Totes i cadascuna de les obres que es conserven i exhibeixen en els Museus de Sitges són importants i valuoses, ja que formen part del nostre patrimoni cultural. Però sovint ens pregunteu: Quines són les peces imprescindibles dels Museus de Sitges? És difícil donar-vos una única resposta.
Tot i això, com que no volem renunciar a fer-ho i ens encanten els reptes, hem volgut fer una selecció temporal i itinerant de les nostres col·leccions. Un recorregut artístic tan ràpid com intens, un viatge amb segles d’història sense perdre de vista el present, un passatge per diversos indrets de la geografia en què no us haureu de moure de Sitges. Us presentem la nova visita entre tres museus que hem titulat ‘Un tastet imprescindible d’art’.
La nostra proposta consta d’un recorregut pel Museu del Cau Ferrat, el Museu de Maricel i la Fundació Stämpfli d’una hora de duració on ens aturarem en dos conjunts de les peces més significatives de cadascun dels equipaments. Una visita especialment dissenyada per ments inquietes i agendes atapeïdes que també és apte pel públic en general i que oferirem a partir del ‘Sitgestiu 2022‘ en tres llengües diferents: anglès, català i castellà.
Un ‘Tastet impresindible d’art’ obert a tothom
Voltar pels Museus de Sitges a la recerca de les obres ‘imprescindibles’ que no podem passar per alt ens faria entrar en diversos edificis, recórrer multitud de sales i fer no poques preguntes al personal dels museus, perquè no tothom busca les mateixes coses i cadascun té les seves debilitats. No obstant això, algunes de les nostres peces són especialment rellevants per diverses raons: la seva especial bellesa, les seves característiques artístiques úniques, la perfecció tècnica amb la qual es van realitzar o el seu singular significat pels creadors o les creadores.
El nou recorregut que es presenta pretén acostar-vos a una selecció d’aquestes peces emblemàtiques del Museu de Cau Ferrat, el Museu de Maricel i la Fundació Stämpfli d’Art Contemporani, als seus més rellevants tresors, aquells que no pot deixar de conèixer encara que disposi de poc temps per a visitar el Museu.
Entre les obres seleccionades per a aquesta visita podreu fer-vos, no només una idea general del que us ofereix cada museu, sinó també atansar-vos a les col·leccions del Cau Ferrat, el Museu Maricel i la Fundació Stämpfli i sentir el diàleg entre les seves peces, una comunicació dins la història de l’art que no coneix fronteres i abraça tots els estils.
Tres museus que dialoguen entre obres d’art
Primer tast: Museu del Cau Ferrat
La nostra visita arrenca a la casa-taller de Santiago Rusiñol: el Museu del Cau Ferrat. Si us endinseu i pugeu a la primera planta trobareu tres obres que dialoguen en un particular llenguatge.
Entre els principals atractius del Cau Ferrat hi han dues pintures a l’oli pintades a finals del segle XVI per El Greco (Doménikos Theotokópoulos) i adquirides a París per Santiago Rusiñol: Las lágrimas de San Pedro (cap a 1600) i la Magdalena penitente (cap a 1590). La gran vàlua d’aquestes dues obres està en un estil característic on el color predomina sobre el dibuix i on Rusiñol va albirar un precursor de la pintura moderna.
Imatge 2: ‘Magdalena penitente’, de Doménikos Theotokópoulos, El Greco (cap a 1590). Pintura a l’oli sobre tela.
Museo del Cau Ferrat, Sitges. Col·lecció
Santiago Rusiñol
A pocs metres de les dues peces trobareu un altre oli, creat però tres segles més tard que les obres del Greco: Retratant-se (Sant Benet de Bages, 1890). Una obra a quatre mans que Ramon Casas i Santiago Rusiñol van pintar un estiu de finals del segle XIX, on els personatges es refugien en l’ombra i releguen la llum a un racó del quadre. En un clar contrast amb el conjunt artístic del pintor cretenc.
