Giulio Clovio (1498–1578) va ser un dels més importants miniaturistes del Renaixement. Encara que la seva activitat principal es va desenvolupar a Itàlia, també existeix una certa presència tant de la seva obra com de la seva influència artística en col·leccions espanyoles d’art espanyoles gràcies al comerç europeu d’art antic i a les col·leccions reials.
I tot i que la presència directa d’obres originals de Clovio en les col·leccions de l’Estat és força limitada, els seus vincles amb figures com El Greco li donen un lloc destacat en la història de l’art a Espanya, sent el Monestir d’El Escorial i el Museu del Prado els llocs on la seva obra té un major pes sigui per obres atribuïdes o per vincles indirectes.
La influència de Giulio Clovio en la primera etapa artística d’El Greco ve arran de la seva estada a Roma del pintor de Toledo i del seu treball en cercles on Clovio ja era una figura destacada. Aquesta connexió ha generat interès entre col·leccionistes i museus d’art, i ha impulsat la celebració de diverses exposicions temporals centrades en tots dos artistes. Però també amb la presència d’alguna de les seves obres rodejada d’altres artistes del Renaixement.
Sense anar més lluny, l’exposició L’elogi del dibuix. La col·lecció Manuel Puig que té lloc a la Sala Vaixells del Palau de Maricel del 16 de maig al 19 d’octubre de 2025. Mostra que ofereix una selecció de dibuixos pertanyent a una de les col·leccions privades més singulars de Catalunya, i que abasta sis segles d’art on tenen espai propi obres del Renaixement signades per artistes italians, francesos, anglesos, i també espanyols.
Algunes d’aquestes obres pertanyen a mestres europeus del gravat i el dibuix, com és el cas de Giulio Clovio amb una magnífica miniatura que protagonitza la Peça del mes de maig de 2025 als Museus de Sitges. Amb un ponent d’excepció, el catedràtic emèrit de la Universitat Autònoma de Barcelona i co-comissari de ‘L’elogi del dibuix. La Col·lecció Manuel Puig’: Bonaventura Bassegoda Hugas.
Una miniatura de Giulio Clovio plena de simbolisme
Aquesta Peça del Mes està centrada en una de les diverses i petites joies que conformen la mostra dels Museus de Sitges. I tota que la seva elecció dins de la col·lecció del Dr. Manuel Puig no ha estat fàcil, l’excel·lent qualitat d’aquest dibuix el fa destacar amb llum pròpia.
Es tracta d’un Crist amb els símbols de la Passió realitzat en una època de maduresa de l’artista, qui va portar les miniatures dels llibres devocionals il·luminats a la seva màxima expressió. Un tipus d’obra que va esdevenir, entre els segles XIV i XV, autèntic objecte d’art destacat pel seu valor i prestigi entre els col·leccionistes. I un nom, el de Giulio Clovio, referenciat en vida pel famós biògraf Giorgio Vasari (1511–1574) com també ho va fer amb Miquel Àngel (1475–1564).
Gràcies a la biografia de Clovio, a qui Vasari va destacar com «un petit i nou Miquel Àngel», hem pogut resseguir la seva trajectòria artística i els vincles amb altres artistes com El Greco. Mentre que de la seva obra s’han pogut conservar diversos llibres d’hores i làmines devocionals, alguns d’ells conservats per prestigiosos centres com la Morgan Library de Nova York, la British Library de Londres o la Biblioteca Vaticana, entre altres.
Les peces de Giulio Clovio que actualment es conserven a l’Estat espanyol són únicament tres. D’una banda, la Sagrada Família amb santa Isabel i sant Joan nen a la col·lecció Lázaro Galdiano. En segon lloc, precisament un Crist amb els símbols de la Passió, que pertany al Museu del Prado arran d’una donació del 2019. I, finalment, aquesta tercera peça que va ser adquirida per la col·lecció del Dr. Manuel Puig.
Dibuix al llapis de grafit i pintura al tremp sobre pergamí encolat sobre fusta.
Col·lecció Manuel Puig
La representació d’aquesta miniatura, vinculada i referenciada dins de la col·lecció del cardenal Farnese com «un Cristo ignudo con la croce in mano», parteix d’un famós model de Miquel Àngel. Concretament, el Crist ressuscitat de Santa Maria sopra Minerva (Roma) en el que Giulio Clovio hi introdueix modificacions com la inclinació del cap, la corona d’espines i la reubicació dels símbols de la Passió.
El resultat és una figura d’expressió malenconiosa tancada dins d’un espai que s’obre a l’exterior. Mentre que de la seva factura destaca l’acabat, ja que tot i ser una composició completada està mancada de detalls (capes finals de color) que ens ajuden a entendre millor el procés creatiu del mestre miniaturista.
Una raó més per visitar l’exposició L’elogi del dibuix. La Col·lecció Manuel Puig als Museus de Sitges.
No deixeu passar l’oportunitat!
Bibliografia bàsica
Giorgio Vasari. Le vite de’ piu eccellenti pittori, scultori ed architettori. Florència: Ed. Gaetano Milanese, 1906, vol. VII, p. 557-569.
Maria Cionini-Visani. Miniaturist of the Renaissance: Giulio Clovio. Nova York: Alpine, 1980.
Elena de Laurentiis. «Giulio Clovio y la escuela escurialense de iluminación», a: Goya. Revista de Arte, Madrid, 2015, núm. 350, p. 20-21.
Crèdits fotogràfics
© Arxiu Fotogràfic del Consorci del Patrimoni de Sitges
Autor
Xavier Garcia, Bibliotecari dels Museus de Sitges
Deixa un comentari