A França, durant les últimes dècades del segle XIX, la indústria de la nina va experimentar un creixement sense precedents amb un gran volum de producció i una intensa competència entre les peces de fabricació pròpia i les provinents de l’estranger –especialment d’Alemanya– que proposava constants novetats per guanyar-se el favor dels clients més adinerats.
La nina francesa era un article de luxe, conegut pel seu refinament i la perfecció del seu acabat, destacant especialment la coneguda com «La Parisienne». Un model de nina que responia a un estereotipus femení i que va arribar a ser la primera nina maniquí de la història dotada d’un extens guarda-roba que li permetia lluir les últimes tendències en moda i complements de l’època. Uns vestits i accessoris de moda eren encara més cobejats per pertànyer a aquesta figura artificial, tan parisenca i emblemàtica, que desfilava amb amplis mirinyacs i estètica modernista.
Una d’aquestes nines que lluïa la moda francesa de finals del segle XIX ha estat la protagonista de la Peça del Mes d’abril de 2025 als Museus de Sitges. Una figura atribuïda a la fàbrica i distribuïdora de nines Barrois, data cap a 1867 i que situem a París.
La peça ha estat elaborada per una gran coneguda dels Museus de Sitges, Montserrat Bargalló. Investigadora de la història de la indústria del tèxtil, especialitzada en la gestió i conservació del patrimoni moble.
Una ponència que ha arrencat amb un record a la col·lecció de nines de Lola Anglada, que supera les 400 peces i ofereix una àmplia varietat d’estils, manufactures i èpoques. Així com al treball de recerca de Pere Capellà que ha elaborat el catàleg de Nines i joguines dels Museus de Sitges. Col·lecció de Lola Anglada que pròximament serà presentat. Motius pels quals recuperem la intervenció de Montserrat Bargalló a la Sala Gòtica del Museu de Maricel.
Una ponència que permet descobrir els detalls de la peça a partir de tres nivells de lectura. La fabricació, la indumentària i el simbolisme d’una peça molt preuada pels col·leccionistes.
Una nina amb molt d’estil a la Peça del Mes
La nina en qüestió és una «Parisienne» de composició mixta. «El bust és de bescuit, els ulls de vidre, la perruca de moher, el cos de luda, els braços de fusta, els avantbraços de bescuit, el cos i les faldilles de seda amb aplicacions de galons metàl·lics amb puntes de lli, les calces i els enagos de cotó i les sabates de seda», ha recordat la ponent.
Amb relació a la seva manufactura, la fabricació del bust de cap de bescuit ha estat atribuïda a Gautier que va crear aquest model concret per Louis de Dóleac, i el cos de luda és una creació de la casa Rohmer. Mentre que la indumentària correspon a l’època dels Àustries, pròpia del segle XVII. És, doncs, una peça que tot i seguir l’estètica de finals del segle XIX, imita el disseny i els teixits d’estil anterior.
Nina, de Barrois (fàbrica de nines, casa distribuïdora, atribuït a) (París, cap a 1867)
Museu Romàntic Can Llopis, Sitges. Col·lecció de Joguines-Lola Anglada i altres donacions
I, finalment, podem fer una lectura vinculada al simbolisme d’aquesta nina que ens trasllada fins al segle XVII. Una figura que ens recorda els pentinats i vestits de les dues menines que acompanyen la infanta Margarita a l’escena central del quadre de Diego de Velázquez, però també el retrat de la reina Mariana d’Àustria retratat anys abans pel mateix pintor.
Un retrat que ens recorda molt la còpia d’un altre quadre titulat «La Infanta Margarita Teresa de Austria» per Juan Bautista Martínez del Mazo que va reproduir Pere Ferran Icart l’any 1900 i que es conserva al Museu del Cau Ferrat. Demostrant com s’estableixen vincles entre diverses obres i com es poden recórrer diverses tècniques, estils i mirades sense sortir dels Museus de Sitges.
Bibliografia bàsica
ANGLADA SARRIERA, Lola. Les meves nines. Barcelona: Proa/Columna, 1995.
HERRERO GARCÍA, Miguel. Estudios sobre indumentaria española en la época de los Austrias. Madrid: CEEH, 2014.
CAPELLÀ SIMÓ, Pere. Nines i joguines als Museus de Sitges. Col.lecció de Lola Anglada. Sitges: Consorci del Patrimoni de Sitges, 2025 (en premsa).
Crèdits fotogràfics
© Arxiu Fotogràfic del Consorci del Patrimoni de Sitges
Autor
Xavier Garcia, Bibliotecari dels Museus de Sitges
Deixa un comentari