Tot i que l’origen del Carnaval a Sitges o Barcelona té força història, amb referències del segle XV en la vila del Garraf, la popularització de la festa ens remunta segle XIX. Esdeveniments sovint impulsats per entitats culturals i d’esbarjo, que en el cas sitgetà van ser la Societat Recreativa El Retiro (1870) i el Casino Prado Suburense (1877). Dos societats culturals de Sitges estretament vinculades a l’activitat social de la vila.
En aquella època, a finals del segle XIX, els artistes del modernisme van fruir del Carnaval com una gran expressió festiva i cosmopolita estretament lligada a la tradició popular de principi a fi. On no hi faltava la creativitat dels artistes i la pompositat de la celebració, però tampoc els referents culturals. Com ara la gastronomia del popular xató, terme que enguany celebra el 125è aniversari de la seva primera referència documental (13 de febrer de 1896) en una celebració a la qual no hi va falta Santiago Rusiñol.
Març de 1889
Retall de premsa
Museu del Cau Ferrat, Sitges. Col·lecció Santiago Rusiñol
I precisament és Rusiñol el protagonista d’una històrica festa de Carnaval que volem recordar ara. Una celebració que va tenir lloc al Teatre Líric de Barcelona un 4 de març de 1889 i que va reunir un singular grup d’artistes i intel·lectuals que van fer d’aquella exitosa festa un esdeveniment on no va mancar cap detall.
Recordem-la a través d’algunes de les referències que han arribat fins als nostres dies.
Una festa de tancament a l’Exposició Universal de Barcelona
L’Exposició Universal de Barcelona, que va tenir lloc entre el 8 d’abril i el 9 de desembre de 1888, no només va ser la primera gran mostra internacional de l’Estat sinó també un marc incomparable per donar a conèixer l’art dels modernistes en totes les seves vessants.
I quina millor manera de concloure aquest fet que celebrant una gran festa amb alguns dels seus protagonistes. Arran de la seva visita a Niça, i del coneixement de Viena o Roma, Santiago Rusiñol va prendre bona nota d’algunes de les festes de Carnaval amb més història i pompositat d’Europa. Volent traslladar a Barcelona aquesta experiència per la celebració del 4 de març de 1889.
Una festa en un marc únic, el Teatre Líric, cedit per l’empresari Evarist Arnús, i referenciat a les planes de La Vanguardia a través de diversos cronistes, des de Josep Lluís Pellicer a Pompeu Gener.
El resultat va ser el que podríem qualificar com a “El Carnaval dels Modernistes” i que conforma una de les grans pàgines de la crònica barcelonina d’aquella època.
L’esdeveniment no va deixar a l’atzar cap detall i van comptar amb els principals artistes, creadors i promotors culturals del modernisme. Organitzadors i assistents a una celebració que més enllà de la diversió buscava la participació activa de tothom a través de la disfressa.
Un ball de disfresses pel gaudí artístic i el plaer estètic
Entre els membres del comitè organitzador no hi van faltar responsables de la decoració, com els pintors Santiago Rusiñol i Ramon Casas. Conjuntament amb ells, també hi van participar excel·lents escenògrafs, com Francesc Soler i Rovirosa, Maurici Vilomara o els germans Masriera. Així com arquitectes de l’alçada de Francesc Rogent o escultors com Enric Clarasó i Josep Llimona.
Marc incomparable en el qual es van encabir objectes artístics i peces d’història natural procedents de col·leccions com les del naturalista Francesc Darder o tapissos com els cedits pels col·leccionistes Ferrer-Vidal i Soler o Lluís Masriera. Així com representacions al·legòriques del Carnaval creades per Alexandre de Riquer i Francesc Masriera. I parets guarnides amb tapissos neogòtics especialment triats pel mateix Santiago Rusiñol.
Magnífica escena en la qual només hi faltaven uns actors ben particulars especialment disfressats per l’ocasió.
Estudi fotogràfic Napoleón, Barcelona
Museu del Cau Ferrat, Sitges. Col·lecció Santiago Rusiñol
Entre ells s’hi van poder descobrir les figures emmascarades de Ramon Casas, Francesc Rogent, Soler i Rovirosa, Manuel Cusí, Pere Romeu, Francesc Labarta, Pompeu Gener, Josep Lluís Pellicer, Francesc Galofré i Oller o Santiago Rusiñol.
Noms il·lustres que hem pogut descobrir a través de les cròniques d’aquell dia i que aquell dilluns 4 de març de 1889 van obrir la festa a les onze de la nit. En una celebració que es va allargar fins a les quatre de la matinada.
Tres d’aquestes deu imatges estaran exposades al Museu del Cau Ferrat cent trenta-dos anys després. Pel Carnaval de 2021. Us animem a aprovar-vos i endevinar quins personatges s’amaguen darrere les disfresses. Una pista: són dos pintors i un periodista de l’època.
El retrat del Carnaval barceloní per Santiago Rusiñol
La crònica d’aquell esdeveniment va ser escrita per Josep Lluís Pellicer el dimecres 6 de març de 1889, també a les pàgines de La Vanguardia. Quedant la imatge i els fets d’aquell dia per a la posteritat.
Tot i que no van ser les darreres línies carnavalesques dels modernistes al diari barceloní. Més o menys un any més tard, el 18 de febrer de 1890, va ser Santiago Rusiñol qui en va deixar constància de la celebració del Carnaval a Barcelona. Convertit ja en periodista habitual del mitjà on publicaria mesos més tard la sèrie d’articles ‘Desde el Molino‘.
La notícia dedicada a la festa del 1890 va tenir per títol “La muerte del Carnaval” i va anar acompanyada, un cop més, amb diverses il·lustracions de Ramon Casas.
publicat a “La Vanguardia” el 18 de febrer de 1890
Dibuix a tinta i llapis grafit sobre paper
Museu del Cau Ferrat, Sitges. Col·lecció Santiago Rusiñol
Una d’aquestes imatges, titulada ‘Quatre personatges‘, forma part de la Col·lecció Santiago Rusiñol del Museu del Cau Ferrat. Transmetent que, per tornar a renéixer cada any, la festa del Carnaval necessita de la força i del talent col·lectiu.
Perquè tots i totes portem a dintre la capacitat creativa per fer d’aquesta una festa única i sense parangó, que ben aviat podrem tornat a celebrar tots junts!
Bibliografia
Gener, Pompeu. “Los preparativos para el baile de los artistas”. Dins: La Vanguardia. 04/03/1889. p. 1-2. En línia: http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1889/03/06/pagina-1/34661794/pdf.html
Panyella, Vinyet: Santiago Rusiñol, el caminant de la terra. Barcelona: Edicions 62, 2003. 616 p.
Panyella, Vinyet. “El Carnaval dels Modernistes” Dins: L’Eco de Sitges, “El Marge Llarg”, 5 de febrer de 2016.
Pellicer, Josep Lluís. “La carta de Pellicer”. Dins: La Vanguardia. 06/03/1889. p. 1. En línia: http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1889/03/06/pagina-1/34661814/pdf.html
Rusiñol, Santiago. “La muerte del Carnaval” Dins: La Vanguardia. 18/02/1890. p. 1. En línia: http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1890/02/18/pagina-1/34663196/pdf.html
Crèdits fotogràfics
© Arxiu Fotogràfic del Consorci del Patrimoni de Sitges
Xavier Garcia, bibliotecari dels Museus de Sitges
Deixa un comentari