En el món de les arts, molt se n’ha parlat enguany dels aniversaris de reconegudes figures com Pablo Picasso, Joaquim Sorolla, Alicia de Larrocha o Victòria dels Àngels. Però n’hi ha d’altres a les quals és de justícia dona’ls-hi un espai tan destacat com el que van tenir en vida.
Artistes, com Artur Carbonell i Carbonell, “que afronten la vida amb la ferma resolució de distingir-se en alguns dels camps que les seves facultats li permeten exercir” en paraules d’Isabel Coll al Butlletí del Grup d’Estudis Sitgetans. I de qui el 2023 commemorem el cinquantenari de la seva mort.
“Pintor, escenògraf i director teatral”, segons el Diccionari Biogràfic de Sitgetans, Artur Carbonell va excel·lir en totes aquestes facetes, a les quals podem afegir les de dibuixant, professor i sotsdirector de l’Institut del Teatre a qui va fer donació del seu fons escenogràfic.
Dues passions, el teatre i la pintura, van ocupar bona part de la seva vida. I una d’elles pren protagonisme en el marc de la Peça del Mes de novembre als Museus de Sitges. Es tracta d’un paisatge sitgetà que l’artista va pintar a la seva etapa inicial i que ha estat presentat per Vinyet Panyella, escriptora i investigadora cultural que va ser directora-gerent dels Museus de Sitges entre el 2011 i el 2019.
Un paratge dels afores de Sitges que ens recorda l’exposició ‘El paisatge noucentista sitgetà. Cent anys de «Cala Forn»‘ que va tenir lloc al Museu de Maricel l’any 2017. Un ‘escenari’ natural que també va idealitzar el pintor noucentista Joaquim Sunyer, company de viatge a París d’Artur Carbonell pocs anys després de pintar aquesta obra.
La doble ambivalència d’Artur Carbonell
Tal com ha recordat la ponent, Artur Carbonell va estudiar el batxillerat i va començar la carrera d’arquitectura, abandonant-la al tercer any per dedicar-se a l’art. L’any 1925 va exposar obra pròpia dins de l’Exposició Històrica de l’Art Sitgetà, celebrada al Casino Prado Suburense. Participant, a partir d’aleshores en diverses exposicions col·lectives i publicant diversos dibuixos en revistes locals com L’Amic de les Arts o L’Art Novell. (1922_1927)-
Uns lligams amb la cultura sitgetana que van romandre en el temps, encara que l’artista tingués la seva residència a Barcelona. I una trajectòria artística que lluny de ser eventual el va portar cap a la professionalitat. Motiu pel qual resulten especialment interessants les paraules de dedicades a Carbonell per M.A. Cassanyes a L’Amic de les Arts: “no pertany ni a la colla dels que posen com a fi de l’art pictòrica la còpia més o menys completa d’allò que hom percep a l’exterior, ni a la d’aquells qui creuen que només hi ha salvament en l’abandó absolut del món extern i en la vida exclusiva de l’activitat interna del propi jo”.
En aquest marc, Artur Carbonell va pintar ‘Paisatge’ l’any 1926. Una obra que “marca la seva adscripció a l’estètica del noucentisme i ho fa d’una manera molt explícita”, ha assenyalat Vinyet Panyella, “articulant una composició que ens recorda molt les d’en Joaquim Sunyer”.
Paisatge, d’Artur Carbonell i Carbonell (Sitges, 1926)
Pintura a l’oli sobre tela
Museu de Maricel, Sitges. Fons Maricel
Imatge d’un Sitges molt rural que Artur Carbonell emfatitza arribant “a transcriure o transformar l’estètica ‘a la Sunyer’ d’arbres arrodonits i troncs estilitzats, però que no tenen res a veure amb els paisatges agrestos de les primeres pintures de Sunyer”. Detalls d’una gran maduresa artística en un pintor de només vint anys.
