Entre les sis belles arts catalogades per Charles Batteaux a mitjans del segle XVIII, al costat de la pintura, l’escultura, l’arquitectura i la literatura, hi trobem també la música i la dansa.
Més enllà de les peces referenciades en la història de l’art i exposades als museus, qui ha dit que no hi pot haver en aquestes mateixes sales un espai per l’expressió corporal a través de la dansa i el ball?
Amb motiu del Dia Internacional de la Dansa (29 d’abril) us volem acompanyar en un petit recorregut per algunes de les representacions del ball i la dansa en diversos entorns i amb diferents actors. Des dels salons de ball de mitjans del segle XIX als locals bohemis entre les acaballes del XIX i l’inici del XX. De la imatge d’un esdeveniment social centrat en el color i les textures al ball popular que gira entorn de l’atmosfera i el moviment dels actors.
Un homenatge a la pintura i el dibuix a través de les col·leccions del Dr. Jesús Pérez-Rosales al Museu de Maricel i de Santiago Rusiñol al Museu del Cau Ferrat de Sitges.
Escenes de ball i dansa a través de la història
El ball ha estat, des dels seus orígens entre les elits de l’edat mitjana un acte rellevant en tots els sectors de la societat. I través del seu coneixement podem establir relacions entre pobles i cultures. Podem entendre la paraula ball com un festeig entorn del qual diverses persones es reuneixen per dansar, però també representa cadascuna de les formes de ballar.
I és aquí on el ball lliga amb la dansa i els dansaires, tot i que existeixen diferències entre tots dos mots. Si la dansa és aristocràtica, estilitzada i ben definida, el ball pertany al poble i és de caràcter lliure i expressiu.
Dues formes d’entendre l’expressió corporal que ens permetran recórrer l’obra de quatre artistes entre la segona meitat del segle XIX i els inicis del segle XX: Vicente Sabater, Ramon Casas, Pablo Picasso i Miquel Utrillo.
Balls de saló i classes de dansa al Museu de Maricel
Un dels millors exemples de la dansa estructurada i escenificada el trobem en dues obres del pintor Vicente Sabater Puchades (1835-aprox. 1898). Destacat aquarel·lista i decorador que va prendre part en les Exposicions Nacionals de Belles Arts de 1854 i 1866, i que va deixar la seva empremta en diversos escenaris i esdeveniments de l’època.
Des de les coloristes pintures del sostre del Palau de Justícia de Madrid a un conjunt de 64 cromolitografies fetes amb motiu del casament d’Alfons XII amb l’Arxiduquessa Maria Cristina d’Àustria l’any 1879.
Signades per Vicente Sabater Puchades el Museu de Maricel compta amb dues pintures que formen part de la col·lecció del Dr. Jesús Pérez-Rosales.
La primera d’elles, titulada ‘Classe de dansa’ (1880), recull l’instant de l’alliçonament en un saló romàntic d’època on el protagonisme és pel mestre, l’aristocràtic alumne i les seves acompanyants.
(1880)
Pintura
Museu de Maricel, Sitges. Col·lecció Dr. Jesús Pérez-Rosales
Mentre que la segona obra, titulada ‘Ball de Saló’ (1886), representa la participació de tots els actors en el moment de la dansa des de les parelles de ball al pianista.
(1886)
Pintura
Museu de Maricel, Sitges. Col·lecció Dr. Jesús Pérez-Rosales
El ball i el moviment popular al Museu del Cau Ferrat
El barri parisenc de Montmartre va ser molt més que el lloc on van coincidir artistes com Pablo Picasso, Miquel Utrillo, Ramon Casas o Santiago Rusiñol. París va suposar també un pas més en la seva consagració com artistes i els llocs que freqüentaven motiu d’inspiració en les seves obres.
Cabarets com ‘Le Lapin Agile’, cafès com el ‘Nouvelle Athènes’ i salons de festa com ‘El Moulin de la Galette’ ens traslladen al turó de Montmartre quan encara era població veïna de París.
