Col·lecció de Marineria Emerencià Roig i Raventós

El personatge      

Emerencià Roig i Raventós (Sitges, 1881 - Barcelona, 1935) neix a Sitges, fill del pintor luminista Joan Roig i Soler, i germà del metge i novel·lista Josep Roig i Raventós. Llicenciat en Farmàcia a la Universitat de Barcelona(1906) al cap d’onze anys es retira del negoci a causa de l’asma.

Roig dedica tota la vida a l’estudi del patrimoni marítim català i de la marina catalana del segle XIX, fent molt de treball de camp amb gent de mar, procurant aplegar  tota la informació possible sobre la navegació anterior a l’impacte que representa la màquina de vapor. Per al patrimoni marítim l’obra de Roig és l’equivalent al que van representar Joan Amades o Ramon Violant i Simorra per a l’etnologia, o Bosch-Gimpera per a l’arqueologia.

El seu treball de recerca es conserva en una sèrie de publicacions i sèries que conserven el màxim interès, malgrat els anys transcorreguts, entre les que destaquen:

L'increment de la navegació transatlàntica (1918)

Les antigues construccions de Blanes (1919)

La repoblació forestal i la Festa de l'arbre (1920)

De la vida marítima passada

Vocabulari marítim de la vila de Blanes

Vocabulari de muntanya de la vila de Moyà

Vocabulari marítim de la vila de Sitges

Blanes marítim: notes històriques (1924)

Col·lecció de termes recollits en una terrisseria de Blanes (1925)

La Pesca a Catalunya (1926)

La Marina catalana del vuitcents (1929)

Juntament amb Joan Amades publiquen el Vocabulari de l’art de la navegació i de la pesca (1924) i el Vocabulari de la pesca (1926) i, des dels seus coneixements de lexicografia, contribueix a l’elaboració del Diccionari general de la llengua catalana amb llistes de paraules marineres.

En l’àmbit filològic, a més de compilar diversos vocabularis marítims, és el col·laborador número 1585 de Mn. Antoni Maria Alcover en la composició del Diccionari Català-Valencià-Balear. El 1923 és premiat per l’Institut d’Estudis Catalans com a autor del millor vocabulari marítim.

Un any abans de morir publicà una obra fonamental per al coneixement de la seva vila natal, Sitges dels nostres avis (1934).

La Col·lecció de Marineria Emerencià Roig i Raventós

És cedida a l’ajuntament i la vila de Sitges pel seu germà, el metge i novel·lista Josep Roig i Raventós. El 1930 havia estat exposada a Barcelona, al segon període de l’Exposició Universal de 1929. Els termes de la donació s’acorden el 17 de febrer del 1935;  l’acceptació pel Ple de l’Ajuntament es formalitza el 22 de febrer i s’anuncia al Butlletí dels Museus d’Art de Barcelona de l’abril de 1935. El contingut de la donació es va descriure amb més detall al Butlletí d’octubre del mateix any.

Instal·lada al Palau Maricel, amb el nom de Col·lecció de Marineria Catalana és oberta al públic el 14 de juny de 1936 i s’hi manté fins al 1971. És reoberta parcialment i per un temps el 1977 a la planta baixa del Palau de Maricel amb entrada per la porta del Baluard Miquel Utrillo.

El 1995 s’inaugura una nova presentació de la col·lecció permanent al Museu Maricel de Mar, comissariada per Joan Alemany i i Vicente García, repartida en tres sales:

  1. La marina catalana del Vuit-cents.
  2. Col·leccions didàctiques, instruments nàutics, models de pesca, manuscrits i obra.
  3. Marina de pesca catalana.

La Col·lecció es manté oberta al públic fins el tancament del museu Maricel de Mar el 2010 per a l’inici del projecte d’obres.

Està en procés de reinstal·lació al Museu Romàntic Can Llopis (segon semestre de 2015)

Descripció de la col·lecció

La Col·lecció de Marineria Emerencià Roig i Raventós consta de prop de 350 objectes sense contar-hi part dels documents, manuscrits i publicacions dipositats a la Biblioteca Popular Santiago Rusiñol.

-64 models de naus (drassana, models de mig buc, perfils de buc…), entre els que destaquen quaranta dos models complets: el bergantí rodó Soberano; cinc bergantins-goleta: Timoteo III, Pepita, Maria Teresa, Soberano III i Clotilde; el pailebot San Juan; dues bricbarques (Habana i Pablo Sensat, rècord de la travessia de l’Atlàntic el 1878); la pollacra Acancia; dos llaguts; nou barques de mitjana: Rápido Malgrat, Montserrat, Esteban Garriga, Isabel, i d’altres; set barques de palangre; dos quillats; cinc barques de sardinal; un bot, un iot, un veler de dos pals, un bussi, un vapor, una gòndola i un sàndal venecià, Pepilla

-Minuatures d’elements de navegació.

-Elements relacionas amb la navegació i la vida a  bord - octants, caixes de mariner, bossells, cartes nàutiques…

-26 elements relacionats amb la pesca.

-Representacions de vaixells i quadres de tema nàutic: disset quadres de capità (un de Martí Alsina i cinc de Josep Pineda); dos olis i noranta-vuit dibuixos i aquarel·les d’Emerencià Roig; litografies; fotografies...

-Litografies diverses; fotografies.

-Rajoles i pots de ceràmica antiga.

-Una caricatura d’Emerencià Roig, per Joan J. Junceda.

-Revistes i diaris diversos.

-Nombrosos exemplars de restes de flora i fauna marines, bàsicament procedents de Blanes i de Sitges.

El material conservat a la Biblioteca Popular Santiago Rusiñol és altament interessant tant pel que fa al conjunt com intrínsecament. S’hi guarden també àlbum de dibuix d’Emerencià Roig amb nombrosos dibuixos de vaixells i un recull aparentment exhaustiu d’exvots mariners d’ermites i esglésies catalanes, inclosos els models de nau del santuari del Vinyet; una sèrie de 59 dibuixos, traces i plànols de vaixells, a més d’altres altres documents gràfics i fotogràfics que no van ser aprofitats en la presentació inicial de la col·lecció al 1936 i que, de resultes d’això, mai no s’han incorporat al fons dels museus.

Valor cultural, valor documental

És una bona col·lecció sobre la marina catalana pel seu valor documental sobre un món que estava en curs de desaparició ara fa cent anys, i que actualment ja ha desaparegut del tot, com és el de la navegació i la pesca tradicionals. Roig fou el precursor i més important representant de l’etnologia marítima del nostre país. Moltes de les observacions que recull en els seus treballs i articles serien impossibles de recuperar actualment, perquè ja no queden fonts orals.

El resultat de la seva obra és un conjunt de dibuixos i pintures que revelen un traç precís i una habilitat notable. Sense pretendre fer de veritable artista, i malgrat la limitació i l’especialització temàtica, la solvència tècnica del seu treball és inqüestionable.

La seva propera instal·lació presentarà un caràcter fortament històric i etnogràfic conjuntat complementàriament amb el valor artístic dels objectes.