La figura de Lola Anglada i Sarriera pot ser definida en funció dels múltiples espais de treball de l’artista: escriptora i dramaturga, dibuixant i il·lustradora, ceramista i escultora, decoradora i dissenyadora de vestuari, pintora i col·leccionista. Dona compromesa amb la llibertat i la cultura catalana, si hi ha un món on difícilment trobaríem Anglada és en el dels convencionalismes.
A través d’acurats dibuixos i delicades il·lustracions, Lola Anglada ens ha permès entrar en un univers de sensibilitat que neix de l’estètica noucentista. Corrent que va marcar la seva creació artística i on la seva llarga dedicació a la literatura infantil va contagiar d’aquest estil inconfusible altres facetes creatives, com la de pintora.
Aquesta manera de representar el món d’Anglada queda ben palès en l’obra que protagonitza la Peça del Mes d’octubre als Museus de Sitges. Es tracta de Nena, una pintura a l’oli de Lola Anglada que data de 1925. Just al bell mig d’una dècada plena de projectes artístics, com les exposicions que van celebrar a Barcelona, i editorials, com la publicació de quatre dels seus llibres i la fundació de la revista Nuri.
Nena, que pertany al Fons d’Art de la Diputació de Barcelona (Museu de Maricel, Sitges), ha estat presentada per la doctora en filologia catalana i professora de la UAB: Neus Real Mercadal.
Lola Anglada, artista polifacètica
“Des del Museu Romàntic de Sitges es proposa situar Lola Anglada en el mapa literari català d’Espais Escrits. Xarxa de cases-museus d’escriptors i de fundacions dedicades justament a la preservació, la difusió i l’estudi del patrimoni literari català on Lola Anglada encara no té presència”, ha assenyalat Neus Real. Un deute pendent que aquesta iniciativa vol retornar des de la Vila de Sitges.
“Està previst presentar aquest projecte general dels Museus de Sitges que contemplarà les diverses facetes d’aquesta artista polifacètica”, ha afegit Real en referència a la futura reobertura del Museu Romàntic Can Llopis. Per situar així la figura artística de Lola Anglada, “nascuda a Barcelona l’any 1892, mentre Santiago Rusiñol celebrava a Sitges la primera Festa Modernista; ella no només es va formar en aquest moviment fonamental per normalitzar la cultura catalana i posar-la en l’àmbit europeu, sinó que també va iniciar la seva carrera i va créixer com a artista en el marc del noucentisme, moviment del qual n’és una representant paradigmàtica, assolint el seu gran prestigi en els anys vint i trenta, com a artista i autora de literatura infantil i juvenil”.
“La Guerra Civil va tenir unes conseqüències tràgiques per Lola Anglada, que no va marxar de Catalunya, però es va haver d’amagar fins que a principis dels anys quaranta es va traslladar a Tiana i des d’allà no va renunciar a seguir creant, escrivint i pintant, produint una obra que tenia molt clar que volia llegar a la posteritat”, ha volgut remarcar la ponent. “És una figura que atesa la seva longevitat i l’obra que va produir, mereix aquesta restitució del lloc artístic i cultural que li correspon i gràcies als Museus de Sitges aquest 2021 s’ha engegat el projecte del qual aquesta n’és la primícia, però que tindrà la seva presentació oficial el pròxim 25 de novembre“, ha puntualitzat Neus Real en aquesta glossa sobre Lola Anglada.
Nena, la peça del Mes de Lola Anglada
El Museu de Maricel de Sitges posseeix tres pintures a l’oli de Lola Anglada, a més d’una escultura titulada La veremadora, que ja va encarnar la Peça del Mes de març del 2016.
Tenint, com a mínim, dues d’aquestes obres pictòriques (Descans i Nena) lligams directes amb la seva producció literària. I comptant totes quatre peces amb el protagonisme d’una figura femenina en un entorn mediterrani.
El fet que Nena, de Lola Anglada i Sarriera (cap a 1925), sigui una peça especialment interessant i significativa per començar a entrar en aquest món de la Lola Anglada escriptora i “donat que la infantesa és una temàtica tan essencial en la seva producció”, van fer d’aquesta l’obra escollida per protagonitzar la peça del mes de Neus Real.
