Agost 2014 | Els Gegants Vells de Sitges

-Obra: Els Gegants Vells

-Data: 1897

-Tècnica: Cartó, amb suports de fusta recoberts de guix

-Mides: 4,55 metres d’alçada i 113 quilos de pes (gegant); 4,45 metres d’alçada i 104 quilos de pes (geganta, sense el ram de flors)

-Col·lecció: Patrimoni local
 
A finals del mes de juny de 1897, l’Ajuntament de Sitges acordà que calia remodelar els gegants de la vila; aleshores eren els Gegants Moros d’en Querol. Per coordinar la remodelació es va constituir una comissió de senyores, la qual demanà a Eusebi Vidal que fes una valoració de l’estat en què es trobaven. Vidal va descartar la remodelació i la comissió va decidir construir una nova parella de gegants.
 
Els encarregats de realitzar-la foren: Eusebi Vidal (construcció i attrezzo), Joan Marsal i Brunet (treball de la fusta), Santaliestra (direcció de la confecció dels vestits), família Solà (pare i fill, ornamentació i brodats), J. Escalés o Escaler (regentava El Ingenio, construcció dels caps) i Lluís Labarta i Grañé (disseny dels gegants). La roba dels vestits es va comprar a la casa de Baldomero Sellarès. El 23 d’agost de 1897 la feina estava enllestida i es va muntar la nova parella de gegants per participar a la Festa Major.
 
Els Gegants Vells han rebut dos guardons al llarg de la seva història, ambdós en el marc de la Festa Major de Barcelona. El primer, l’any 1902, consistí en una medalla de plata que premiava el seu vestuari; i el segon, el 1920, una nova medalla per fer la millor ballada de gegants.
 
Degut al pas del temps, alguna caiguda i el desgast dels materials amb què estaven fets, el 1975 es va confeccionar una rèplica gairebé exacta d’aquests gegants, la qual va rebre el nom de Gegants Nous.
 
Amb la construcció dels Gegants Nous, els Vells van quedar en desús fins que el 1980 en foren recuperats els cossos i els caps, aleshores trencats i malendreçats en un antic magatzem municipal. Els geganters, amb el suport de l’Ajuntament, van recollir els recursos econòmics necessaris per arreglar-los. El Corpus Christi de 1981, els Gegants Vells van tornar a sortir al carrer. De llavors ençà, han sortit en ocasions especials, sobretot per Corpus.
 
L’any 1997, amb motiu del centenari de la seva construcció, els Gegants Vells foren objecte d’una profunda remodelació a càrrec de Josep Pascual Peris. Es restauraren els caps, els braços, les mans, la corona, la diadema i els ornaments, i es repararen els cavallets i els cossos. També es confeccionaren uns vestits nous, una part d’ells a El Ingenio i l’altra per unes cosidores. Aquests vestits estan inspirats en els dissenyats per Artur Carbonell i Carbonell (pintor, escenògraf i director teatral). El ceptre i l’espasa van ser policromats amb pa d’or.
 
A qui representen?
 
La comissió de senyores abans mencionada va acordar que el gegant representés la figura del rei Jaume I el Conqueridor, i la geganta la d’una dama de la seva època. El resultat final es va acostar molt a la representativitat i al simbolisme dels il·lustres personatges, la qual cosa dota als Gegants Vells d’una gran força plàstica.
 
La Dra. Isabel Coll atorga el mèrit d’aquest resultat a la feina feta pel reconegut figurinista Lluís Labarta, qui posseïa un gran coneixement de la història del vestit i dominava el traç dels gestos i les expressions.
 
Tot i que el gegant representa la figura de Jaume I, també rep els noms populars de Bartomeu i Jordi. La geganta rep els de Tecla i Maria Rosa. Aquests noms populars són emprats indistintament per anomenar els Gegants Vells o els Nous.
 
Els vestits dels gegants
 
Els vestits que duen actualment els Gegants Vells no són els originals. Com vèiem abans, estan inspirats en els que va dissenyar Artur Carbonell l’any 1955 a partir de la indumentària característica del segle XV. Durant el període comprès entre 1897 i 1955 l’aspecte del gegant ha canviat molt poc. En canvi, la geganta ha dut almenys dos vestits diferents a l’original. Els de 1955 foren confeccionats a l'establiment sitgetà La Maragda, dirigit per Josepa Robert. El barret de la geganta el van fer Teresa Sánchez i Antònia Montserrat.
 
L’aspecte actual, doncs, dels Gegants Vells és el següent: el gegant llueix una corona comtal ornamentada amb pedres de diferents colors, a la mà
dreta i recolzat a l’espatlla du un ceptre que representa la corona catalanoaragonesa, amb l’esquerra subjecta una espasa de guerrer àrab, i al dit anular d’aquesta mà hi porta un anell. Vesteix túnica brodada de color gris i capa de vellut color ciclamen. També du cinturó, canalleres i estora negres, brodats amb or. Les mànigues interiors del vestit són de color blanc. Normalment du penjades la medalla commemorativa del seu centenari i la d’un dels premis guanyats.
 
La geganta porta el cabell recollit amb una mitena daurada i, com a complement, una diadema de metall. Du, també, un collaret pendentif i unes arracades a conjunt. Amb la mà dreta es subjecta la màniga i amb l'esquerra aguanta un ram de flors. El vestit, cenyit a la cintura, és de color rosa tirant a lila i totalment llis. El completen un coll i una estora negres, amb brodats de color groc, i una sanefa central de vellut ciclamen ribetejada i amb flors de quatre pètals brodades; les mànigues són de vel de tergal fi de color blanc. Tots aquests complements van cenyits a la cintura amb un cinturó negre ornamentat amb perles blanques. Les joies de la geganta foren regalades per Lucía Izábal Ferrer i per unes nenes sitgetanes a mitjan de la dècada de 1950.
 
Els Gegants Vells de Sitges són un dels elements més estimats i respectats del patrimoni festiu de la vila. La seva condició de centenaris fa que moltes generacions de sitgetans sentin un pessigolleig especial en veure’ls. Els artistes responsables de la seva construcció van fer una bona feina.
 

Miquel Marzal

 

Bibliografia

 
-Parra i Mestres, Francesc. “Els gegants, un patrimoni amb cent anys”, dins La Xermada: revista municipal de cultura popular (núm. 2, hivern 1996/97, p. 19-22). Dossier Cent anys dels Gegants de Sitges: I.

-Coll i Mirabent, Isabel. Lluís Labarta, autor del disseny dels gegants de Sitges. Sitges: Grup d’Estudis Sitgetans, 1997.

-Marzal i Ortiz, Miquel. “Els Gegants de Sitges, 1897-1997”, dins La Xermada: revista municipal de cultura popular (núm. 3, primavera 1997, p. 19-22). Dossier Cent anys dels Gegants de Sitges: II.

-Miralles i Figueras, Eloi. “Els bessons dels Gegants de Sitges”, dins La Xermada: revista municipal de cultura popular (núm. 4, estiu 1997, p. 19-22). Dossier Cent anys dels Gegants de Sitges: III.

-Sitges, l’encant de la tradició. Sitges: Ajuntament. Departament de Premsa i Comunicació, 2001.