Els visitants del Museu de Maricel de Sitges trobem entre les seves sales una magnífica col·lecció d’art romànic sorgida arran de la donació del Dr Jesús Pérez-Rosales. Aquest fons artístic format per més de 3.600 peces comprèn tant el romànic com el gòtic, el renaixement i el barroc, així com art oriental, artesania popular, arqueologia precolombina, art oriental, instruments musicals, objectes litúrgics i diversos teixits.
Entre les peces de l’art romànic conservades pel Museu de Maricel destaquen escultures, tallades en fusta o pedra, que representen figures sagrades com Crist, la Mare de Déu i els sants. Cadascuna d’aquestes obres mestres irradia una serenitat i devoció que reflecteixen la profunda fe d’aquells temps. Com les presents al mural ‘Cicle de la vida i el martiri de Sant Bartomeu apòstol‘ (s. XIV) que es poden contemplar al Museu de Maricel.
Aquesta intensa devoció també s’expressa a través de l’obra pictòrica del romànic que la col·lecció Pérez-Rosales permet admirar a través de pintures murals i panells on es representen escenes bíbliques i religioses imbuïdes d’una atmosfera mística, de colors intensos i formes estilitzades.
Tot aquest conjunt de peces respon tant a la profunda espiritualitat com al mestratge dels artistes del romànic, habitualment associats a la regió on treballaven. Mestres com els de Pedret, de Boí, de Taüll, de Mur, d’Osormort, de Santa Maria o de Santa Coloma.
El primer d’aquesta llista, el cercle del Mestre de Pedret deu el seu nom al pintor o grup de pintors que van estar en actiu a principis del segle XII amb obres tan representatives com l’absis lateral dret de l’església de Sant Quirze de Pedret. Però a qui s’atribueixen moltes altres obres com la que avui ens ocupa: les pintures murals de l’església parroquial de Santa Maria de Cap d’Aran situada a Tredòs (Vall d’Aran).
Un conjunt artístic al qual pertany una pintura mural coneguda com a Crist en Majestat (Maiestas Domini), datada del primer quart del segle XII i que va ser arrencada i traspassada a un suport de fusta que imita l’arquitectura original de l’església. L’obra ha estat la protagonista de la Peça del Mes de març que ha anat a càrrec de Manuel Castiñeiras, antic conservador i Cap de Col·leccions del MNAC i actual Catedràtic d’Història de l’Art Medieval a la UAB.
Un acte on s’han pogut donar llum a molts detalls d’aquesta obra i que us convidem a veure per gaudir de cada detall de la ponència.
Una pintura mural romànica a la Peça del Mes
“La ‘Maiestas Domini’ del Museu de Maricel de Sitges prové del conjunt mural romànic que antigament decorava la capella major de l’església de Santa Maria de Cap d’Aran. El seu estudi exemplifica com pots la complexa història de la descoberta, desmembrament i descontextualització de la pintura romànica catalana durant el segle XX”, ens ha recordat el ponent, “que sovint ha provocat, com en aquest cas, confusions sobre la provinença o la localització primigènia dels fragments”.
Paraules pronunciades en la introducció de la presentació de la peça que ha estat dividida en dues parts. Una primera dedicada a l’exposició del conjunt mural i del fragment estudiat. I una segona centrada en la reconstrucció de l’espai original, concretament la volta de la ‘Maiestas Domini’, tot parlant de la singularitat estilística i l’autoria de la peça, així com de l’escenari litúrgic i el significat.
LLa peça que va ser descoberta l’any 1930, darrere un retaule barroc, va acabar ingressant l’any 1969 al Museu de Maricel de Sitges a partir del llegat del Dr. Jesús Pérez-Rosales el qual la tenia a Barcelona després d’haver-la adquirit molts anys enrere al marxant d’art Josep Bardolet i Soler (1891-1982).
El següent fet al qual ha fet atenció Manuel Castiñeiras ha estat la fragmentació, venda i dispersió del conjunt entre diverses col·leccions particulars i institucions museístiques. “Així com la confusió entre el lloc de la seva procedència”, apuntant que, “el conjunt es va vendre com a part d’una església inexistent, Sant Joan de Tredòs”. Estratègia habitual amb la clara intenció d’evitar reclamacions posteriors. Tot i que en aquest cas, i gràcies a les fotografies de l’Arxiu Mas, ha estat possible resseguir les destinacions dels diversos fragments del conjunt. Però no obtenir una imatge real de tot el conjunt.
