La figura de José Zamora Vaxeras (1889-1971) ha estat motiu recent de doble celebració. El passat any 2021 per commemorar el mig segle de la seva desaparició i aquest 2022 per l’exposició temporal ‘Pepito Zamora, un artista de revista‘ als Museus de Sitges. Una mostra que ha permès rememorar l’obra d’un dels artistes més polifacètics i cosmopolites del seu temps. Dibuixant i pintor, escenògraf i figurinista, dissenyador i modista, Zamora crear amb l’estil art decó en una obra artística elegant, decorativa, i fins i tot efímera en alguns dels seus treballs.
D’aquest homenatge sitgetà a José Zamora han participat diverses entitats locals. L’Associació LGBTIQ+ Colors Sitges Link a través del festival creatiu Sitges Queer Fest i de la historiadora local Montserrat Esquerda, com a documentalista de l’exposició dels Museus de Sitges. L’Arxiu Històric de Sitges amb una exposició de documents i dibuixos que no han pogut formar part de la mostra ‘Pepito Zamora, un artista de revista‘ per la gran quantitat d’ítems que conformen el llegat de l’artista. I la Biblioteca Santiago Rusiñol de Sitges amb la ‘2a exposició dedicada a Pepito Zamora‘ que es va clausurar a principis de setembre.
Totes aquestes activitats han compartit calendari amb la mostra celebrada a la sala d’exposicions temporals de Can Rocamora, entre el 16 de juny i el 2 d’octubre de 2022, a la qual han assistit més de 10.000 persones i que ha comptat amb dos actes excepcionals abans de ‘tancar el teló’.
D’una banda, la Peça del Mes de setembre als Museus de Sitges, a càrrec del comissari de l’exposició i doctor en història de l’art Isidre Roset. I de l’altra, una jornada de portes obertes que ha posat el colofó a la mostra després de gairebé quatre mesos d’estar oberta al públic.
Aparadors artístics de Pepito Zamora
A més d’autor de dibuixos, quadres i dissenys que han arribat fins als nostres dies, José Zamora va ser el creador de diversos exemples d’art efímer. És el cas d’un dels aparadors artístics de Sitges que ha protagonitzat la Peça del Mes de setembre dels Museus de Sitges la tarda del 30 de setembre.
Diverses són les ocasions en què al llarg de l’any els carrers de Sitges es transformen en una gran galeria a l’aire lliure. Actes de la vida social dels que José Zamora va participar de forma activa a partir de 1948, quan s’instal·la a Sitges i fins a l’any 1970 amb la seva mort.
L’obra destacada per Isidre Roset amb motiu d’aquesta presentació es coneix com ‘El tríptic del Ral·li‘, que l’artista va signar a Sitges l’any 1961 i que representa una estampa sitgetana vista a través d’un finestral amb cortinatges.
Formada per un conjunt de tres peces que rememora la iconografia artística d’un aparador historiat, imitant una escena teatral o un diorama pessebrístic. Un conjunt originalment concebut per l’aparador de la sastreria Mas del carrer Major de Sitges amb motiu del Ral·li de cotxes antics Barcelona-Sitges en la seva tercera edició de 1961.
(Sitges, 1961) Pintura acrílica sobre fusta contraxapada
Museu de Maricel, sitges. Col·lecció de la Vil·la de Sitges
Les fulles dels plafons laterals representen les figures de dues models, una vestida de blanc i l’altra de negre, que es preparen per assistir a l’esdeveniment automobilístic. Mentre que el plafó central mostra una imatge situada a la Fragata i la Punta de Sitges amb tres personatges vestits d’època posant al costat d’un automòbil antic.
L’aparador de la sastreria de Pere Mas no ha estat, però l’únic especialment decorat per José Zamora, com ens ha recordat Isidre Roset. Altres espais de la vila han estat objecte del seu enginy, com a l’altar i la catifa de Corpus del 1956, o del d’altres artistes com el pintor Jaume Pausas Pidelaserra, decorant l’aparador de la sastreria Mas l’any 1956 pel 25è aniversari de la mort de Santiago Rusiñol.
Actes de clausura de la mostra
Un dia abans de la presentació de la Peça del Mes, el 29 de setembre, els “sicalíptics” van esdevenir protagonistes del programa ‘Ja m’entens‘ de Catalunya Ràdio.
Aquest terme d’origen grec que dins l’argot teatral de principis del segle passat feia referència a un moviment literari entre l’erotisme i la picardia va fer de fil conductor en la recuperació d’artistes com Pepito Zamora, de la mà de Montserrat Esquerda, o d’Ismael Smith, en paraules de Sebastià Portell, autor del llibre “Les altures”, o dels actors Arnau Puig i Ricard Farré, responsables de l’adaptació de la comèdia russinyolenca “El bon policia“, que ha estat representada al teatre El Maldà de Barcelona entre finals d’agost i principis d’octubre.
Tot plegat ha coincidit amb el comiat de ‘Pepito Zamora, un artista de revista‘ que ha abaixat definitivament el teló el diumenge 2 d’octubre de 2022. Una jornada de portes obertes que ha reunit a l’equip organitzador de l’exposició amb el seu públic als Museus de Sitges.
Bibliografia bàsica
BAYONA DE LA LLANA, ANTONIO i GÒMEZ ROFRIGUEZ, JULIAN. Pilar Bayona. Biografia de una pianista. Zaragoza: Prensas de la Universidad de Zaragoza, 2015.
CRUZ CASADO, ANTONIO. “Frivolidad y erotismo. Álvaro Retana, el novelista más guapo del mundo”, a Los territorios literarios de la historia del placer, I Coloquio de erótica hispana (Montilla, Casa del Inca, 18-20 de junio de 1993). Edición de José Antonio Cerezo, Daniel Eisenberg y Victor Infantes. Madrid: Huerga & Fierro editores, 1996.
El arte más allá de su tiempo. Álbum de artistas de Maria del Villar Berruezo. Tafalla: Fundación Maria del Villar Berruezo, 2019.
La séptima estrella. Un universo literario orbita alrededor de María del Villar. Tafalla: Fundación Maria del Villar Berruezo, 2018.
MARZAL ORTIZ, MIQUEL. “L’altar i la catifa de flors del Cap de la Vila: 1952-1957. Les bases d’una manera d’entendre el seu disseny”, a: Grup d’Estudis Sitgetans, Quaderns 60. Sitges, 2012, p. 51-52.
Una aproximación al arte frívolo: Tórtola Valencia y José de Zamora. Teatro Albéniz, diciembre del 1988 – enero del 1989. Coordinación, documentación y catalogación: Andrés Peláez y Fernanda Andura. Madrid: Consejería de Cultura, 1988.
URDIALES, ALBERTO. “Mucho más que moda y suave decadencia, José Zamora”, a: Huellas de tinta, educación y biblioteca, núm. 164, marzo-abril del 2008, p. 12-16.
ZAMORA, JOSÉ. Princesas de aquelarre y oros cuentos eróticos. Prólogo de Luis Antonio de Villena. Madrid: Ed. Renacimiento, 2012.
Crèdits fotogràfics
© Arxiu Fotogràfic del Consorci del Patrimoni de Sitges
Autor
Xavier Garcia, Bibliotecari dels Museus de Sitges
Deixa un comentari