Fa més d’un segle, a la dècada de 1910, Charles Deering va comprar l’antic hospital de Sant Joan de Sitges i altres edificis confrontants per encarregar a Miquel Utrillo una gran reforma que fes de Maricel la seva nova residència a la Vila.
L’edifici va acabar convertint-se en un magnífic conjunt artístic i monumental que Pere Jou va decorar amb capitells a portes i finestres entre 1915 i 1920. Sens dubte, alguns dels elements artístics més rellevants de la façana del Palau de Maricel, que avui acompanyen altres detalls escultòrics en l’accés als diferents espais del complex.
A conseqüència del delicat estat de conservació d’una finestra decorativa del Palau de Maricel, els Museus de Sitges van decidir sotmetre-la a un treball de restauració integral. Aquesta és la seva història.
Projecte de renovació
La finestra estudiada, que es caracteritza per estar decorada en relleu i no disposar vidre, està situada a sobre d’una escala que dóna accés a les terrasses del Palau de Maricel.
Es tracta d’un element arquitectònic que ve acompanyat per una estàtua femenina, ubicada al centre de l’ampit de la finestra. L’escultura, elaborada en terracota, presenta a la Deessa Diana emmarcada per un arc de mig punt sustentat per columnes i capitells. I està ornamentada amb relleus, també en terracota, com motius vegetals i caps d’éssers fantàstics o mitològics.
Mentre que, sota la finestra, es pot apreciar un plafó decoratiu amb una escena protagonitzada per personatges orientals i envoltada d’un doble marc decoratiu. Un d’ells amb motius florals i l’altre llis, de color blau ultramar, seguint la línia estilística general.
Engassat parcial de l’escultura com a protecció prèvia al procés d’extracció de la figura del Palau de Maricel
El procés d’intervenció va córrer a càrrec de l’empresa A&M Patrimoni, especialitzada en la conservació i restauració de béns culturals amb dilatada experiència en la restauració arquitectònica.
Un treball necessitat d’expertesa si observem alguns detalls d’aquest conjunt que, des de l’interior i l’exterior de l’escala, mostra diversos materials, elements i processos de restauració que han superat el pas del temps de manera desigual.
Estat de conservació
En una intervenció d’aquest tipus, una de les primeres coses a estudiar és l’estat de conservació dels diferents materials originals, elements compositius i antigues millores.
L’enrajolat:
El plafó ceràmic es trobava afectat, tant en la part superior com en l’inferior del mur, pel mal estat de les dues bigues de ferro que sustenten l’estructura.
El ferro de les bigues es trobava molt oxidat, de tal manera que havia dilatat i rebentat les rajoles properes.
Sortosament, la dilatació del ferro tan sols va afectar les rajoles blaves, on no existeixen motius decoratius. Tot i que ambdues fileres, tenien en major o menor mesura, peces trencades.
I a més, durant la intervenció, els tècnics es van trobar que el perfil de ferro en forma de L que suportava les rajoles per la part inferior també estava en molt mal estat de conservació. Patint un avançat procés d’oxidació que havia provocat que un dels punts d’ancoratge a la paret s’hagués trencat i, per tant, deixés d’acomplir la funció de suport.
La terracota:
La base de les columnes de terracota es trobava també afectada i havia patit el trencament de diferents peces que s’havien acabat desprenent de l’ampit. A banda de què tant les columnes com els capitells i les bases estaven cobertes d’una capa de pols i brutícia generalitzada.
Pel que feia a l’escultura central, aparentment tenia antigues fissures i esquerdes al braç dret, al coll i a la mà esquerra. Mostrant, visiblement, reintegracions volumètriques no gaire ajustades en aquestes zones.
Altres detalls de Diana, la deessa caçadora, abans de la intervenció al Palau de Maricel
L’escultura:
La figura tenia antigues fissures i esquerdes al braç dret, al coll i a la mà esquerra. A banda, d’estar parcialment coberta d’una o dues capes d’alguna substància que s’havia enfosquit amb l’envelliment, probablement aplicada amb la intenció de protegir l’argila. En aquell moment, però, estava degradada i en desprendre’s hi havia el perill que arrenqués part del suport original.
A la base hi havia restes d’algun morter que amagava parcialment la forma, com també algunes esquerdes i petites pèrdues volumètriques. Estant la figura fixada a l’ampit mitjançant morter, ciment, i una tija interna de ferro.
Un cop desmuntada la figura de terracota que representava a la Deessa Diana i traslladada a l’espai habilitat per fer la restauració, després d’examinar-la amb deteniment, els tècnics van percebre que a banda del recobriment de morter enfosquit també es percebien a ull nu diverses capes subjacents, segons les zones, d’altres tipus de morter, d’una gran duresa i dificultat d’eliminació.
Mentre que, a la zona inferior formada pels peus, la vora de la túnica i la base de l’escultura, hi havia un recobriment de ciment que tenia un gruix molt important i amagava part de les formes i volums de la figura. Estant present el mateix ciment en els punts d’unió entre la mà que subjectava el buirac amb les fletxes i l’arc.
I, d’altra banda, el braç alçat de la imatge es trobava molt fragmentat, a conseqüència d’una antiga trencadissa i reconstrucció dels trossos amb ciment. Detall que s’havia fet evident durant el procés d’eliminació de les restes i que mostrava com aquest ciment sobrepassava el nivell del suport original de terracota.
Antigues intervencions:
D’altra banda, es van estudiar els antics processos d’intervenció sobre l’obra.
molt més visibles a la part frontal de l’escultura. A baix, detall del pentinat
Per un costat, i com ja s’ha mencionat, la terracota que estava parcialment coberta d’una o dues capes d’alguna substància aplicada per protegir l’argila. Cobertura que, en degradar-se i desprendre’s, feia evident el perill d’arrencat part del suport original.
