Josep Jordi Guardiola i Bonet (1869-1950)
Fill de la vila de Gràcia, Josep Guardiola fou conegut principalment per les seves creacions en ceràmica, també es dedicà al dibuix, a la pintura i a l’escultura. Deixeble de Lluís Rigalt i Ramon Amado, es formà a Llotja.
El 1917 féu una exposició de pintura al Cercle Artístic de Barcelona i el següent any exposà ceràmica a la Sala Parés. Les seves peces foren premiades a Madrid, a París, a Filadèlfia i a Barcelona. Viatjà a París i a Itàlia. El seu estil és classificable dins la tendència més barroca del Noucentisme.
Facetes que Guardiola també va lligar amb d’altres, com la relacionada amb el món del periodisme. Col·laborar en la secció d’art de La Vanguardia, a partir de 1918, i participant també en La Renaixença.
Creador i divulgador de l’art en un sent ampli de qui coneixem una obra pictòrica concreta dels Museus de Sitges.
Dades de la peça
‘Retrat masculí’ de Josep Guardiola i Bonet
Aquesta pintura forma part d’una donació que els deixebles de l’artista van fer a finals del 2019 al Consorci del Patrimoni de Sitges. Un retrat de mig cos, on es representa a un camperol, i que estava en un estat de conservació força dolent. Presentant desperfectes en el suport (tela de lli), en el bastidor (fusta de pi), en la capa pictòrica (pintura a l’oli) i en el marc (fusta de faig).
El suport presentava brutícia i pols generalitzada tant en l’anvers com en el revers, sent en aquesta part on és més abundant, sobretot entre el bastidor i la tela de la part inferior. També hi havia forats i pèrdues que afectaven tant al suport com a la capa pictòrica, així com plecs, enfonsaments puntuals i ondulació generalitzada.
En el bastidor també hi havia brutícia generalitzada i pols, presentant orificis derivats de l’acció d’insectes xilòfags (corcs) i diversos forats produïts per manipulacions anteriors (claus).
La capa pictòrica era la part que està en un estat de conservació més compromès, presentant brutícia orgànica i pols generalitzada, enfosquiment derivat d’aquesta brutícia, esgrogueïment per l’oxidació de la capa de vernís, clivellat generalitzat derivat del propi envelliment i de les deformacions del suport (la tela). Pèrdues de policromia en les zones on el suport presenta forats i en tot el perímetre de l’obra. Havent-se produït també pèrdues on el bastidor entra en contacte amb la tela, tant a la part superior com a la part inferior. I, finalment, presentant un desgast i una certa abrasió superficial així com excrements d’insectes (mosques) repartits per tota la pintura.
El marc era molt senzill i estava format per quatre llistons de faig que presentaven brutícia i pols, pèrdues, forats, abrasió i desgast.
Procés de restauració
Amb aquest estat general, i un cop examinada visualment i documentada fotogràficament, començà el procés de restauració de l’obra.
En el primer pas van ser retirar els llistons que l’hi feien de marc. Degut al delicat estat de conservació de la capa pictòrica, es va optar per protegir-la amb un empaperat total. Aquest procés es realitza amb una “coletta” elaborada a partir de la cola de conill i paper “Manila”, paper molt porós que un cop assecat ens fixarà la capa pictòrica alhora de consolidar-la al penetrar aquesta “coletta” per les clivelles i fissures que hi ha a la capa pictòrica.
Es va deixar assecar bé l’empaperat, que ens assegura la fixació de la capa pictòrica. I aleshores es va retirar el bastidor i es va netejar mecànicament tot el revers del suport. Un cop realitzat aquest procés es va procedir a l’aplanat del suport, per mitjà d’aplicació d’humitat controlada per polvorització i amb l’ajut d’una superfície plana hidroscòpica (planxa de fusta) s’aplicà pes a fi d’aplanar el suport.
Paral·lelament, es van elaborar unes tires de tela de lli, que posteriorment es van adherir al perímetre del revers del suport. Aquestes tires de tela és coneixen com bandes perimetrals i ens permeten muntar de nou amb un bon tensat la tela original al bastidor original. En aquest moment també es van adherir petits pegats de tela de lli per reparar els forats que presentava els suport. Prèviament a aquest muntatge es va netejar i desinfectar el bastidor. Tant les bandes perimetrals com els pegats es van adherir per mitjà de cola termofusible.
El següent pas consistí amb muntar de nou la tela al bastidor original utilitzant grapes galvanitzades. Un cop muntada la tela i tensada amb les falques del bastidor, es va desempaperar la capa pictòrica mitjançant l’aplicació d’aigua calenta controlant l’aportació d’humitat.
Aquest procés ja ens serveix per retirar part de la brutícia orgànica que presentava la capa pictòrica, tot seguit va començar el procés de neteja pròpiament dit, es va realitzar per mitjà d’una neteja química per tal de dissoldre les restes de material orgànic i dissoldre el vernís.
Un cop finalitzat el procés de neteja es va procedir a aplicar una capa de vernís a tota la superfície pictòrica, un cop assecada es va procedir a reintegrar les pèrdues de capa pictòrica per mitjà d’un estuc que reomplia el gruix de la policromia.
Un cop retirat el sobrant d’aquest estuc es va envernissar de nou la capa pictòrica i ja es procedí a la reintegració cromàtica de les zones amb pèrdues de policromia, utilitzant pigment pur i vernís. Després de vàries sessions de reintegració pictòrica el retoc va quedar ajustat cromàticament al color original.
Finalment es va aplicar, a les zones reintegrades cromàticament, una capa de vernís per polvorització.
S’ha de remarcar que tots els productes i materials utilitzats en el procés de restauració són totalment reversibles, el que ens permet retirar-los de forma senzilla sense malmetre ni alterar l’obra original.
Tot un llarg procés on es demostra la importància de cada detall.
Crèdits fotogràfics
© Arxiu Fotogràfic del Consorci del Patrimoni de Sitges
Bibliografia
“A la memòria de Josep Guardiola, dibuixant, pintor, decorador de ceràmica”. A: Tramontane revue mensuelle du Roussillon régionalisme, littérature, art, folklore, histoire, tourisme Perpignan, 1917-1975. Núm. 342 (febr. 1952), p. 47-73.
Pep Pascual, responsable de restauració dels Museus de Sitges
Deixa un comentari