Sense oblidar la importància del dia de Corpus Christi, les celebracions dels compatrons de la Vila (Sant Bartomeu el 24 d’agost i Santa Tecla el 23 de setembre), són dos grans dies de festa pels sitgetans.
D’una banda, la Festa Major Gran de Sitges. Celebració de la qual es conserven anotacions als llibres de la Pia Almoina, senyora del castell de Sitges, que daten de 1353. I de l’altra, la coneguda com Festa Major ‘Petita’: Santa Tecla.
Tot i això, les referències a l’ofici en honor als copatrons són més recents. Tant en el cas de Sant Bartomeu, que daten de l’any 1595, com en el de Santa Tecla, que daten de 1709. Assolint-se l’estructura concreta del programa d’actes que actualment vertebra la Festa Major de Sitges a partir de l’any 1843.
Els històrics orígens d’aquesta tradició festiva, coneguda dins i fora de Catalunya, van fer que l’any 2016 la Festa Major de Sant Bartomeu i Santa Tecla fos declarada Festa Patrimonial d’interès nacional. Sent l’església parroquial, consagrada als compatrons, l’escenari de moltes de les celebracions de festa major i l’edifici on es conserva el retaule renaixentista on apareixen representats.
L’Esglèsia de Sant Bartomeu i Santa Tecla
L’esglèsia parroquial de Sant Bartomeu i Santa Tecla, construida al segle XII, ha patit nombroses modificacions posteriors que li confereixen l’actual figura simètrica i la integració en el patrimoni arquitectònic de Catalunya.
De fet, hi ha documents que demostren l’existència de dos temples anteriors en la mateixa ubicació: un romànic i un gòtic, impulsat per Bernat de Fonollar. La construcció va arrencar el 1665 i va culminar el 1672 amb la seva benedicció. Dos anys més tard, el 1674, es va construir el primer dels dos campanars, la torre del comunidor. I no va ser fins el 1868 que es van incorporar les campanes i el rellotge de la vila.
A mitjans del segle XIX es van reprendre les grans obres amb la construcció de capella del Santíssim, de 1854 a 1856, situada en la part dreta del temple i ornamentada amb capitells corintis i figures d’àngels. I, finalment, el 1868 es va culminar la reforma del segon campanar planta octogonal.
Més enllà de la imponent imatge de l’església parroquial, presidint el litoral sitgetà, el gran tresor del temple s’hi troba dins. D’una banda, per l’òrgan barroc de l’església que data de 1697 i fou obra de l’orguener Bartomeu Triay i l’escultor Joan Roig i Gurri. I d’altra pels diversos retaules conservats al seu interior. Com el retaule del Roser (1684), el retaule de Sant Elm (1688), el retaule de la Immaculada Concepció (1694), el retaule de la Verge del Remei (1695) i el retaule de la Verge dels Dolors (1699). Als que cal sumar el retaules de Sant Pere i de Sant Ramon de Penyafort, amb dos iniciats al segle XVII. Tot ells acompanyant les restes del retaule renaixentista de Sant Bartomeu i Santa Tecla (1499), obra de Nicolàs de Cerdença.
Així com pintures de Pere Pruna, dedicades a la Mare de Deu de Montserrat, sepulcres del segle XIV i diverses osseres.
Els símbols de Sitges per Festa Major
D’entre les imatges icòniques de Sitges cal destacar dos dels seus símbols, el drac i l’àliga, que representen a la ciutat i el poder. I que presideixen balls i desfilades populars.
De fet, el Drac de Sitges , obra d’Agustí Ferrer i Pino que data del 1922 va ser protagonista de la Peça del Mes dels Museus de Sitges l’agost de 2012.
Mentre que L’Àliga de Sitges, obra de diversos autors, va aparèixer a la Peça del Mes d’agost de 2017. Dos obres que formen part de l’inventari de patrimoni de Sitges.
Per Sant Bartomeu, el 23 d’agost, el drac i l’àliga acompanyen el ball de diables i les diverses colles que s’hi sumen a la seva desfilada. Sortida que es repeteix el 24 d’agost amb la gran encesa final.
Mentre que per la Festa de Santa Tecla, del 22 al 23 de setembre, a banda del correfoc també són protagonistes cercaviles i matinals.
Dates que suposen el principi i final de la Festa Major de Sitges, i tanquen la temporada d’estiu pels habitants i visitants de la Vila.
St Bartomeu i Sta Tecla als Museus de Sitges
Els protagonistes de la Festa Major Gran i la Festa Major ‘Petita’ de Sitges els podem trobar representats en diferents formats als Museus de Sitges. Des d’una escultura en fusta de Sant Bartomeu a un gravat de Santa Tecla, que formen part de la col·lecció del Dr Jesús Pérez-Rosales.
Fusta policromada
Espanya, segles XVII-XVIII
Museu de Maricel, Sitges. Col. Dr. Jesús Pérez-Rosales
Imatge 2: Santa Tecla sobre la ciutat de Tarragona
Gravat
Museu de Maricel, Sitges. Col. Dr. Jesús Pérez-Rosales
Imatgeria a la qual se sumen altres personatges quan s’apropen els dies grans, com la Festa Major de Santa Tecla. Engany podreu gaudir veure de prop els Gegants Vells de la Vila de Sitges, exposats a la Sala Vaixells del Palau de Maricel.
Dos figures que van protagonitzar la Peça del Mes dels Museus l’agost de 2014.
Ja ho sabeu, si voleu gaudir de la Festa Major no oblideu visitar els Museus de Sitges!
Crèdits fotogràfics
© Arxiu Fotogràfic del Consorci del Patrimoni de Sitges
Xavier Garcia, bibliotecari dels Museus de Sitges
Deixa un comentari