Una peça que forma part del fons artístic que Lola Anglada, llegat a la Diputació de Barcelona amb el compromís de donar a conèixer al públic la seva obra a través d’un museu. I que juntament amb la resta de les obres de l’artista conservades el Museu de Maricel “són paradigmàtiques d’aquest moviment cultural que succeeix el modernisme i que persegueix els mateixos objectius de modernització i de normalització, fent servir però uns altres mitjans respecte als modernistes”.
Nena copsa tres elements fonamentals per Lola Anglada: el tema de la infantesa pel compromís vital de l’artista, la data de l’obra com a punt d’inflexió clau en la seva trajectòria com a escriptora i les característiques de la peça com a essència del món construït per l’artista.
Del tema de la infantesa i a través del seu dietari, ressenyat en les seves memòries, Lola Anglada deixa explícitament escrita la seva opció personal de dedicar-se a escriure pels infants de Catalunya. És llavors quan cinc anys després d’haver publicat el seu primer recull de relats (Contes del paradís, Lola Anglada (1920)), l’artista comença a conrear la magnífica producció literària per infants que ens ha estat llegada.
És per aquest motiu, tot rellegint les pàgines del seu dietari personal entre finals de 1924 i principis de 1925, que podem assenyalar aquest moment com el punt d’inflexió en la seva producció artística. I el fet d’escollir la literatura infantil a Catalunya com l’impuls definitiu de la seva carrera literària. Sorgint entre 1928 i 1930 alguns dels seus grans èxits literaris, com En Peret (1928), Margarida (1928), Monsenyor Llangardaix (1929) o Narcís (1930). Encapçalant el projecte de la primera revista en català per les noies del país: La Nuri (novembre de 1925 i març de 1926). I estrenant l’obra de teatre El jardí meravellós al Teatre Romea de Barcelona l’any 1929.
Mentre que del món construït per l’artista cal assenyalar que “Lola Anglada és una convençuda catalanista i creu fermament en què els llibres per infants han d’estimular l’amor per la pròpia terra, sempre porta les seves obres a una realitat familiar com és la catalana, pròxima als infants i que alhora és meravellosa i té un component fantàstic”, recorda Neus Real. “Un món que té al darrere el somni d’un futur millor, d’un ideal, i la idea que més enllà del que podem veure existeix un món màgic que contribueix a fer el nostre entorn encara més lluminós“, afegeix Real. Familiaritzant el personatge i portant-lo a la realitat quotidiana del lector.
I és d’aquesta manera com la Nena immortalitzada per Lola Anglada l’any 1925 s’assembla i anuncia la protagonista de Margarida, escrita també per ella l’any 1928. Representant tots els valors que la Catalunya moderna i europea, fent front a qualsevol entrebanc.
Un personatge que encarna la idea de civilitat i que s’avança al seu temps amb un discurs en clau de gènere, lligat a la idea que la cultura és l’element fonamental per l’emancipació femenina. Remarcant la gran importància que tenia per ella treballar per les noies i per les nenes de Catalunya. Per un futur lluminós i amb valor civils que trobarà el seu lloc en el nou Espai Escrit dels Museus de Sitges.
Bibliografia
ANGLADA, Lola. Memòries 1892-1984. Edició a cura de Núria Rius Vernet i Teresa Sanz Coll. Barcelona: Diputació de Barcelona, 2015.
CASTILLO, Montserrat. Lola Anglada o la creació del paradís propi. Barcelona: Meteora, 2000.
CASTILLO, Montserrat. Lola Anglada i l’ideal del llibre. Barcelona: Diputació de Barcelona – Xarxa de Municipis, 2005.
RIUS I VERNET, Núria; SANZ COLL, Teresa (coord.). Lola Anglada, poderosa memòria. Tiana: Ajuntament, 2010.
RIUS I VERNET, Núria. “Lola Anglada. Tres cops perillosa: roja, separatista i republicana”, a Vides catalanes que han fet història. Barcelona: Edicions 62, 2020. p. 762-767.
Crèdits fotogràfics
© Arxiu Fotogràfic del Consorci del Patrimoni de Sitges
Xavier Garcia, bibliotecari dels Museus de Sitges
Deixa un comentari