La presència de capitells escultòrics a les col·leccions d’art dels Museus de Sitges mereix més d’un treball o estudi. Als 36 capitells que Pere Jou i Francisco va esculpir pel Palau de Maricel, s’hi sumen altres peces inventariades com els set capitells que conserva el Museu de Maricel i que pertanyen a la col·lecció del Dr. Jesús Pérez-Rosales. Cadascun d’ells amb una història singular.
La doble funcionalitat dels capitells els confereix una especial importància tant arquitectònica com artística. En tractar-se d’un element situat en l’extrem superior de la columna escomet la funció estructural de suportar la càrrega que cau sobre la columna. Però, al mateix temps, exerceix una funció didàctica amb el relat d’una història que ens trasllada al passat.
La seva ubicació exterior fa d’aquest tipus de peces un element especialment sensible al pas del temps, a la mà de l’home i a la meteorologia. Efectes que ha deixat de manifest la Peça del Mes de setembre de 2023 als Museus de Sitges i que alhora ha permès treure a la llum una joia de l’art romànic tallada en pedra.
La peça en qüestió ha estat glossada pel professor d’Història de l’Art de la Universitat de Barcelona i de la Universitat de Lleida, Juan Antonio Olañeta Molina. I presentada als Museus de Sitges el 29 de setembre de 2023, en un acte que us convidem a recordar amb aquest article.
La història d’un singular capitell del Museu de Maricel
Diverses han estat les especulacions al voltant d’aquest capitell, tant pel seu origen com per la seva incorporació als museus o pel seu sentit iconogràfic.
Es tracta d’una peça probablement ubicada a l’església romànica de Santa Maria d’Uncastillo (Saragossa) i que podem datar cap al segon quart del segle XII.
La seva arribada va ser probablement de la mà d’un dels dos antiquaris que més relació van tenir amb el Dr. Jesús Pérez-Rosales en la creació de la seva col·lecció d’art: Josep Bardolet i Soler (1891-1985) i Baldomero Falgueras i Carreras (1915 fins al 2006).
Esquerra: Josep Bardolet i Soler. Dreta: Baldomero Falgueras i Carreras
Mentre que la seva simbologia artística mereix una anàlisi en detall. Els relleus d’aquesta peça escultòrica, tot i l’efecte provocat pel pas dels segles, remeten a tres passatges del Nou Testament, tal com mencionat el ponent. Es tracta dels testimonis evangèlics del periple de Jesús pel desert durant quaranta dies i de les tres temptacions que el dimoni li tenia reservades per aquella prova.
En la primera d’elles va oferir-li convertir les pedres en pa per acabar amb el seu dejuni, en la segona va demanar-li llençar-se des de dalt d’un temple per salvar-se miraculosament, i en la tercera va presentar-li tots els regnes del món a canvi d’adorar el diable.
Jesús va rebutjar totes tres tres temptacions, representades en les tres primeres cares del capitell; superant així la gran prova i sent rebut pels àngels, tal i com reflecteix la quarta cara, com el moment previ a començar a predicar.
Imatges de les quatre cares del capitell romànic presentat a la Peça del Mes
Aquests elements de la iconografia cristiana han estat recurrents al largo de la història. Diversos són els exemples que podem trobar des de la il·luminació de textos a la pintura mural, passant per altres tècniques com el relleu escultòric.
Detalls que podreu conèixer i en els que tindreu l’oportunitat de profunditzar a través d’aquesta nova Peça del Mes dels Museus de Sitges.
Bibliografia bàsica
OLAÑETA MOLINA, Juan Antonio. «Una revisión a la escultura románica de la comarca zaragozana de las Cinco Villas: últimas aportaciones y nuevas propuestas», a: HUERTA HUERTA, Pedro Luis (coord.). Enclaves del románico hispano: conjuntos, peculiaridades y nuevas aportaciones. Aguilar de Campoo: Fundación Santa María la Real de Patrimonio Histórico, 2023, p. 161-163.
PANYELLA, Vinyet. «La Col·lecció Pérez-Rosales, un capítol de la història dels museus de Sitges», a: DOMÈNECH I VIVES, Ignasi; BASSEGODA, Bonaventura (coord.). Antiquaris, experts, col·leccionistes i museus: el comerç, l’estudi i la salvaguarda de l’art a la Catalunya del segle XX. Bellaterra: UAB; Sitges: Museus de Sitges, 2013, p. 177-203.
Crèdits fotogràfics
© Arxiu Fotogràfic del Consorci del Patrimoni de Sitges
Autor
Xavier Garcia, Bibliotecari dels Museus de Sitges
Deixa un comentari