Des del moment mateix de l’arribada de Peter Stämpfli a Sitges, a principis de la dècada de 1970, aquest artista suís ha participat activament tant de la vida social com de la cultura local. En els primers anys, fins a 1986, organitzant activitats i exposicions ben a prop de la seva residència del carrer d’en Bosc, i posteriorment creant un espai cultural que va culminar l’any 2009 amb la inauguració de la Fundació Stämpfli.
Un centre d’art contemporani que fa de la nostra vila molt més que un referent pel modernisme català o per l’arquitectura noucentista. Sitges és referent cultural per diversos motius i un d’ells el devem al fons artístic de Pere Stämpfli.
La seva figura com a artista, més enllà del Pere Stämpfli col·leccionista, ha estat l’estrella del mes de maig als Museus de Sitges. Una obra titulada Autoretrat amb gavardina (“Autoportrait au raglan”) s’erigeix, d’una banda, en protagonista de la Peça del Mes i de l’altra en la precursora d’una nova experiència museística coneguda com ‘El Visitant’.
Avui venim a parlar d’una activitat i l’altra, amb el desig d’afavorir el diàleg dins l’art per sobre d’èpoques i d’estils.
Autoportrait au raglan, una obra al marge del context
La Peça del Mes de maig, que ha anat a càrrec de l’historiador i crític d’art Ferran Martínez, ha apropat al públic dels Museus de Sitges una altra de les obres destacades de la Fundació Stämpfli. On trobareu peces d’una seixantena d’artistes de 22 nacionalitats diferents signades durant prop de mig segle.
De l’obra Autoretrat amb gavardina de Peter Stämpfli podem dir que és un clar exemple del període primer període de l’artista, situat entre el 1963 i el 1970 i associat a la pintura d’una sèrie d’obres que exerceixen de glossari de gestos i objectes trivials dins la quotidianitat de la vida urbana.
El quadre, habitualment ubicat a la Sala A de la Fundació Stämpfli, conviu amb un conjunt d’obres del mateix període que s’emmarca dins la figuració no realista on imatges reconeixibles queden representades a través de la visió subjectiva de l’artista. Un enfocament que copsa l’essència minimalista d’un gest o un objecte i la situa sobre un fons monocrom al marge de tot context.
Autoretrat amb gavardina, pintada per Peter Stämpfli a París l’any 1963, reflecteix les preocupacions dels joves artistes durant la dècada de 1960. Quan, superada la pintura abstracta de la postguerra, el món de l’art donava llum a un nou estil figuratiu lligat a la quotidianitat, a la cultura popular i als nous llenguatges visuals de comunicació. Una nova etapa artística que Stämpfli afronta de manera molt personal, fent ús d’una tècnica tradicional com és la pintura a l’oli sobre tela.
L’obra, exhibida per primer cop al Museu d’Art Modern de la Ville de París en el marc de la 3a Biennal de París (1963), va ser objecte d’especial atenció de l’esdeveniment, ja que les obres de Stämpfli van ser dels pocs exemples de “pop-art” exhibits en aquella ocasió.
I un tema, el de l’autoretrat, que l’autor va afrontar segurament per primera i única vegada en aquest quadre durant els seus seixanta anys de carrera artística.
El visitant, un projecte museístic d’interrelació d’obres
Si entenem l’art com una línia continua a través de la història, per què aïllar totes les obres en diferents equipaments? La proposta ‘El Visitant‘ mira de trencar murs i reconnectar períodes a través de peces singulars.
Nascuda amb la finalitat d’afavorir el diàleg entre obres de diferents estils i èpoques, ‘El Visitant’ materialitza el viatge d’una obra d’art per situar-la al costat d’una altra d’aparença molt diferent. Dues peces inconnexes entre les quals s’acaba establint una conversa davant dels ulls de l’espectador.
En el seu primer viatge, l’experiència situa Autoretrat amb gavardina (1963, Peter Stämpfli) de la Fundació Stämpfli a la vora de Retratant-se (1890, Santiago Rusiñol i Ramon Casas) del Museu del Cau Ferrat. Dues obres de joventut, pintades quan cap dels artistes no comptava encara ni amb trenta anys, que ens permeten viatjar al llarg del temps i descobrir nous detalls.
Cada nou intercanvi d’obres entorn de’El Visitant’ tindrà una durada de tres mesos i es portarà a terme dos cops l’any entre els Museus de Sitges i la Fundació Stämpfli. Com un projecte que no només relaciona obres i espectadors, sinó que també suscita l’experimentació de sensacions, la creació d’idees i la reflexió artística.
Després d’aquesta primera experiència, entre el Museu del Cau Ferrat i la Fundació Stämpfli, els Museus de Sitges volen portar a terme d’altres que ens traslladin fins al Museu de Maricel, el mateix Museu del Cau Ferrat, i en un futur el Museu Romàntic Can Llopis. Estarem a atents a totes elles!
(Sant Benet de Bages, estiu 1890) Pintura a l’oli sobre tela
Museu del Cau Ferrat,Sitges. Col·lecció Santiago Rusiñol
Imatge 2: Autoportrait au raglan, de Peter Stämpfli
(París, 1963) Pintura a l’oli sobre tela
Fundació Stämpfli, Sitges
Bibliografia
ABADIE, Daniel. L’OEuvre de Peter Stämpfli, París: Hazan, 2015.
ALBERT-LEVIN, Marc. Revista Cimaise, novembredesembre. París, 1963.
CASCIO, Davide. Catàleg James Bond & Pin-Ups – Peter Stämpflfli, Kunstmuseum/Ve, 2011.
PACQUEMENT, Alfred. «Peter Stämpfli», a: Art cahier, n° 5, SMI. París, 1978.
PEREC, Georges. Catàleg Stämpfli. París: Centre Georges Pompidou, 1980.
VASSEUR, Bernard. Peter Stämpfli. París: Éditions Cercle d’Art,, 2011.
WIDMER, Heiny; CEYSSON, Bernard. Catàleg Kunsthaus, Aarau, 1982.
Catàleg de la 3e Biennale de París, Musée d’Art moderne de la Ville de Paris, 1963.
Catàleg Stämpfli. París, Galerie nationale du Jeu de Paume, 2002.
Catàleg Pere(t)c tentativa de inventario. La Coruña: Fundación Seoane, 2010.
Crèdits fotogràfics
© Arxiu Fotogràfic del Consorci del Patrimoni de Sitges
Autor
Xavier Garcia, Bibliotecari dels Museus de Sitges
Deixa un comentari