La singularitat artística d’Hermen Anglada-Camarasa ha permès a l’espectador viatjar des de la vila d’Arbúcies a les cales de Pollença, l’horta de València o la serralada de Montserrat. Tot i que si un lloc va permetre a Anglada portar al llenç la seva experimentació amb la llum i els personatges d’una ciutat que va reunir el bo i millor de l’art català del canvi de segle ha estat París.
Declarat Any Hermen Anglada-Camarasa per la Generalitat de Catalunya en commemoració del 150è aniversari del seu naixement, aquest 2021 acull diversos actes en record de l’artista més jove de la segona generació modernista.
Una agenda d’activitats de la qual han volgut participar els Museus de Sitges amb una exposició que recorda, precisament, aquella època daurada del pintor: ‘Hermen Anglada-Camarasa. Els anys de París’, al Museu de Maricel del 20 de juny al 10 d’octubre de 2021.
A la capital francesa, Anglada-Camarasa va residir durant dues dècades de la seva vida. La primera època parisenca, entre 1894 i 1904, va suposar el canvi del paisatge català per l’ambient nocturn de la Ciutat de la Llum. Mentre que, durant el segon període i fins 1914, la sofisticació de la seva pintura el va portar a composicions més intenses i efectistes.
Dues etapes que van projectar el nom d’aquest artista barceloní des de París a Moscou, i que van precedir al seu retorn als Països Catalans. Vint anys que els Museus de Sitges han volgut recordar amb una exposició i un catàleg commemoratiu.
L’art català es reuneix a la Ciutat de la Llum
En l’últim quart de segle XIX, una desena llarga de pintors catalans va aterrar a París, esdevinguda en aquells moments capital del món de l’art. Nascut deu anys més tard de Santiago Rusiñol i deu anys abans de Pablo Picasso, Hermen Anglada-Camarasa va arribar a la Ciutat de la Llum l’any 1894, encetant una etapa que, tot i les dificultats inicials, va acabar fent d’ell el pintor espanyol amb més presència internacional abans de Picasso i un dels més valorats pels col·leccionistes de tot el món.
La llista d’artistes catalans instal·lats en el París d’aquella època va arrencar amb noms com els de Ramon Casas, Santiago Rusiñol o Miquel Utrillo, arribats a la dècada de 1880. A ells s’hi van afegir d’altres com Isidre Nonell, Joaquim Sunyer o Hermen Anglada-Camarasa, residents a la capital francesa des de la dècada de 1890.
Prop d’una quinzena de pintors catalans es van donar cita a París durant el canvi de segle, amb una acceptació desigual a casa nostra. Entre ells, Anglada-Camarasa va ser un dels que més va perllongar la seva estança, sumant dues etapes pictòriques on va plasmar les diverses influències rebudes entre 1894 i 1914. Un treball que va motivar Anglada a exposar individualment a la Sala Parés de Barcelona l’any 1900. Fou en aquesta ocasió quan Santiago Rusiñol va adquirir dues obres excepcionals que avui formen part de la seva col·lecció que habitualment apareixen exposades al despatx de l’artista al Cau Ferrat.
Imatge 1: Visió nocturna parisenca, d’Hermen Anglada-Camarasa
(París, cap a 1899) Pintura a l’oli sobre taula
Museu del Cau Ferrat, Sitges. Col·lecció Santiago Rusiñol
Imatge 2: Escena de restaurant nocturn de París, d’Hermen Anglada-Camarasa
(París, cap a 1899) Pintura a l’oli sobre taula
Museu del Cau Ferrat, Sitges. Col·lecció Santiago Rusiñol
Dues obres que van protagonitzar la Peça del Mes d’agost de 2020 als Museus de Sitges i que ara tornen a tenir un paper destacat en aquesta mostra temporal.
