Al llarg d’una trajectòria artística tan diversa com la de Josep Guardiola i Bonet (1869-1950) aquest artista va explorar camps com la pintura, la ceràmica i el periodisme, movent-se entre la influència del modernisme que el delatava pel seu horror vacui i el triomf artístic dins del moviment noucentista.
Tot i que la seva carrera va arrencar com a pintor, el seu gran reconeixement li va arribar com a ceramista. Alumne dels Lluís Rigalt i Ramon Amado a l’Acadèmia de Belles Arts de Barcelona, la seva pintura sobresurt per la creació de figures i retrats amb un estil personal que va anar evolucionant cap al noucentisme. Va destacar la seva participació en les exposicions del 1892, el 1894 i el 1896 celebrades a Barcelona. I es va decantar finalment per la ceràmica artística i la col·laboració periodística com a crític d’art entorn de 1918.
L’obra que estudiem avui, però, correspon a la seva etapa com a pintor. Es tracta d’un autoretrat titulat Horas vagativas que l’artista va crear l’any 1901 i que forma part del conjunt de 45 obres de Guardiola, majoritàriament pintures, que van ingressar al Museu de Maricel de Sitges. De totes elles se’n va mostrar una selecció amb motiu de l’exposició ‘Els museus creixen‘ celebrada al Museu de Maricel entre l’octubre de 2022 i el novembre de 2023.
Són pocs els museus que conserven obra d’aquella primera etapa pictòrica de Josep Guardiola, fet pel qual la Donació del Sr. August Bernat (família de l’artista) pel Museu de Maricel l’any 2019 permet l’estudi significatiu d’una faceta molt desconeguda de l’artista.
Aquesta Peça del mes d’octubre de 2024 és doncs un treball gairebé inèdit que cal tenir ben present. Una ponència que ha anat a càrrec de Juan Carlos Bejarano, professor en Història de l’Art a la UPF, i que ha tingut el Saló d’Or del Palau de Maricel com a escenari.
Un estudi sobre la pintura de Josep Guardiola i Bonet
En els vint-i-cinc anys de la seva carrera com a pintor, Josep Guardiola va treballar tant la pintura més convencional com una pintura de caràcter decoratiu que situem dins l’Art Nouveau i on l’autorepresentació van tenir un pes important, sovint amb intencionalitat publicitària.
Tres dels seus autoretrats van sent presentats a l’Exposición de Auto-Retratos de Artistas Españoles celebrada entre 1907 i 1908 a Barcelona. I un d’ells és la pintura que avui ens ocupa.
L’obra que duu per títol Horas vagativas (1901) té una forta influencia modernista i mostra a Guardiola com un personatge del seu món o simplement amb la intenció de destacar el seu paper com a representant de les arts decoratives.
Museu de Maricel, Sitges. Fons Maricel.
Donació del Sr. August Bernat
Tot i aquesta intensa dedicació, la crítica del seu temps no va acabar de reconèixer plenament la seva primera etapa com a pintor. Tal com s’ha recordat durant la presentació de la ponència, no va ser fins a la següent etapa de ceramista que li va arribar el reconeixement general.
Arran de l’estudi Juan C. Bejarano i gràcies a les imatges fotogràfiques del taller de l’artista, podem concloure que aquesta obra va romandre per sempre a la col·lecció personal de l’artista.
Aquesta Peça del mes és un magnífic exemple de la pintura de Josep Guardiola, exhibida fins al mes de novembre de 2023 en el marc de l’exposició ‘Els museus creixen’, ho és també l’obra que va ser objecte d’un intens procés de restauració d’una obra de Josep Guardiola per part de Pep Pascual, responsable de restauració dels Museus de Sitges, l’any 2020.
Bibliografia bàsica
ARTIGAS, Beli. «Nova píndola per l’any Ramon Casas. El retrat del ceramista Josep Guardiola i Bonet», Criticart, 28 setembre 2016. Disponible a: <https://criticartt.blogspot.com/2016/09/nova-pindolaper-lany-ramon-casas-el_28.html> [Consulta: 28/08/2024].
Auto-retratos de artistas españoles en el Palacio de Bellas Artes. Exposición organizada por el Círculo Artístico. Barcelona, Círculo Artístico, 1907. Disponible a: <https://bvpb.mcu.es/museos/es/catalogo_imagenes/grupo.do?path=28690> [Consulta: 28/08/2024].
BEJARANO VEIGA, Juan Carlos. «En torno al Autorretrato con la Muerte tocando el violín de Arnold Böcklin. Precedentes, versiones, alternativas y superaciones en el autorretrato del Simbolismo», Emblecat, núm. 5, 2016, p. 81-102.
SAPERAS, Miquel. Josep Guardiola. Assaig biogràfic. Barcelona: Salvador Cots, 1949. Tramontane, any xxxvi, núm. 342, febrer del 1952 (núm. especial dedicat a Guardiola).
Exposicions
2022 – 2023: Els museus creixen. Museu de Maricel, Sitges, del 21 d’octubre de 2022 al 5 de novembre de 2023.
Crèdits fotogràfics
© Arxiu Fotogràfic del Consorci del Patrimoni de Sitges
Autor
Xavier Garcia, Bibliotecari dels Museus de Sitges
Deixa un comentari