Tot i comptar amb només una peça del pintor Aleix Clapés i Puig, l’obra del Museu del Cau Ferrat té una vàlua especial per ser bon exemple del particular estil de l’artista.
Un quadre que durant aquests mesos no trobarem exposat als Museus de Sitges, per formar part de l’exposició organitzada per la Diputació de Barcelona amb motiu del centenari de la mort d’Aleix Clapés (1846–1920).
La mostra, titulada “Aleix Clapés, l´enigmàtic pintor de Güell i Gaudí“, es pot visitar al Palau Güell de Barcelona i vol oferir una nova mirada sobre aquest artista estretament lligat a la figura d’Antoni Gaudí. Un personatge amb un llegat que supera l’obra pictòrica i qui els Museus de Sitges han dedicat merescuda atenció.
Aleix Clapés, pintor modernista d’estil propi
Tot i desenvolupar la seva obra a mig camí entre la renaixença i el modernisme, podríem dir que Aleix Clapés va ser un pintor que va treballar a contracorrent i seguint el seu particular estil. Considerat un artista inclassificable i de marcada personalitat, Clapés van ser tan admirat com incomprès, i allò que el connectà al gran geni de la seva època, Antoni Gaudí, va ser segurament el mateix que va acabar per separar els seus camins.
Convidat per Antoni Gaudí a participar en algunes de les seves obres magnes, com el Palau Güell, va haver d’adaptar els seus pinzells a l’aire decadent que l’arquitecte i el seu mecenes, Eusebi Güell, volien per aquest edifici barceloní.
El resultat va ser un conjunt de pintures que, anant més enllà de l’embelliment de les parets del palau, van reflectir les preocupacions socials de la família Güell, des de la desigualtat i la pobresa a la doctrina de l’església catòlica.
Des de la imatge d’‘Hèrcules buscant les Hespèrides‘ fins a un mural inspirat en ‘L’Atlàntida‘ de Jacint Verdaguer. Passant per altres obres que passen gairebé desapercebudes en travessar el saló principal o la capella, incloent-hi aquest últim espai un retrat de Gaudí i un autoretrat de Clapés. Mentre que en l’interior de la sala, quatre grans murals vinculats a personatges com Jaume Balmes o santa Isabel d’Hongria cobreixen les parets fins a culminar en la cúpula de la sala.
La ‘filleta rossa’ d’Aleix Clapés al Palau Güell d’Antoni Gaudí
L’exposició del Palau Güell sobre Aleix Clapés inclou un retrat que forma part la col·lecció Santiago Rusiñol del Museu del Cau Ferrat. Es tracta de ‘La filleta rossa‘, obra del pintor de Vilassar de Dalt que data de l’any 1905 i a la qual els Museus de Sitges van dedicar una Peça del Mes de la historiadora de l’art Cristina Alcalde i Andreu.
Una mostra titulada “Aleix Clapés, l´enigmàtic pintor de Güell i Gaudí“, i comissariada per Josep Casamartina i Carlos Alejandro Lupercio, que comptant amb les obres més rellevants del gran pintor del modernisme simbòlic no podia deixar d’incloure aquesta peça dedicada a Santiago Rusiñol tal com es pot llegir en el marge inferior dret: “Al más portentoso / artista Rusiñol, / su amigo / Clapés”.
(1905)
Pintura a l’oli sobre tela
Museu del Cau Ferrat, Sitges. Col·lecció Santiago Rusiñol
Aleix Clapés, a més de l’admiració pel seu treball va gaudir de l’amistat d’artistes com Ramon Casas i Santiago Rusiñol. I, pel fet de ser el pintor predilecte d’Eusebi Güell, va rebre encàrrecs de diverses famílies benestants de Barcelona desitjoses de tenir un dels seus trets. Obres que aquesta exposició reuneix al costat del jove rostre de ‘La filleta rossa’. Personatge femení de faccions delicades que emergeix amb uns contorns diluïts entre pinzellades nervioses mentre l’esguard de la jove sembla fugir fora del quadre.
Una obra a la qual acompanyen altres peces creades per Clapés. No només retrats, sinó també peces del mobiliari, on els treballs d’ebenisteria i tapisseria demostren el mestratge d’aquest gran artista.
Aleix Clapés i Puig al Catàleg de pintura del Cau Ferrat
L’obra i la figura d’Aleix Clapés i Puig mereixen un espai destacat en un dels llibres de referència que podreu trobar als Museus de Sitges. Es tracta, per descomptat, del ‘Catàleg de pintura i obra sobre paper impresa del Cau Ferrat‘, editat pel Consorcio del Patrimonio de Sitges.
del Cau Ferrat‘ als Museus de Sitges
Obra magna on el genial pintor compta amb un article escrit per Cristina Alcalde que recull els principals fets de la seva trajectoria artística referencia tant ‘La filleta rossa‘ com L’‘Autoretrat‘ de l’artista.
Catàleg que trobareu a ‘La Puntual‘, la històrica botiga dels Museus de Sitges on l’art de l’Aleix Clapés i de molts altres artistes hi tenen cabuda.
Bibliografia
Opisso, Alfredo. ‘Alejo Clapés’. A: Hispania 82, (15 julio 1902), p. 281-296
Alcalde i Andreu, Cristina. ‘La filleta rossa’. A: Peça del Mes dels Museus de Sitges (Novembre de 2012). En línia: https://museusdesitges.cat/ca/peca-del-mes/novembre-2012-la-filleta-rossa
Domènech Vives, Ignasi. Museu del Cau Ferrat : catàleg de pintura i obra sobre paper = painting and works on paper catalog. Sitges: Consorci del Patrimoni de Sitges, 2019. 439 p.
Crèdits fotogràfics
© Arxiu Fotogràfic del Consorci del Patrimoni de Sitges
Xavier Garcia, bibliotecari dels Museus de Sitges
Deixa un comentari