Hermen Anglada-Camarasa va ser un dels pintors catalans que va viatjar a París per portar el seu art a tot el món, igual que al llarg de les següents dècades ho van fer d’altres artistes, com Miquel Villà i Bassols (que ho feu entre els anys 20 i 30 del segle passat), que actualmente compta també amb una exposició commemorativa al Museu de Maricel. I va ser així com l’art d’Anglada-Camarasa, lluny de quedar-se aturat en el temps, va arribar a immortalitzar els personatges, la vida i els colors d’una ciutat que avui torna a omplir de llum els Museus de Sitges.
Hermen Anglada Camarasa. Els anys de París
Aquest any 2021, Catalunya celebra un total de 17 efemèrides relacionades amb fets i personalitats que “posen en relleu, recuperen i divulguen la memòria del país”, sent d’entre totes elles la commemoració del 150è aniversari del naixement d’Hermen Anglada-Camarasa una de les més celebrades.
Tot i les limitacions motivades per la pandèmia, són diverses les institucions que recorden el principal representant del postimpressionisme a Catalunya. Des de la seva època catalana fins als seus darrers dies al Port de Pollença, una llarga trajectòria artística de més de setanta anys que els Museus de Sitges volen focalitzar en una de les seves èpoques més impactants: els anys d’Anglada-Camarasa a París.
És per això que la mostra sitgetana, ubicada a la Sala Rocamora del Museu de Maricel, vol oferir una perspectiva pròpia a partir d’una selecció d’inèdita d’obres del pintor barceloní al costat d’altres noms que van marcar les seves etapes a la capital francesa.
(París, cap al 1900)
Litografia sobre paper
Museu Nacional d’Art de Catalunya, Barcelona. Donació del comte William de Belleroche
A ‘Hermen Anglada-Camarasa. Els anys de París’, podem trobar la pràctica totalitat de les seves obres de l’època parisenca localitzades a Catalunya, tant a institucions públiques com a col·leccions privades, afegint-hi, a més, dues obres: una del Museu de Montserrat i l’altra del Museo de Bellas Artes de Asturias, a Oviedo, que han estat exposades conjuntament en comptades ocasions. Tanmateix, la mostra presenta també un conjunt de 13 litografies procedents de la Biblioteca de Catalunya, realitzades per Anglada arran de la seva coneixença amb Albert de Belleroche; diverses obres de Carlos Baca-Flor procedents del Museu de Terrassa, arran del paper del peruà com a introductor d’Anglada en la vida nocturna de París, i dos dibuixos de Pablo Picasso que reflecteixen la gran admiració que hi sentia el pintor malagueny.
En resum, aquesta exposició es vol oferir una mirada diferent a la trajectòria parisina d’un dels pintors més cotitzats de tot l’Estat, Hermen Anglada-Camarasa.
Un nou catàleg per un artista amb estil propi
L’exposició ‘Hermen Anglada-Camarasa. Els anys de París’, comissariada pel Dr. Francesc Fontbona de Vallescar estarà present al Museu de Maricel del 20 de juny al 10 ‘octubre de 2021, i comptarà amb un catàleg monogràfic en català i anglès que el públic podrà adquirir a la botiga dels Museus de Sitges.
La mostra, tot i el seu caràcter temporal, compta amb una publicació que repassa aquesta trascendental etapa del pintor. Des de la relació entre Hermen Anglada-Camarasa i Carlos Baca-Flor, explicada per Ester Gallegos Cordero, a la presència d ‘Anglada a les col·leccions internacionals, en paraules del comissari de l’exposició, passant pel catàleg de les obres en exposició i una cronologia d’Anglada feta també per Francesc Fontbona.
Una obra que passarà a ampliar la bibliografia ja existent sobre el gran representant del postimpressionisme a Catalunya, i que us permetrà emportar-vos a casa la selecció de peces exposades i comentades.
Extracte del llibre Hermen Anglada-Camarasa. Els anys de París.
Sitges: Consorci del Patrimoni de Sitges, 2021.