Mentre que a la base hi havia restes d’algun morter que amagava parcialment la forma, com també algunes esquerdes i petites pèrdues volumètriques. Quedant fixada la figura a l’ampit mitjançant morter o ciment.
Proposta d’intervenció
Davant el diagnòstic, els tècnics van proposar un procés d’intervenció en diferents fases en funció de cada element.
L’enrajolat:
- Protecció de l’escala.
- Instal·lació de mitjans auxiliars per poder accedir al plafó ceràmic i a la finestra des de l’interior.
- Engassat de doble capa amb un adhesiu fàcilment reversible (per facilitar l’extracció de les gases) del plafó decoratiu i emmarcament per tal de protegir-lo durant la intervenció.
- Treure unes 14 peces ceràmiques trencades tant del fontal com de l’ampit de la finestra.
- Sanejar el mur i l’ampit repicant i traient tot el morter i el ciment deteriorats.
- Tractament de les dues bigues IPN eliminant tota la corrosió que ens sigui possible i passivant el ferro per crear una capa de protecció.
- Reconstrucció volumètrica amb una base de morter de calç per tal de preparar la superfície per enrajolar.
- Enrajolat del frontal i col·locació de les toves de l’ampit de la finestra.
- Neteja final de l’espai afectat per la intervenció.
A la dreta, peus i plecs de la túnica amb restes de morter que amaguen les formes
La terracota:
- Neteja superficial de la pols i brutícia de tot el conjunt amb paletines, raspalls suaus i aspirador.
- Desmuntatge de les parts fragmentades de les bases i neteja mecànica del revers, eliminant morters i ciments, per treballar l’escultura al taller.
- Neteja de la brutícia incrustada, amb raspalls i aigua vaporitzada, que ajuden a estovar les incrustacions més persistents sense afectar les restes existents del recobriment mangra original.
- Recol·locació de les peces trencades i subjecció amb materials afins a la ceràmica, com el morter de calç, d’un color, granulometria i hidràulicitat el més semblant possible a la pasta original.
Antics morters del braç rebaixats mecànicament per tal d’anivellar-los correctament
amb el nou morter de textura, color i granulometria semblants a l’original
L’escultura:
- Neteja mecànica de les restes de ciment i morters de la base de la figura, en la zona de contacte amb l’ampit.
- Engassat parcial de l’escultura, en aquelles zones on hi havia esquerdes i fissures a la pasta ceràmica i que per tant podien patir més durant el desmuntatge. S’ha utilitzat resina acrílica diluïda (Paraloid® B72) i gasa de cotó rentada.
- Desmuntatge, per poder per treballar-la al taller. La figura s’ancorava a l’ampit mitjançant el reforç intern d’una vareta de ferro, i ha estat necessari treballar amb escarpres, martells i una petita serra radial que ha ajudat a tallar el ciment i amortir la vibració. A continuació, s’ha traslladat a l’espai habilitat com a taller per tal de poder treballar-la i tenir accés a totes les parts.
- Sanejament de la vareta de ferro per procediments mecànics. S’ha optat per no extreure-la de la base, ja que el seu estat de conservació era bo i, a més, es desconeixia la llargada de la tija i per tant, el procediment podia haver estat massa agressiu per la figura. A continuació, s’ha fet la protecció del metall amb aplicació de resina acrílica a pinzell (Paraloid® B44).
- ‘Desengasat’ de la figura amb acetona.
Dos detalls de la deessa abans i després de la restauració al Palau de Maricel
- Consolidació de les petites fissures per injecció de resina acrílica a concentració més elevada que l’emprada per l’engassat.
- Neteja mecànica de les capes superficials afegides i degradades, distribuïdes de manera irregular per tota la superfície. A la part inferior, hi havia morters afegits de gruix i duresa considerables, que amagaven parcialment les formes i han estat especialment complicats d’eliminar. També, s’han rebaixat els ciments de les unions del braç alçat, per tal de poder-los reintegrar cromàticament, de manera que es dissimulin al màxim les línies de fragmentació. S’ha descartat eliminar aquests ciments i desmuntar el braç perquè el procediment hauria estat massa perillós per la integritat de la ceràmica: el ciment era massa dur i farcia el braç, per la qual cosa extreure’l hauria estat extremadament difícil. Per altra banda, el seu estat de conservació i el de la pasta ceràmica era força bo, i la col·locació de les peces acceptablement correcta.
- Segellat de les esquerdes, fissures i dels ciments del braç rebaixats amb morter de color, granulometria i hidràulicitat el més semblant possible a la pasta original.
- Consolidació final de l’argila per prevenir la disgregació del material amb resina acrílica diluïda aplicada a paletina.
- Recol·locació de la Deessa a l’ampit, fixant-la i tancant les esquerdes amb morter de calç.
Mà de l’escultura després d’eliminar afegits i capes alienes i un detall de la subjecció del braç consolidada i amb nou morter. A baix, una altra vista de la part inferior
Aquest procés, que es va perllongar durant tres setmanes, va obligar a retirar el citat conjunt escultòric del Palau de Maricel. Per agilitzar-ne la restauració.
Obra que torna a lluir en plenitud al seu lloc original, i que ja poden gaudir els visitants del palau.
El resultat final
Una finestra escultòrica que ha tornat a recuperar la brillantor en un edifici que forma part de l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Us convidem a redescobrir-la en la vostra propera estada al Palau de Maricel de Sitges, o través de Visitmuseum.
Crèdits fotogràfics
© A&M Patrimoni S.C.P.
© Arxiu Fotogràfic del Consorci del Patrimoni de Sitges
Pep Pascual i Peris, Cap de restauració dels Museus de Sitges
Deixa un comentari