Platja de Sitges, de Joaquim de Miró i Argenter
(Sitges, 1885)
Pintura a l’oli sobre tela
Museu de Maricel, Sitges. Col·lecció Art de la Vila de Sitges
En la seva passió per la llum, els artistes de l’Escola Luminista de Sitges van anar més enllà de la simple representació. Observant la incidència dels seus raigs en allò que tocaven i recollint l’efecte embellidor que aquesta llum produïa en totes les coses.
Com la finestra a un món lluminós què el pintor volia immortalitzar a través de la seva obra, i que tant hem trobat a faltar en la primavera del passat 2020.
Gràcies als luministes, i durant l’últim quart del segle XIX, Sitges es va convertir en lloc d’acollida d’artistes de diversa procedència, cadascun amb el seu particular estil. Anticipant-se a l’esclat del moviment modernista.
Tots aquests artistes van aterrar a Sitges atrets per una escola pictòrica que van encapçalar Arcadi Mas i Fondevila i Joan Roig i Soler, als quals s’hi van sumar artistes com Joaquim de Miró i Argenter. Un grup d’excepcionals ambaixadors que va projectar aquest paradís proper a la vora del Mediterrani per tot el món.
Avui ens volem aturar en la figura d’aquest últim artista: Joaquim de Miró. De qui els Museus de Sitges conserven vuit de les seves obres, i que nascut i mort a la Vila, va representar com pocs l’evolució del seu paisatge durant el canvi de segle.
Joaquim de Miró, retratista de la llum sitgetana
Nascut a Sitges un 3 de febrer de 1849, Joaquim de Miró era fill d’un advocat, Josep de Miró i Llopis, i oncle d’un altre recordat artista sitgetà, Joaquim Sunyer i de Miró.
Pintor autodidacte, de Miró va ser deixeble d’Arcadi Mas i Fondevila. Tot i que, com a propietari rural de vinyes, no va haver de moure’s de Sitges ni dedicar-se professionalment a la pintura durant tota la seva vida.
En la seva producció artística sovinteja la pintura de paisatges, des de marines a horts, i des de masies a carrers sitgetans. Passant a la història, sens dubte, com un gran observador que captava i reinterpretava la quotidianitat, i que podríem catalogar com el gran ‘retratista’ de l’evolució de Sitges entre el 1880 I el 1910.
(Sitges, 1908)
Pintura a l’oli sobre tela
Museu del Cau Ferrat, Sitges. Fons Maricel
La seva casa familiar i taller artístic, situada al carrer Parellades, es va convertir en lloc de trobada dels pintors de l’Escola Luminista. Per, més tard, acabar congregant també artistes liderats per Santiago Rusiñol amb qui feu bona amistat.
Un lloc idealment situat sobre el Passeig de la Ribera i a només cent metres del Monument a el Greco, subscrit popularment per iniciativa del mateix Rusiñol. Indret immortalitzat per Joaquim de Miró a través de l’obra Vista del Baluard i la Platja des d’El Greco (1908) que podreu trobar al Museu de Maricel.
Una vida entre la terra i la vida social de Sitges
Arran de tota una vida viscuda a Sitges, Joaquim de Miró s’implicà de principi a fi en el dia a dia de les seves entitats.
Una tasca que va arrencar el 1877 en col·laborar en la decoració del Casino Prado Suburense, de la qual va ser soci fundador. Anys més tard, el 1889, va intervenir també en la decoració del Cafè Continental. Un local que va acabar ocupant la Cerveseria del Cau Ferrat, i en el guarniment de la qual va col·laborar el mateix de Miró a través d’un quadre: La recol·lecció de la malvasía (1895).
Pintura a l’oli sobre tela
Museu del Cau Ferrat, Sitges. Fons Cau Ferrat
Les dues darreres decades del segle XIX van portar l’obra de l’artista a altres ciutats. Primer exposant a la ciutat comtal, gràcies a la Sala Parés (1881-1884) i al Reial Club Nàutic de Barcelona (1888). I després a la ciutat francesa de Niça (1884). Mostres que es va alternar amb la participació en diferents edicions de l’Exposició de Belles Arts de Barcelona (1891, 1894 i 1911).
I que sempre precedien al retorn de l’artista de Sitges, on mai va deixar de formar part activa dels fets més importants de la vila, com ara la celebració de la festa de Corpus. En un mutu idil·li amb la Blanca Subur que culminà el dia de la seva mort, un 18 de febrer de 1914.
El record d’una gran exposició sobre el luminisme
Amb el record de Joaquim de Miró, convé igualment recordar que el 2022 commemorarem els vint anys de l’exposició L’Escola Luminista de Sitges. Celebrada a l’edifici Miramar de Sitges entre el 24 de març i el 9 de juny de 2002.
Una mostra amb la qual els Museus de Sitges van exhibir l’obra pictòrica d’un conjunt d’artistes que fins llavors no havia rebut la merescuda atenció de tothom.
(Sitges, cap a 1884)
Pintura a l’oli sobre tela
Museu de Maricel, Sitges. Col·lecció Art de la Vila de Sitges
Aquesta exposició buscava compartir noves perspectives a la producció d’un grup de pintors que, a diferència dels impressionistes, va anar més enllà de la pura intuïció artística. Realitzant un esforç per reflectir la intensitat de la llum del Mediterrani amb una força que perdura en els nostres dies.
Una claror que els Museus de Sitges volen mantenir ben encesa.
Bibliografia
Coll, Isabel; Sella, Antoni; Sierra, Roland: L’Escola luminista de Sitges: els precedents del Modernisme. Barcelona : Diputació de Barcelona, Ajuntament de Sitges, Consorci del Patrimoni de Sitges, 2002. 235 p.
Domènech i Vives, Ignasi. Museu del Cau Ferrat: catàleg de pintura i obra sobre paper = painting and works on paper catalog. Sitges: Consorci del Patrimoni de Sitges, 2019. 439 p.
Panyella i Balcells, Vinyet. ‘Vista del Baluard i la platja des del Greco’. A: Peça del Mes dels Museus de Sitges (Abril de 2018). En línia: https://museusdesitges.cat/ca/peca-del-mes/peca-del-mes-abril-2018-vista-del-baluard-i-la-platja-des-del-greco
Picas i Cardó, Jacint; Jou, David: Escola lluminista de Sitges: exposició antològica. Sitges : Grup d’Estudis Sitgetans, 1980 (Quaderns GES; 7). 12 p.
‘El Sitges del passat – Museu de Maricel’. A: Google Arts & Culture. Museus de Sitges. En línia: https://artsandculture.google.com/exhibit/el-sitges-del-passat-museu-maricel/cgISo35_DVvgKA?hl=ca
Crèdits fotogràfics
© Arxiu Fotogràfic del Consorci del Patrimoni de Sitges
Xavier Garcia, bibliotecari dels Museus de Sitges
Deixa un comentari