Les peces es van introduir en el mercat de l’art amb la participació de Walter Cook i Josep Gudiol. Sent molt destacable l’adquisició de diversos fragments per part del Metropolitan Museum of Art de Nova York que van ser emprats per completar una altra obra, entrant la contradicció d’intentar recrear una ambientació en lloc de respectar l’obra original.
Maiestas Domini, procedent de l’església parroquial de Santa Maria de Cap d’Aran (Tredòs, la Vall d’Aran).
Obra del cercle del “Mestre de Pedret” (Primer quart del segle xii)
Pintura mural al fresc, traslladada a llenç, amb un suport de quadrícula de fusta i contraxapat
Museu de Maricel, Sitges. Col·lecció del Dr. Jesús Pérez-Rosales
Feta la primera part de la presentació, el ponent ha arrencat la segona part dedicada tant a la filiació estilística i autoria com a la reconstrucció de l’espai original i el significat. Un exercici pel qual és té especialment en compte l’església de Santa Maria d’Àneu i la seva volta de l’absis.
Un conjunt, el d’Àneu, que com el de Cap d’Aran està format per la figura central de la Mare de Déu envoltada pels reis mags i els arcàngels. Paral·lelament, el ponent també té en compte les imatges que apareixen a les tres finestres, i que estarien formades per un apostolat semblant al de Sant Pere de Burgal, acompanyats al llarg d’un arc per altres figures com les de l’esperit sant i diversos sants.
Conjunt d’imatges que culmina amb la presència del protagonista d’aquesta Peça del Mes, una ‘Maiestas Domini’ situada a la volta del presbiteri. Representació caracteritzada per una temàtica apocalíptica i envoltada per una sèrie de personatges amb diferents inscripcions que podem reconstruir gràcies a l’església de Sainte-Marie de Vals (Ariège).
Finalment, la presentació de Manuel Castiñeiras culmina amb l’explicació de l’escenari litúrgic i el significat de la peça. “Un conjunt pictòric unitari amb què es va voler fer una decoració total de l’església”. Un temple que es va edificar en dues etapes, corresponent les pintures a la segona d’elles, sent la ‘Maiestis Domini’ un element central. I donant com a resultat una peça que té importància per si sola, però que queda escombrada al bell mig del conjunt. Com afirma el ponent, “una macroarquitectura derivada d’una microarquitectura”.
Bibliografia bàsica
Castiñeiras, Manuel. «Era pintura romanica ena Val d’Aran», a: Aran me fecit. Des mèstres constuctors ara recèrca deth patrimoni sacre, coord. Elisa Ros Barbosa. Vielha, 2018, p. 29-33.
Castiñeiras, Manuel. «Entre dos continentes: Santa Maria d’Àneu & Santa Maria de Cap d’Aran», a: Arte Medievale, IV sèrie, XIV, 2024 (en premsa).
Garland, Enmanuele. «L’église romane de Sainte-Marie de Cap d’Aran dans l’ancien diocèse de Comminges», a: Mémoires de la Societé archéologique du Midi de la France, XLIII, 2003, p. 109-131.
Garland, Enmanuele. «Les peintures murales romanes de l’ancien diocèse de Comminges», a: Revue de Comminges et des Pyrénées Centrales, vol. 116, 2003, p. 574-611.
Guardia Pons, Milagros, Olañeta Molina, Juan Antonio. «Dels Pirineus als Alps: sis fragments de pintures murals romàniques catalanes en una col·lecció particular suïssa», a: Lambard. Estudis d’art medieval, XXX, 2022, p. 31-54.
Pagès, Montserrat. «Sobre iconografia cristiana, a propòsit dels murals romànics de Santa Maria de Cap d’Aran», a: Miscel·lània Litúrgica Catalana, XXX, 2022, p. 107-134.
Panyella, Vinyet. «La Col·lecció Pérez-Rosales, un capítol de la història dels museus de Sitges», a: Antiquaris, experts, col·leccionistes i museu: el comerç, l’estudi i la salvaguarda de l’art a la Catalunya dels segle XX, coord. Ignasi Domènech, Bonaventura Bassegoda. Bellatera, 2013, p. 177-203.
Prat, Montserrat. «La oscura historia del expolio de Tredós», a: Públic, 09-06-2000, p. 25-33.
Crèdits fotogràfics
© Arxiu Fotogràfic del Consorci del Patrimoni de Sitges
Autor
Xavier Garcia, Bibliotecari dels Museus de Sitges
Deixa un comentari