Un 14 de febrer de 1897, setmanes abans que a Barcelona s’estrenés Terra baixa d’Àngel Guimerà i que obris portes Els Quatre Gats de Pere Romeu, un esdeveniment extraordinari va produir-se en el Teatre Prado de Sitges.
En el marc de la IV Festa Modernista, organitzada per Santiago Rusiñol i dedicada al teatre líric català, aquest espai cultural que ja comptava amb vint anys d’història va ser l’escenari escollit per l’estrena de l’òpera simbolista La Fada. Obra amb música d’Enric Morera i llibret de Jaume Massó que en la seva estrena va reunir la intel·lectualitat catalana de l’època.
Aquest 2022 celebrem els 125 anys de la presentació d’una peça que incomprensiblement mai ha estat valorada en la seva justa mesura. Un drama líric que volia contribuir a la consolidació de l’òpera a Catalunya en un gènere teatral musical especialment estimat pels modernistes com a mostra de l’Art Total.
A La Fada, al costat de Morera i Massó, trobem altres noms destacables de la cultura de Catalunya. A càrrec de la posada en escena a Miquel Utrillo i Morlius amb Antoni Mirabent i Soler, en la preparació dels decorats a Santiago Rusiñol, en el disseny de vestuari a Lluís Labarta, en el suport lingüístic als actors a Pompeu Fabra i en el dibuix del programa a Alexandre de Riquer. Un repartiment que va completar un altre cop Miquel Utrillo com a autor del cartell de La Fada.
Aquest rètol artístic de més de metre i mig de llargada, tindrà un paper especial a les sales del Museu de Maricel durant la celebració del 175è aniversari del Gran Teatre del Liceu. I per la seva especial significació és també protagonista de la Peça del Mes de març als Museus de Sitges.
L’estudi d’aquesta obra ha correspost a Verónica Maynés Gutiérrez, historiadora, musicòloga i crítica musical. Esdeveniment que tenim l’oportunitat de tornar a gaudir en aquest vídeo.
L’acte va comptar amb la presència de Carme Artigas, presidenta del Casino Prado on enguany s’ha volgut commemorar el 125è aniversari de La Fada que coincideix també amb els 80 anys del traspàs d’Enric Morera.
La Fada: manifest musical del modernisme català
El text d’aquesta òpera representa l’antiga llegenda extreta dels Croquis pirenencs de Jaume Massó i Torrents. Un recull de naracions publicada originalment l’any 1896 a L’Avenç a mig camí entre el final de la reneixença i el principi del modernisme.
La història, que va tenir lloc a les muntanyes del Conflent durant els anys del regnat de Jaume, ens parla dels sentiments de Jausbert de Paracolls i Gueralda d’Èvol. Dos joves pertanyents a dos llinatges rivals entre els quals neix un amor impossible al que s’oposa la família de Gueralda que només veuen una sortida: fugir plegats a l’estany Negre. Un indret on anhelen gaudir dels seus sentiments amb total llibertat. Però l’estany amaga una fada que els observa fins a enamorar-se del noi al qual vol fer seu.
La fada de l’estany Negre pren l’espasa a Jausbert i la submergeix en l’aigua de l’estany, fent que perdi tot el seu poder, poc abans de l’arribada del pare de Gueralda que busca la seva filla. Entre fugitiu i persecutor té lloc un desafiament que acaba amb la mort de Jausbert i el retorn de Gueralda a casa seva. Moment en què la fada surt victoriosa de l’estany per emportar-se el cos de Jausbert.
Una obra wagneriana carregada de simbologia
Inspirada en l’obra de Richard Wagner, l’òpera de Morera és una peça plena d’harmonia, com ho són també els elements que conformen el cartell d’Utrillo i que Verónica Maynés ha anat desglossant.
Símbols que podem anar trobant en diversos detalls d’aquesta magnífica litografia.
(1897) Litografia sobre paper
Museu del Cau Ferrat, Sitges. Col·lecció Santiago Rusiñol
Per exemple, la representació de la fada de l’estany com a símbol de la bellesa entre lliris i cards. Representant així un amor dual: el dels amants fugitius enfront de l’amor carnal de la fada. Aquesta simbologia ve acompanyada per dos elements que apareixen al marge superior: una lira i una papallona enfront d’un cigne sobre un elm amb ales i una senyera.
“La idea que tenim en aquest cartell és la de la regeneració de la música operística catalana partint dels postulats estètics wagnerians“, en paraules de Verónica Maynés, “elements que en el conjunt del cartell podem veure repartits com qui està llegint un llibre”.
Arran de l’estrena d’aquesta obra musical van sorgir crítiques de tota mena, positives i negatives, que es manifestaven d’una manera o altra a favor o en contra del modernisme. Columnes que la ponent ha anat desglossant tot just abans de permetre escoltar alguns dels fragments de La Fada en un enregistrament fet arran de la seva representació al Teatre la Faràndula de Sabadell, realitzada l’any 1993.
Una oportunitat única per reivindicar la promoció d’aquesta magnífica peça musical i de la figura d’Enric Morera dins del patrimoni musical català.
Bibliografia bàsica
Aviñoa, Xosé. La música i el modernisme. Barcelona: Curial Edicions Catalanes, 1985.
Aviñoa, Xosé. Entre modernitat i Modernisme. El Modernisme (volum I). Barcelona: Lunwerg Editors, 1991.
Janés i Nadal, Alfonsina. L’obra de Richard Wagner a Barcelona. Barcelona: Rafael Dalmau editor, 2013 (2ª edició).
Morera i Viure, Enric. La fada, partitura. Reducció per a piano i veus. Barcelona: Editorial de Música Boileau, 1992.
Crèdits fotogràfics
© Arxiu Fotogràfic del Consorci del Patrimoni de Sitges
Autor
Xavier Garcia, Bibliotecari dels Museus de Sitges
Deixa un comentari