Durant els vint d’anys d’existència del Teatre Líric de Barcelona (1881-1900), successor del Teatre dels Camps Elisis, l’ampli ventall d’espectacles que s’hi van representar va abraçar des dels concerts musicals a les representacions teatrals, l’òpera i la sarsuela.
Es tractava d’un escenari situat el bell mig de l’Eixample, entre els carrers de Mallorca, Provença i Pau Claris amb el passeig de Gràcia, que va ser també espai de trobada pel bo i millor de la burgesia barcelonina. Lloc de celebració de diversos actes socials, però pocs com la que va tenir lloc un 4 de març de 1889: el Ball de Carnaval dels artistes, organitzat pel Cercle Artístic de Barcelona.
Vuit anys després de la seva fundació (1881) i coincidint amb l’arribada a la presidència de Josep Masriera i Manovens, el Cercle Artístic es va embarcar en un ball de disfresses a imatge i semblança dels que acollien les principals capitals europees.
La institució, creada amb l’ànim de reunir qui cultivava o tenia afecció per les belles arts i el foment de la cultura, ja comptava aleshores amb destacats artistes entre els seus membres com Ramon Casas i Santiago Rusiñol. I fent un parèntesi entre la celebració d’exposicions individuals i col·lectives, va decidir fer un esdeveniment fastuós i elegant que situés a Barcelona com a centre d’atenció artística.
Una sèrie de fotografies que immortalitzaven alguns dels il·lustres assistents a aquella festa de disfresses ha estat protagonista de la Peça del Mes de març als Museus de Sitges. Es tracta d’un conjunt de vuit imatges de la Col·lecció Santiago Rusiñol que ha glossat l’historiador i doctor en història de l’art Sebastià Sánchez Sauleda.
Els fastos d’una gran celebració
Sánchez Sauleda ha exposat un treball de recerca dividit en dues parts diferents. D’una banda, els detalls de la celebració del Ball de Carnaval dels artistes i, de l’altra, l’extensa llista d’assistents que hi van participar.
L’acte, per la solemnitat de l’organització, era una elegant festa de carnaval totalment contraposada a la bogeria pròpia d’una festa de màscares. Amb bon gust i cuida estètica fins a l’últim detall, i amb una condició gairebé innegociable: els assistents havien d’anar disfressats per poder entrar al recinte.
La junta organitzadora del ball va transformar el Teatre Líric en un autèntic museu d’art amb la implicació de nombrosos personatges vinculats al Cercle Artístic i amb un gran pressupost per l’època.
Entre l’equip organitzador s’hi van crear comissions per a la decoració de l’espai i l’assessorament en les disfresses, que havien de situar-se en una altra època mai posterior a l’any 1830.
D’aquella celebració se’n va fer ressò la premsa de l’època i es van imprimir invitacions i un programa de ball especialment dissenyats. Un treball on es va cuidar fins a l’últim detall i que va acabar ocupant planes i planes als diaris dels dies posteriors.
Imatges del programa i d’alguns dels vestits del ball de Carnaval del 1889 apareguts a La Vanguardia. Suplemento al número 745. Barcelona, 6 de març de 1889, p. 1-4
Una extensa llista d’assistents
Els mateixos assistents a la festa i les fotografies on van quedar immortalitzats és l’altre aspecte a destacar d’aquell ball de Carnaval.
Instantànies que van anar a càrrec dels fotògrafs Joan Martí centrat a retratar els prohoms de la ciutat i Emili Fernández Tiffon “Napoleon” que va retratar als artistes.
I són precisament aquests últims a qui farem especial atenció, ja que vuit d’ells conformen l’àlbum d’aquesta Peça del Mes de març.
Dins de la col·lecció Santiago Rusiñol del Museu del Cau Ferrat han estat localitzades imatges de Pompeu Gener (1846-1920) vestit de Marquès de Pescara a la batalla de Pavia; Francesc Galofre Oller (1864-1942) vestit de contrabandista andalús; Miquel Torres vestit de mosqueter de Flandes; Carlos Pellicer Rouviere (1865-1959) vestit d’Otel·lo; Antoni Utrillo (1867-1944) vestit del 1830; Aureli Tolosa (1861-1938) vestit de florentí del segle XIV (època de Dant); Ramon Casas (1866-1932) vestit d’elegant del segle XV; Emili Fernández Tiffon, “Napoleón” (1851-1933) vestit de Rubens (dues imatges); i Manuel Cusí (1859-1922) vestit de donzell florentí del segle XV.
Fotografies, d’esquerra a dreta i de dalt a baix, de Pompeu Gener, Francesc Galofre Oller, Miquel Torres, Carlos Pellicer Rouviere, Antoni Utrillo, Aureli Tolosa, Ramon Casas, Emili Fernández Tiffon, “Napoleón” (doble) i Manuel Cusí
Estudi fotogràfic dels germans Antoni i Emili Fernández, dits “Napoleón”.
Fotografia sobre paper (Cercle Artístic (Barcelona), 4 de març de 1889)
Biblioteca Popular Santiago Rusiñol, Sitges. Museu del Cau Ferrat, Sitges. Col·lecció Santiago Rusiñol.
Una història, la d’aquella nit i dels seus protagonistes, que ens ha explicat Sebastià Sánchez Sauleda amb interessants detalls, alguns records russinyolencs i moltes anècdotes. Una conferència que mereix ser recordada.
Bibliografia bàsica
«Crónica diaria. El baile de trajes en el Lírico», a: El Diluvio. Diario político, de avisos, noticias y decretos. Barcelona, núm. 64 (5 de març de 1889), p. 2.025-2.028.
GUARDIET I BERGÉT i Bergé, Montserrat. El Teatre Líric de l’Eixample : 1881-1900. Barcelona : Pòrtic, 2006. 415 p.
La Ilustración. Revista Hispano-Americana. Barcelona, núm. 441 (14 d’abril de 1889); núm. 443 (28 d’abril de 1889); núm. 444 (5 de maig de 1889); núm. 445 (12 de maig de 1889).
MARÍN SILVESTRE, Maria Isabel. Cercle Artístic de Barcelona: 1881-2006. Primera aproximació a 125 anys d’història. Barcelona: Reial Cercle Artístic de Barcelona, 2006.
La Vanguardia. Suplemento al número 745. Barcelona, 6 de març de 1889, p. 1-4.
Crèdits fotogràfics
© Arxiu Fotogràfic del Consorci del Patrimoni de Sitges
Autor
Xavier Garcia, Bibliotecari dels Museus de Sitges
Deixa un comentari