Stämpfli. Grandas és historiadora de l’art i comissaria d’exposicions del Museu d’Art Contemporània de Barcelona (MACBA). Mentre que la redacció del text ha anat a curat de Ferran Martínez Sancho. Historiador i crític d’art a qui hem pogut conèixer amb altres peces com ‘Ebrar‘, de Michel Tyszblat (març de 2019), ‘The beauty and teh Dummy‘ de Peter Klasen (juliol del 2016) o ‘Ang. Nº5, ref. 991‘, de Jacques Monory (juliol de 2015).
Una Peça del Mes dedicada a Takis
Considerat un dels pioners de l’art cinètic, pel seu treball en l’exploració de les forces invisibles de la natura i la relació entre els objectes ordinaris i les energies que els mouen i controlen, Takis tracta d’experimentar amb les possibilitats dels materials i la tecnologia.
Una trajectòria en la qual destaquen les sèries d’obres anomenades Signals (senyals) que va començar a fer l’any 1955 desenvolupant-ne d’altres al llarg de la seva vida. A partir d’unes fines barres verticals que fan de suport a petites peces, des de fragments metàl·lics a bombetes elèctriques de colors, que apareixen conjuntament i permeten jugar amb la forma i el cromatisme.
L’obra concreta, exposada per Teresa Grandas a la nova Peça del Mes, pertany a un d’aquests ‘senyals’. Tractant-se d’una escultura en ferro format per tres varetes verticals que sostenen en l’extrem superior tres peces metàl·liques, segurament trobades i adaptades per Takis, donant lloc a un conjunt de caràcter abstracte i geomètric la immobilitat del qual és altament inestable.
Un joc en el qual tant l’aire com qualsevol altre petit moviment té capacitat de moure i produir una alteració que modifica tot el conjunt de l’obra. Fent que els diversos elements de metall combinats amb el moviment permetin reviure el món d’una màquina que es mou per l’atzar.
L’aspiració de fer l’energia visible
Després d’haver estat instruït en el treball del ferro, Takis va fer les seves primeres obres escultòriques combinant diversos elements dinàmics que ell mateix havia recuperat. Peces individuals que li van servir de base per a la fabricació de multitud d’obres.
La introducció del magnetisme en el seu treball artístic va començar l’any 1959 a París, amb una primera obra consistent en una eina metàl·lica elevada en l’aire gràcies a un imant. Peça que va iniciar la sèrie d’obres
Encetant així un model d’obres a les quals va denominar ‘telemagnètiques’ i establint a la capital francesa una relació amb artistes com Jean Tinguely o Yves Klein i galeristes com Iris Clert. Sent la galeria de Clert el lloc on una de les seves escultures magnètiques va sorprendre el públic en deixar suspès en l’aire el poeta Sinclair Beiles, amic de Takis.
“M’agradaria fer visible aquest món invisible, incolor, no sensual i nu“, va dir Takis, “que no ens pot irritar la vista, el gust ni el sexe. Aquest món que, simplement, és pur pensament.” Capdavanter en la introducció de l’electromagnetisme en l’escultura, els ‘senyals’ amb l’abstracció subjacent permeten explorar la complexitat de la creació humana en un espai on el senyal és fonamentalment un enigma i l’obra de Takis participa d’aquest element enigmàtic ofert a l’espectador.
(2010)
Escultura en ferro
Col·lecció Fundació Stämpfli-Art Contemporani
En el cas concret de l’obra Sans Titre, va ser l’amistat entre Takis i el pintor islandès Erró, qui també era molt amic de Peter Stämpfli, la que va tenir un paper cabdal en la donació de l’obra a la Fundació Stämpfli-Art Contemporani de Sitges. Llegat que va venir acompanyat d’una altra obra de l’artista grec: un collage titulat Pou(r) Erró.
Tot i que d’aquestes dues obres de Takis només Sans Titre forma part de la col·lecció permanent del museu. Una joia artística que fa visible l’invisible al públic dels Museus de Sitges i que “és molt recomanable tant anar a veure-la sola com apreciar la manera d’interactuar amb la resta de la col·lecció de la Fundació Stämpfli”, ha assenyalat Teresa Grandas.
“Perquè Takis no només és un artista interessant de veure per si mateix, sinó també interessa apreciar la seva obra amb relació a altres peces que l’envolten, establint-se entre elles un diàleg“, ha afegit.
Bibliografia bàsica
• Brett, Guy; Nash, Mark; Grandas, Teresa (2000) Campos de fuerzas: un ensayo sobre lo cinético. Barcelona: MACBA; Actar. 333 p.
• Brett, Guy; Wellen, Michael; Grandas, Teresa (2019) Takis. Barcelona: MACBA, Museu d’Art Contemporani de Barcelona. 126 p.
• Casalé Soler, Ramon ‘Takis. L’energia creativa en la seva màxima expressió’, a: El Temps de les Arts, 31 des. 2019. En línia: https://tempsarts.cat/arts-visuals/takis-lenergia-creativa-en-la-seva-maxima-expressio/
• Lucie-Smith, Edward (1994) Movimientos artísticos desde 1945. 3a ed. Barcelona: Destino ; London: Thames and Hudson. 288 p.
• Pacquement, Alfred (1993) Takis: Galerie nationale du Jeu de Paume: rétrospective. Paris: Editions du jeu de paume/Réunion des musées nationaux Diffusion, Seuil. 302 p.
• ‘La voz de la comisaria: Teresa Grandas habla de “Takis”‘. MACBA. 6 feb 2020. En línia: https://www.youtube.com/watch?v=fMaP7eoaz4w
Crèdits fotogràfics
© Arxiu Fotogràfic del Consorci del Patrimoni de Sitges
Xavier Garcia, bibliotecari dels Museus de Sitges
Deixa un comentari