Enguany i amb motiu del 50è aniversari de la mort d’Ismael Smith Marí (1886-1972), Catalunya celebra un esdeveniment, entorn la figura d’aquest artista únic: les III Jornades Ismael Smith. Un programa d’activitats organitzat conjuntament entre el Museu d’Art de Cerdanyola (MAC) i el Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC), però del qual hi participen altres equipaments amb obra de Smith. Com ara els Museus de Sitges.
L’esdeveniment, que tindrà lloc entre el dissabte 4 i el diumenge 5 de novembre, vol centrar-se en la plena vigència de l’obra d’Ismael Smith des d’una perspectiva plenament actual i posant en relleu aquells aspectes que van fer d’ell un ‘outsider’ entre els artistes de la seva generació i que ara fan de Smith un referent en la renovació social de l’art.
Un homenatge que connecta amb les exposicions, temporal i permanent, dels Museus de Sitges precisament en un moment de canvi del programa d’activitats dels museus. Aquest cap de setmana és, doncs, una oportunitat única per gaudir alhora de dues obres d’Ismael Smith: el ‘Retrat de Miquel Utrillo’ i ‘Salomé’ al Museu de Maricel.
L’estirada figura de Miquel Utrillo
La coneixença entre Ismael Smith i Miquel Utrillo es va produir al Café Continental de Barcelona (1884-1891), situat fent cantonada entre la plaça Catalunya i la Rambla de Canaletes, i que tots dos acostumaven a freqüentar.
Ismael Smith, a més de dibuixant i gravador, també va realitzar un bon nombre d’escultures. Peces que en bona part eren de petit format, com la que forma part de les col·leccions dels Museus de Sitges. Un Retrat de Miquel Utrillo fet en bronze i coure al qual l’artista li dona un aire lleugerament caricaturesc.
L’obra, amb l’estil propi de Smith, ens presenta un personatge amb el pit cap enfora, les mans recolzades sobre els malucs, i deixant caure tot el seu pes damunt la cama esquerra. Una figura molt estilitzada, com la que trobaríem habitualment als gravats i dibuixos d’aquest artista polifacètic a cavall entre el modernisme i el noucentisme. I que va ser la Peça del Mes de l’abril de 2009.
‘Retrat de Miquel Utrillo’, d’Ismael Smith i Marí (1910)
Figura en bronze i coure
Museu de Maricel, Sitges. Col·lecció Dr. Jesús Pérez-Rosales
Una figura amb l’estil característic d’Ismael Smith que forma part de les visites virtuals als Museus de Sitges.
La simbòlica imatge de Salomé
Ismael Smith se sentia i volia ser considerat com un dandi, una persona inquieta i transgressora, i un artista amb el desig constant d’experimentar. Un personatge, sens dubte, avançat al seu temps que per si mateix va ser la millor de les seves obres.
La seva extensa i excèntrica producció artística el va portar a ser un ‘outsider’ entre els referents del noucentisme i a pagar un alt preu entre el públic, de la incomprensió a l’oblit. Una iconografia on sovintejava l’ambigüitat sexual i la mordacitat, tot fent escarni d’una societat representada amb homes efeminats i amb dones amb trets masculins.
I entre les seves obsessions figures com la Salomé d’Oscar Wilde, repudiada i censurada a finals del segle XIX. Un personatge bíblic que arriba a nosaltres en forma de l’escultura en guix que va formar part de l’exposició del MNAC ‘Ismael Smith, la bellesa i els monstres’ i que podem tornar a veure aquests dies als Museus de Sitges.
‘Salomé’, d’Ismael Smith i Marí (Barcelona, 1910)
Figura en guix emmotllat
Museu de Maricel, Sitges. Fons Maricel
Una peça que forma part de l’exposició temporal ‘Els museus creixen‘. Exposició temporal a través de la qual els Museus de Sitges mostren una selecció de les més de 1.300 obres que han rebut en concepte d’adquisició, donació o préstec des del moment de la reobertura del Cau Ferrat i del Museu de Maricel.
La mostra es podrà visitar fins al diumenge 5 de novembre, coincidint amb la clausura de la III Jornada Ismael Smit: Miratges contemporanis.
Bibliogràfia bàsica
BORONET I SANT, Carmina. Ismael Smith, precursor del noucentisme: escultures, dibuixos i gravats. Barcelona: Sala d’Art Artur Ramon, 1989.
CASAMARTINA I PARASSOLS, Josep. Ismael Smith: la bellesa i els monstres. Barcelona: Museu Nacional d’Art de Catalunya, 2017.
GARCÍA-HERRAIZ, Enrique. Ismael Smith i Marí (Barcelona, 1886-White Plains, Nova York, 1972). Cerdanyola del Vallès: Ajuntament de Cerdanyola, 2007.
GARCÍA-HERRAIZ, Enrique; BORONET I SANT, Carmina. Ismael Smith, gravador. Barcelona: Biblioteca de Catalunya; Madrid: Calcografía Nacional, 1989.
Ismael Smith, gravador: del Modernisme a l’Art Déco. Barcelona: Diputació de Barcelona, 2013.
Ismael Smith, cuaderno de París: colecciones Fundación MAPFRE. Madrid: Fundación Cultural Mapfre Vida: TF. Editores, 2010.
Ismael Smith, cuaderno de París: catálogo de la exposición celebrada en la Fundación Cultural Mapre Vida, Madrid, 28 de junio-9 de septiembre, 2001. Madrid: Fundación Cultural Mapfre Vida, 2001.
MARTÍ I PALAU, Albert; CLAVELL I MORGADES, Sergi. Ismael Smith: Barcelona, París, Nova York. Barcelona: Clavell & Morgades Antiguitats, Palau Antiguitats, 2018.
PALAU I FABRE, Josep. Ismael Smith, reivindicat. Caldes d’Estrac: Fundació Palau-Centre d’Art, 2005.
Crèdits fotogràfics
© Arxiu Fotogràfic del Consorci del Patrimoni de Sitges
Autor
Xavier Garcia, Bibliotecari dels Museus de Sitges
Deixa un comentari