Francesc Fontbona de Vallescar és historiador de l’art, crític d’art i catedràtic especialitzat en l’època contemporània, del segle XIX i començaments del XX. Doctor en història moderna per la Universitat de Barcelona i membre destacat de diferents institucions de renom, com l’Institut Amatller d’Art Hispànic, la secció històrico-arqueològica de l’Institut d’Estudis Catalans o la Reial Acadèmia Catalana de les Belles Arts de Sant Jordi, Francesc Fontbona compta amb una dilatada trajectòria i una nombrosa producció bibliogràfica. Un treball de recerca on Hermen Anglada-Camarasa ocupa un lloc destacat, sent considerat el gran expert en la figura d’aquest pintor.
Ester Gallegos Cordero és historiadora de l’art, crítica d’art i especialista en conservació del patrimoni, especialitzada en l’estudi d’un dels artistes que va col·laborar amb Anglada-Camarasa als anys de París: el pintor peruà Carlos Baca-Flor, un exemple de la intensa relació del barceloní amb artistes vinguts d’arreu del món i de la influència que l’un i els altres van tenir en l’obra plàstica parisenca del tombant de segle.
Aquest estiu, apropeu-vos als Museus de Sitges i deixeu que el seu art us sorprengui!!
Bibliografia
- Farré Sanpera, Maria Carme; Fontbona, Francesc; Miralles, Francesc (1993). Anglada-Camarasa al Gran Hotel: redescobrir una època. Catàleg d’exposició, celebrada a la Fundació “la Caixa” Illes Balears, del 29 de juliol al 31 d’octubre de 1993. Palma: Fundació “la Caixa”. 163 p.
- Fontbona de Vallescar, Francesc; Gallegos Cordero, Ester (2021). Hermen Anglada-Camarasa. Els anys de París. Catàleg d’exposició, celebrada a Museu de Maricel, Sitges, del 20 de juny al 10 d‘octubre de 2021. Sitges: Consorci del Patrimoni de Sitges. 95 p.
- Fontbona, Francesc (2019). “Hermen Anglada-Camarasa”. A: Museu del Cau Ferrat. Catàleg de pintura i obra sobre paper; Ignasi Domènech i Vives (coord.). Sitges: Consorci del Patrimoni de Sitges. p. 76-80.
- Fontbona, Francesc (2013). “La clientela internacional de Anglada-Camarasa”. A: Nuevas contribuciones en torno al mundo del coleccionismo de arte hispánico en los siglos XIX y XX; Immaculada Socias Batet, Dimitra Gkozgkou (coords.). Gijón: Trea. p. 125-136.
- Fontbona, Francesc (2006). El Món d’Anglada-Camarasa. Catàleg d’exposició, celebrada al CaixaForum, Barcelona-Palma, del 29 de novembre de 2006 al 29 de juliol de 2007. Barcelona: Fundació “la Caixa”. 205 p.
- Fontbona, Francesc; Miralles, Francesc (1981). Anglada-Camarasa. Barcelona: Ediciones Polígrafa. 338 p.
- Moreno, Lourdes; Pizarro, Silvia (2012). Anglada-Camarasa: arabesco y seducción. Colección Fundación “la Caixa”. Museo Carmen Thyssen Málaga, del 6 de noviembre de 2012 al 31 de marzo de 2013. Málaga: Museo Carmen Thyssen Málaga, Fundación Palacio de Villalón. 201 p.
- Pizarro, Silvia; Sanjuán, Charo (2013). Anglada-Camarasa, 1871-1959. Catàleg d’exposició, celebrada al Palacio de Sástago de Zaragoza, del 6 de junio al 1 de septiembre de 2013. Zaragoza: Diputación Provincial de Zaragoza. 127 p.
- Pujol i Sabaté, Núria (2008). Anglada-Camarasa. Barcelona: Ciro. 143 p.
- Staton, Matt; Barrachina, Núria (2010). “Un misteri artístic mínim, però prou interessant: com arriba una nova col·lecció de litografies d’Anglada-Camarasa a la Biblioteca de Catalunya”. A: Revista de Catalunya, núm. 264 (setembre de 2010), p. 65-88.
Crèdits fotogràfics
© Arxiu Fotogràfic del Consorci del Patrimoni de Sitges
Xavier Garcia, bibliotecari dels Museus de Sitges
Deixa un comentari