Segon tast: Museu de Maricel
La segona parada té lloc al Museu de Maricel, i més concretament a la primera planta de l’edifici, trobem un espai on destaquen dues pintures del pintor italo-gòtic Pere Serra que representen les escenes de la Nativitat i la Resurrecció de Crist (La Noguera, Lleida, cap a 1400). Obres que van formar part d’un antic retaule major de l’església de Sant Pere de Cubells (Lleida) acompanyades d’altres composicions. Escenes on el pes de cada obra recau sobre els principals personatges que hi prenen part.
Imatge 2: ‘Resurrecció’, de Pere Serra (La Noguera, Lleida, cap a 1400) Pintura al tremp sobre taula.
Museu de Maricel, Sitges. Col·lecció Dr. Jesús Pérez-Rosales
A uns pocs passos, la sala dedicada a l’Escola Luminista acull obres de diversos artistes. Entre ells el pintor sitgetà Joaquim de Miró i Argenter, del qual farem especial atenció en una obra que té per títol Platja de Sitges (Sitges, 1885). Una imatge on les barques, els personatges o els estris són només elements que acompanyen la immensa marina sitgetana.
Dos conjunts als quals també separen segles història, però que va ser de gran importància en el moment de la seva creació per la qualitat i la composició demostrades pels autors.
Primer tast: Fundació Stämpfli d’Art Contemporani
A continuació, la tercera i última parada ens porta a la Fundació Stämpfli de Sitges que us animem a descobrir a través de visites guiades i activitats vinculades als Museus de Sitges com ‘El visitant‘. L’itinerari de la Fundació Stämpfli d’Art Contemporani arrenca amb una de les obres més emblemàtiques del museu: Petó vermell (Rouge baiser) (1966-2000), de Peter Stämpfli. Una pintura a l’oli de color intens que busca expressar la sensació d’uns llavis que romanen presents mentre la resta del cos ha desaparegut.
(1966-2002)
Pintura a l’oli sobre plafó retallat.
Fundació Stämpfli, Sitges.
En contrast amb aquesta obra, de roig viu i línies corbes, Groc additiu A (Jaune additif Denise “A”) (2007), de Carlo Cruz-Díez, està formada per línies dibuixades verticalment de dalt a baix en dos colors diferents: verd i vermell, sobre fons negre. Tot i que els nostres ulls no deixen de veure un altre color: el groc. Una obra on la combinació cromàtica, les formes geomètriques i la proximitat entre les línies juguen amb el moviment de l’espectador i la seva percepció.
Tres museus a través d’algunes de les seves peces més importants. No deixeu passar aquesta nova experiència: ‘Un tastet imprescindible d’art’ que tindrà lloc els dies 12 i 19 de juliol, 2 i 9 d’agost i 6 de setembre als Museus de Sitges.
Bibliografia
COLL, Isabel; SELLA, Antoni; SIERRA, Roland (2002) L’Escola luminista de Sitges : els precedents del Modernisme. Barcelona : Diputació de Barcelona ; Sitges : Ajuntament de Sitges : Consorci del Patrimoni de Sitges. 235 p.
DOMÈNECH I VIVES, Ignasi (2019) Museu del Cau Ferrat : catàleg de pintura i obra sobre paper = painting and works on paper catalog. Sitges: Consorci del Patrimoni de Sitges. 439 p.
LE THOREL, Pascale (2010) Fundació Stämpfli. Sitges : Ajuntament de Sitges. 133 p.
PANYELLA, Vinyet (2013) “La Col·lecció Pérez-Rosales, un capítol de la història dels museus de Sitges”, a: Antiquaris, experts, col·leccionistes i museus: el comerç, l’estudi i la salvaguarda de l’art a la Catalunya del segle XX, coordinada per Ignasi Doménech Vives, Bonaventura Bassegoda i Hugas. pp. 177-203.
Crèdits fotogràfics
© Arxiu Fotogràfic del Consorci del Patrimoni de Sitges
Autor
Xavier Garcia, Bibliotecari dels Museus de Sitges
Deixa un comentari