Una obra original d’un artista amb més vocació per pintar la figura humana i la natura morta que no pas el paisatge, tal com ha recordat Panyella. Obres que “es repeteixen successivament fins que entra de ple en allò que Cassanyes qualifica de ‘mirada interior’ i en una mirada ombrívola, fosca i ombrejada que és la dels quadres surrealistes”.
Fet que no ens ha d’abstreure del més important, el fet que ‘Paisatge’ sigui un dels pocs quadres d’aquesta temàtica fet per Artur Carbonell. Un artista “molt obert als corrents de l’època que en molt pocs temps els assumeix i els va dosificant d’acord amb els temes que vol tractar. Una de les grans característiques que té com a pintor de l’època d’entreguerres”, ha recordat la ponent.
Singularitat d’un artista amb doble ambivalència. D’una banda, per l’alternança de la pintura figurativa amb la pintura surrealista. Una dualitat que perdura fins a mitjans dels anys trenta. I, d’altra banda, per la seva aposta pel món teatral. Faceta que alterna amb la d’assagista i fins i tot d’adaptador cinematogràfic.
Aquesta aporta per la dramatúrgia vincula l’artista, d’alguna manera, amb aquella visió d’art total que tenia Santiago Rusiñol. Una visió “d’espai, de pintura, d’escenografia, de música, de literatura… que traslladada a una època més moderna, dels anys trenta, la idea dramatúrgica de l’Artur Carbonell és capaç d’agafar-la com la d’un art que va més enllà de la pura interpretació d’un text literari”, ha remarcat Vinyet Panyella.
Tot assenyalant que aquesta “valorització de la dramatúrgia li serviria, després de la guerra, per refer la seva vida professional”. I donar al món del teatre un llegat artístic igualment valuós.
Bibliografia bàsica
Artur Carbonell. Una vida entre la pintura i el teatre (Sitges, 1906-1973). Exposició homenatge en els vint-icinc anys de la mort de l’artista, organitzada pel Grup d’Estudis Sitgetans, del 14 al 29 de novembre de 1998. Sitges: Grup d’Estudis Sitgetans, 1998.
Cassanyes, M. A, Artur Carbonell, a: L’Amic de les Arts, núm 30, 31 de desembre de 1928.
Coll i Mirabent, Isabel. “Artur Carbonell, pintor i dibuixant”, a: Butlletí del Grup d’Estudis Sitgetans. Sitges: El Eco de Sitges, 1976, núm. 90 (agost 1999), p. 1-8.
García de Carpi, Lucía. La pintura surrealista española (1924-1936). Madrid: Ediciones Istmo, 1995, p. 99-103.
Ibáñez Bach, Aleix. Investigació sobre la vida i l’obra d’un artista oblidat: Artur Carbonell. TFG. Universitat de Barcelona, Facultat de Geografia i Història de l’Art, 2023.
Panyella, Vinyet. Artur Carbonell, pintor i dramaturg (assaig inèdit, 2004-2017).
Panyella, Vinyet. “Dualitats d’Artur Carbonell, pintor i dramaturg”, a: L’Eco de Sitges: El Marge Llarg, 27/11/2023. En línia: https://lecodesitges.cat/dualitats-dartur-carbonell-pintor-i-dramaturg/
Sierra i Farreras, Roland. Artur Carbonell i Carbonell, a: Diccionari Biogràfic de Sitgetans. Sitges: Ajuntament de Sitges, 1998, p. 83-94.
Soler i Forment, Salvador [Juan Cristóbal, pseud.]. “Arturo Carbonell. Su ambivalencia”, I, II i conclusió, a: El Eco de Sitges, 10, 17 i 31 de desembre de 1944.
Crèdits fotogràfics
© Arxiu Fotogràfic del Consorci del Patrimoni de Sitges
Autor
Xavier Garcia, Bibliotecari dels Museus de Sitges
Deixa un comentari