El Museu del Louvre defineix la mediació cultural com “l’ampli conjunt d’eines i recursos que s’utilitzen per forjar la connexió entre el visitant i l’art”. Aquesta paraula també s’aplica a les visites guiades i tallers que són les diferents vies per les quals es pot transmetre informació al visitant, i guien la seva percepció i experiència amb les obres d’art. La mediació cultural és una de les missions fonamentals de les institucions museístiques perquè aquesta és l’encarregada de construir les relacions pont entre la institució i els visitants, siguin reals o virtuals.
Els guies de museus som un col·lectiu de professionals que estem formats acadèmicament i constantment ampliem els coneixements que tenim a més de seguir formant-nos amb tota mena de cursos. Ens distingim per la bona predisposició cap al visitant i per saber emmotllar-nos als diferents perfils que se’ns poden presentar. En el cas nostre dels museus de Sitges tenim un perfil de visitant molt cosmopolita, ens vénen de manera regular persones dels cinc continents i molts cops de cultures molt llunyanes a la nostra. És per això que constantment ens estem emmirallant en les propostes que ofereixen altres museus internacionals.
Essencialment, el guia ha de ser un bon comunicador i generar empatia, i en el cas dels grups saber portar un discurs homogeni però també tenir la capacitat d’adaptació a les diferents necessitats del grup, no sols les necessitats intel·lectuals sinó també les adaptatives, aquelles que d’alguna manera o altre el poden fer sentir “desprotegit”. Els guies sovint tenim la necessitat de dissenyar per a l’empatia. Quantes vegades ens hem trobat amb un visitant tímid, o que veiem que no segueix el nostre discurs per les raons socioculturals que siguin, i aquest discurs l’hem hagut de canviar o reinventar sobre la marxa, o aquell visitant que no sap reconèixer cap de les nostres simbologies religioses en les col·leccions romàniques o gòtiques, o simplement no considera la nostra cultura occidental com a seva. Als museus de Sitges hem arribat a tenir grups escolars multiculturals on en una mateixa classe hi havia més de quinze nacionalitats diferents. L’empatia ens permet desenvolupar-nos com a éssers socials, de fet ens ajuda a comprendre i comunicar-nos amb els altres. És aquesta capacitat que ens ensenya que existeixen més perspectives que la nostra i que cada persona observa el món segons tot l’ocorregut en la seva història.
Als guies ens agraden les preguntes dels visitants. La pregunta és una part fonamental de la visita perquè participa en la construcció de la relació entre la medicació i els públics. Davant de tota mena de visitant, la premissa ha de ser l’amabilitat, el respecte, la simpatia i la bona comunicació. De la nostra professionalitat dependrà en gran manera que molts dels visitants repeteixin i recomanin l’experiència. Un guia de museu et trasllada a on, com a visitant normal, mai arribaries.
La nostra tasca dins de les sales és la d’acostar el museu al visitant i que a ser possible aquest es qüestioni moltes coses, també els motivem a veure museus i a gaudir d’aquests. Incentivem la participació del visitant, les preguntes dels grups escolars sempre motiven tant al guia com al mateix grup.
El visitant també té molt a dir. Hem de fugir d’aquelles visites guiades antiquades on el guia dirigia al grup com un pastor al ramat amb un discurs rígid i no hi havia cap interacció entre ells. Els museus actuals obrim un nou diàleg amb els visitants, els guies ens hem de comunicar amb la societat en un diàleg obert, i precisament, aprendre dels interessos d’aquesta la societat ens fa millorar. No es tracta de convèncer a ningú d’un discurs concret, es tracta d’un diàleg obert i d’activar la curiositat del visitant i d’aprendre mútuament.
Els guies dels Museus de Sitges, dissenyem un recorregut d’acostament als continguts, una forma d’aprenentatge basada en obres d’art i objectes i centrada en col·leccions úniques que s’enllacen amb narracions. Intentem que els visitants explorin les raons per les quals s’han conservat aquests objectes i s’informin sobre com aquests adquireixen un significat. En el cas particular dels Museus de Sitges, el pes de les nostres col·leccions cau sobre els mateixos col·leccionistes: Santiago Rusiñol, Dr. Jesús Pérez-Rosales, Lola Anglada, Emerencià Roig, Charles Deering, etc. i és per això, que per nosaltres és important transmetre perquè aquestes col·leccions van ser tan importants per ells, per quins motius, quina història es preserva per a nosaltres i es narrarà a les generacions esdevenidores, o quines altres perspectives de futur podrien atribuir-se a aquestes col·leccions. Es tracta de responsabilitats que recauen, d’una forma o una altra, en els nostres insubstituïbles guies de museus, professionals que redueixen l’abisme que normalment separa als visitants dels objectes de les col·leccions.
Crèdits fotogràfics
© Arxiu Fotogràfic del Consorci del Patrimoni de Sitges
Bibliografia
Cuenca, J.M. (2014): Manual para el desarrollo de proyectos educativos de museos. Gijón: Ediciones Trea.
Ekarv, M. (ed.) (1999): The Educational Role of the Museum. 2nd Edition. London-New York: Routledge.
García-Milà, P. (2014): Eres un gran comunicador (pero aún no lo sabes). El arte de hacer llegar las ideas a su destino. Barcelona: Editorial Amat.
Louvre – DNP Museum Lab. En línia: https://www.museumlab.eu/greeting/mediation.html
Santacana, J.; Serrat, N. (2007): Manual de Museografía didáctica. Barcelona: Ariel Patrimonio.
Anna Viadel, Guia i Atenció al Visitant dels Museus de Sitges
Deixa un comentari