Entre finals del segle XIX i principis del XX, el Mediterrani va ser motor de renovació per a l’art i els seus elements, des de l’aigua fins als raigs de sol, van convertir-se en motius fonamentals d’algunes composicions artístiques ben recordades.
L’escola luminista de Sitges, especialment activa entre 1878 i 1892, va copsar l’efecte de tots aquests components en la llum sitgetana a través de pinzells com els d’Arcadi Mas i Fondevila, Joaquim de Miró i Argenter o Joan Roig i Soler. I va ser Santiago Rusiñol, qui en aturar-se a la vila l’octubre de 1891, també captivat per aquesta llum va immortalitzar-la en diverses de les obres del 1891 al 1895.
Fruit d’aquella etapa, trobareu al Museu del Cau Ferrat olis com ‘L’hort del Vinyet’ (Sitges, 1892), ‘Pati suburenc (El pati de la Tereseta)’ (1892), ‘La nena de la clavellina (Teresa Mirabent Planas)’ (1893) o ‘Galeria blanca’ (1893). Tots ells situats a Sitges. Però si hi ha un motiu especialment recurrent d’aquella etapa, capaç d’inspirar un conte, una peça teatral i fins i tot l’homenatge d’altres artistes posteriors, aquest ha estat El Pati Blau.
Situat al carrer Àngel Vidal, també conegut com del Retiro, aquest cèntric celobert sitgetà fou protagonista de dos quadres: Pati Blau (1892) i Pati Blau amb dues nenes a l’escala (1893). Ambdós pintats per Santiago Rusiñol i que anys després van encoratjar l’artista a escriure un conte Pati blau, publicat a Fulls de vida (1898), i finalment a preparar l’obra de teatre en dos actes El pati blau (1903).
Aquella peça dramàtica, estrenada al teatre Romea de Barcelona un 12 de maig de 1903 amb Maurici Vilomara com a escenògraf i Enric Borràs com a protagonista, va suposar un èxit per a l’autor que ara venim a recordar a través del club de lectura Santiago Rusiñol.
Una invitació a entrar en aquest pati on transcorre la vida familiar i domèstica, d’esquena al carrer on tot és públic i aparent.
‘El Pati Blau’ de Santiago Rusiñol
Enfront del simbolisme russinyolenc d’obres com L’Alegria que passa (1898) o Cigales i formigues (1901), encetem ara una etapa literària on l’autor no evita la polèmica, el costumisme i fins i tot el sentimentalisme. Amb El Pati Blau (1903), Santiago Rusiñol apel·la als sentiments amb el relat d’una relació amorosa amb final tràgic que a través d’un llenguatge senzill l’apropa al públic.
Barcelona : Antonio López, 1903
Una obra estructurada en dos actes i protagonitzada per l’Agna-Rosa, una jove convalescent que tot i no poder sortir del jardí de casa viu el seu particular idil·li, i el Jacinto, un pintor també jovenívol que queda embadalit per l’idíl·lic pati blau i l’encís de l’adolescent. Al seu costat sorgeixen altres personatges com són la Maria que és confident de la jove enamorada, un metge que és l’antítesi de l’artista i un americano de caràcter mesquí que vol posseir el quadre on apareix el pati.
La peça dramàtica trasllada a l’espectador l’existència de l’Agna-Rosa, marcida entre l’empresonament i malaltia, i els somnis de Jacinto, que viu esclau d’aquest món efímer. Mentre la societat decadent, fora d’aquest petit pati, viu malalta de vanitat i cobdícia.
Un relat pertinent i de plena actualitat gairebé cent vint anys després de la seva estrena. Encara sou a temps de participar-hi en aquesta sessió del club de lectura Santiago Rusiñol.
(Sitges, 1892)
Pintura a l’oli sobre tela
Museu del Cau Ferrat, Sitges. Col·lecció Santiago Rusiñol
Recordeu que la trobada d’El Pati Blau, coordinada per Andreu Bosch i organitzada pels Museus de Sitges, és gratuïta i té places limitades. L’esdeveniment tindrà lloc el dijous vinent 21 d’abril a les 18h al Museu del Cau Ferrat de Sitges.
També teniu obert el termini d’inscripció per les dues darreres sessions del club: L’héroe (19 de maig) i Gente bien (16 de juny). Us hi esperem!
Bibliografia
CASACUBERTA, Margarida (1997) Santiago Rusiñol: vida, literatura i mite. Barcelona: Curial, Abadia de Montserrat. 616 p.
CASACUBERTA, Margarida (1999) Santiago Rusiñol i el teatre per dins. Barcelona: Institut del Teatre de la Diputació de Barcelona. 616 p
GARRIGASAIT, Raül (2018) El Fugitiu que no se’n va: Santiago Rusiñol i la modernitat. Barcelona: Edicions de 1984. 173 p.
PANYELLA, Vinyet (2003) Santiago Rusiñol, el caminant de la terra. Barcelona: Edicions 62. 616 p.
PLA, Josep (2002) Santiago Rusiñol i el seu temps. Barcelona: Destino. 307 p.
RUSIÑOL, Santiago (1903) El Pati blau : idili dramátic en dos actes. Barcelona: Antoni López. 124 p.
RUSIÑOL, Santiago (1947) Obres completes. Barcelona: Selecta, 2 volums.
Crèdits fotogràfics
© Arxiu Fotogràfic del Consorci del Patrimoni de Sitges
© Arxiu Fotogràfic de VisitSitges.com
Conductor del club de lectura
Andreu Bosch i Ayza, filòleg i catedràtic d’Institut de Llengua i Literatura Catalanes
Autor
Xavier Garcia, Bibliotecari dels Museus de Sitges
Deixa un comentari