Situats a Le Moulin de La Galette, el Museu del Cau Ferrat compta amb dues obres diferents: ‘Parc del Moulin de la Galette’ de Santiago Rusiñol i Prats (París, 1891) i ‘Ball al Moulin de la Galette’, de Ramon Casas i Carbó (París, hivern 1890-1891). Sent en aquesta darrera on farem més atenció, per reproduir un espai que prèviament havien retratat pintors com Auguste Renoir o Henri deToluouse-Lautrec. Però oferint Casas una visió personal, trista i en la penombra, on dues figures ballen acompanyades pels músics davant la indiferència de la resta del públic.
(París, hivern 1890-1891)
Pintura a l’oli sobre tela
Museu del Cau Ferrat, Sitges. Col·lecció Santiago Rusiñol
L’interès de Pablo Picasso per la temàtica del ball es va produir “en moments puntuals”, ens recorda Eduard Vallès. I la seva representació en ‘Dues dones ballant’ (1901) ens permet veure que “el moviment és la clau del dibuix“, va afegir Vallès en la Peça del Mes que hi va dedicar a l’obra.
L’obra incideix en la temàtica de ‘Tres ballarines de can can’ malauradament desapareguda i reflecteixen uns números de ball que possiblement “Picasso pogué veure a llocs com el Moulin de la Galette, el Moulin Rouge o el Jardin de París“.
(1900-1901)
Dibuix a llapis carbó i pastel sobre paper
Museu del Cau Ferrat, Sitges. Col·lecció Santiago Rusiñol
Al març de 1895, Miquel Utrillo i Morlius va tornar temporalment a París, dos anys després de la seva ruptura amb Suzanne Valadon. Uns mesos en què visquè amb Santiago Rusiñol a Quai-Bourboun i s’acomiadà de de la bohèmia de Montmartre i “els inferns de París”, en paraules d’Utrillo, abans del seu retorn a Sitges per conèixer el Cau Ferrat.
D’aquell aquella etapa ens ha arribat una tercera obra “dansant” de la Col·lecció Santiago Rusiñol del Museu del Cau Ferrat de Miquel Utrillo i Morlius. Es tracta de ‘Chula ballant’ (cap a 1895), on la protagonista central deixa en darrer terme la resta de personatges.
(cap a 1895)
Dibuix a tinta sobre paper
Museu del Cau Ferrat, Sitges. Col·lecció Santiago Rusiñol
Una figura majestuosa amb molta expressió corporal en un marc que coronen uns pocs núvols i que deixa enrere una penombra. Potser la d’aquella bohemia parisina.
Fent cas a les paraules de la ballarina i coreògrafa estatunidenca Martha Graham (1894-1991) “el moviment mai menteix, és el baròmetre que ens mostra l’estat de l’anima a tot aquell que por llegir-lo“.
Bibliografia
Domènech, Ignasi. Museu del Cau Ferrat: catàleg de pintura i obra sobre paper = painting and works on paper catalog. Sitges: Consorci del Patrimoni de Sitges, 2019. 439 p.
Domènech, Ignasi. Ramon Casas: la modernitat anhelada. Barcelona: Fundació Bancària “la Caixa”: Viena Edicions; Sitges: Consorci del Patrimoni de Sitges, 2016. 268 p.
Panyella, Vinyet. ‘La Col·lecció Pérez-Rosales, un capítol de la història dels Museus de Sitges’. A: Antiquaris, experts, col·leccionistes i museus. El comerç, l’estudi i la salvaguarda de l’art a la Catalunya del segle XX. Bellaterra: Universitat Autònoma de Barcelona, 2013. p. 177-204
Panyella, Vinyet. Miquel Utrillo i les arts. Sitges: Ajuntament de Sitges: Consorci del Patrimoni de Sitges, 2009. 403 p.
Vallès, Eduard. ”Dues dones ballant’ i ‘Tres ballarines de can can”. A: Peça del Mes. Museus de Sitges. Abril de 2019. 2 p.
Crèdits fotogràfics
© Arxiu Fotogràfic del Consorci del Patrimoni de Sitges
Xavier Garcia, bibliotecari dels Museus de Sitges
Deixa un comentari