Agost 2012 | Drac de Sitges

Agustí Ferrer i Pino (Sitges, 1844 – 1960).
Sitges, 1922.
Mixta, fusta, tela metàl·lica, cartró pedra,  pintura plàstica i vernís.
225 x 303 x 150 centímetres.
Patrimoni local.

Agustí Ferrer i Pino neix a Sitges l’any 1884. Realitza els primers estudis artístics a la Llotja de Barcelona, on tingué com a mestre a Agapit Vallmitjana. Durant els anys de joventut viatja a Madrid per conèixer la pintura espanyola, especialment l’obra de Velázquez i Murillo. La seva inquietud per assolir una millor formació artística el porta a visitar diferents ciutats com Granada, Niça, Orleans i Gènova, entre d’altres, i països com Algèria, Bèlgica, Suïssa i Itàlia. Però de totes les civilitzacions, la més valorada per Agustí Ferrer fou l’egípcia.

Ferrer i Pino és un artista que es troba bé tant realitzant decoracions murals com pintura de cavallet o dibuix. En el terreny de la pintura mural, Sitges conserva diversos exemples que cal ressenyar: el teatre i la façana del Casino Prado, el vestíbul i la capella de l’Hospital de Sant Joan Baptista o l’absis del Santuari de Nostra Senyora del Vinyet; tots ells amb una important càrrega simbolista. Paral·lelament, l’artista realitza obres de caràcter ben distint, basades en la captació de diferents indrets sitgetans. Tant les marines com els paisatges són una constant en la seva producció, mostrant especial interès pel paisatge urbà. El seu afany artístic el porta a treballar la riquesa i les possibilitats de l’expressió humana, confeccionant una gran quantitat de retrats i de representacions de figures humanes.

En parlar d’Agustí Ferrer i Pino és obligat fer esment de la Festa Major de la nostra vila. Per encàrrec de Josep Planes i Robert, projecta i construeix la “Fera Foguera”, rebatejada pels sitgetans amb el nom de “Drac”, que desembarca a la Punta la nit del 22 d’agost de 1922. Les cròniques expliquen que després dels focs d’artifici “... quan els timbals del ball de diables, les gralles de totes les danses, les músiques que fins aquell moment tocaven al peu del monument del Greco, cobrien l’espai fins la punta, on desembarcà la Fera Foguera traient foc pels caixals i per la cua, rodeixada d’atxes de vent i lluminàries diverses”. La comitiva anava presidida pels Gegants i “... sols la més rica fantasia podia concebir i executar un espectable semblant. Els vius colors de la Fera Foguera i les danses triomfaven sobre la fosc, les músiques resultaven més cadencioses barrejant-se amb el ritme del mar”. (El Baluard, 26 d’agost de 1922). Aquesta mateixa crònica assenyala que el nom d’Agustí Ferrer era pronunciat per tothom amb elogi per l’admirable execució de la Fera Foguera, modelada i pintada per ell amb la col·laboració de Domènec Forment, que s’encarrega de la part estructural.

A més d’aquesta emblemàtica peça, l’artista realitza un gran nombre de quadres sobre diversos aspectes de la Festa Major. Una de les obres més completes d’aquesta temàtica correspon a l’any 1935. En ella es representen tots els balls populars de Sitges, barrejats amb els tabernacles, amb els Sants Patrons i la bandera de Sant Bartomeu. Com és característic en la seva obra, el pintor situa el Baluard i la Punta com a fons de la composició.

Entre 1918 i 1926, la visió plàstica d’Agustí Ferrer és doble i contradictòria: místico-simbolista i realista. Dins del corrent simbolista hi trobem la Fera Foguera, on l’artista deixa volar la imaginació aconseguint amb les seves composicions solucions simbòliques i exòtiques. Amb una combinació de formes geomètriques i abstractes, embolcallades per la potència cromàtica de la seva paleta, Ferrer aconsegueix una creació molt personal, d’una modernitat extraordinària i totalment desvinculada de les representacions típiques d’altres Feres Fogueres, amb una personalitat fora de lloc. En tractar-se d’un ésser marí, l’artista es recrea amb les tonalitats de blaus, verds i morats, típiques dels fons marins i amb la força de la gamma dels taronges. En un article publicat a L'Eco de Sitges el dia 21 d’agost de 2003, el senyor Josep Jansana i Ferrer comenta que parlant sobre la figura del Drac amb la filla del pintor, la senyora Teresa Ferrer, aquesta encara recorda amb nostàlgia els colors originals de la Fera Foguera, les formes i les combinacions de colors on “... predominava la gama de blaus, rosats, ataronjats i blancs”, donant a tot el conjunt un dinamisme molt propi del que representava.

Per mitjà d’un conveni de col·laboració entre l’Ajuntament de Sitges i el Consorci del Patrimoni de Sitges, l’any passat es va dur a terme la restauració integral del Drac. Tot i que el Drac de les darreres cinc dècades, pintat en color verd i decorat amb escates, era molt estimat i admirat pels sitgetans i pel públic en general, donada l’originalitat, potència i modernitat del concebut per Agustí Ferrer, es va decidir retornar en la mesura del possible a la imatge original.

Però en aquest canvi d’imatge radical també es va valorar que durant els seus primers quaranta anys de vida, el Drac va anar canviant periòdicament de color i decoracions. Des de la primera imatge creada per Ferrer Pino, aquest va anar passant per diverses recreacions fins arribar als nostres dies; de ben segur que els primers canvis els va realitzar el mateix artista i, posteriorment, foren encomanats a d’altres vilatans.

La informació de la gènesi de la vida del Drac és bàsicament fotogràfica, ja que no s’ha trobat cap dibuix preparatori ni cap projecte d’execució. A partir d’antics testimonis, de petites ressenyes i de l’esmentada documentació fotogràfica, i sobretot amb l’ajut de l’estudi de la paleta del pintor en aquest període simbolista, s’ha intentat retornar a la imatge original de la Fera Foguera.

Deixant de banda la capa pictòrica, s’ha realitzat una exhaustiva intervenció de tota la peça. S’ha retirat tota l’estructura externa que no fos original (cartró), i també s’ha reforçat i reemplaçat, quan ha estat imprescindible, l’estructura interna (fusta). Així, s’ha aconseguit retornar als volums originals que, degut a les múltiples intervencions realitzades durant els noranta anys de vida de la peça, havien modificat substancialment  el seu aspecte.

Tota la intervenció s’ha dut a terme amb el major respecte possible, utilitzant materials tradicionals, tal com va fer l’artista en la seva creació.

Pep Pascual i Peris

BIBLIOGRAFIA BÀSICA

Vigó i Marcé, Antoni. Agustí Ferrer i Pino, en el 25è aniversari de la seva mort. Grup d’Estudis Sitgetans. Quaderns, núm. 16,  1986.

Coll  i Mirabent, Isabel. Agustí Ferrer i Pino. Exposició retrospectiva. Grup d’Estudis Sitgetans. Quaderns, núm. 55,  2008.