Es coneixen referències de l’existència de nines i ninots des de l’antiguitat. Objectes inicialment fets amb fang, fusta o roba, que al segle XV van passar a tenir els primers fabricants especialitzats. I que un segle més tard, a un París que va esdevenir capital de la moda, van vestir nines procedents de diversos racons d’Europa.
Tot i això, el considerat segle d’or de les nines no va arribar fins tres segles més tard. Entre el 1870 i el 1930, quan la demanda de la burguesia va generar dos grans focus de fabricació a Alemanya i França, als quals posteriorment s’hi afegí Anglaterra. En aquell moment, les nines es van incorporar al procés de producció de les grans indústries del sector i les peces van començar a tenir els primers mecanismes interns.
Dels primers anys d’aquest període històric daten les protagonistes de la nova Peça del Mes dels Museus de Sitges. Dues nines que situem a París entre el 1880 i el 1888, que porten la signatura d’un dels fabricants més reconeguts de l’època, Jules-Nicolas Steiner, i que formen part de la Col·lecció de Nines i Joguines Lola Anglada.
La presentació que ha anat a càrrec del doctor en Història de l’Art i professor de la UIB Pere Capella Simó ha permès descobrir els detalls d’un tipus de peces i d’un dels fabricants de nines amb més renom de la història.
La Peça del Mes ens apropa a la casa Steiner
L’interès de Pere Capella Simó en el món dels joguets va tenir un dels moments culminants en la seva tesi titulada Les joguines i les seves imatges en temps del modernisme: Barcelona-Palma i el model de París (Universitat de Barcelona, 2012), així com en altres obres entorn de les fàbriques barcelonines entre finals del segle XIX i principis del XX, amb especial atenció en la producció de nines i joguines.
Aquest àmbit de recerca l’ha portat a col·laborar amb el Museu Romàntic Can Llopis de Sitges en diverses ocasions. En són exemples un estudi titulat “Els Diorames de la Vida Privada: somni i refugi de la postguerra”, publicat als Quaderns de Patrimoni del Garraf l’any 2008; el capítol titulat “El col·leccionisme de joguines a Catalunya en temps de Lola Anglada”, publicat al volum Antics i nous col·leccionistes : materials per a la història del patrimoni artístic de Catalunya (Universitat Autònoma de Barcelona, 2015) o una altra Peça del Mes dels Museus de Sitges dedicada a una Nina de la Col·lecció Lola Anglada el gener de 2013.
En aquesta ocasió, però, Capella centra el seu estudi en dues peces amb una història particular. D’entre tots els fabricants de nines situats a la França de finals del segle XIX i principis del XX, Jules-Nicolas Steiner va ser un dels més admirats per l’expressivitat de les seves obres.
Es tracta de dues nines que formen part d’un conjunt de sis peces de la col·lecció de nines i joguines Lola Anglada i que ens ajuden a conèixer la història del fabricant francès i les motivacions de l’artista catalana en la creació d’una col·lecció única.
La singular ‘col·lecció Steiner’ de Lola Anglada
Coneguda com a Societat Steiner, la companyia de Jules-Nicolas Steiner va fabricar diversos models de nines entre el 1855 i el 1908. Mostrant especial interès en el desenvolupament de mecanismes interns de moviment que donaven a les peces una singular aparença. D’aquí ve que la majoria de les seves nines presentin sistemes per a caminar o parlar i que a Steiner se’l consideri el gran inventor d’aquest tipus de mecanismes. Especialitat en la qual només va tenir un competidor, Emile-Louis Jumeau pare del bebè articulat.
La fàbrica Steiner va tenir el seu moment de màxima esplendor de 1880 a 1890, període al qual corresponen les dues nines que són objecte d’aquest estudi. Tot i que ambdues van ser adquirides bastants anys més tard i donades finalment a la Diputació de Barcelona. Una per Pilar de Lama i Salvat i l’altra per Lola Anglada.
Les Nines del Museu Romàntic, d’Assumpta Gou i Vernet (Diputació de Barcelona, 1986), respectivament
Dues dones que més enllà de la seva vocació com a col·leccionistes tenien un lligam molt especial amb aquestes peces, vinculades amb els seus avantpassats i pertanyents a un referent d’època en la fabricació de nines.
Els dissenys de Steiner, treballats al marge d’altres productors de l’època que van decidir ajuntar-se en un lobby, el van encombrar dins del món de les nines. Però també van suposar la seva caiguda en l’oblit durant bona part del segle XX. Fins que estudiosos i col·leccionistes, com la mateixa Lola Anglada, els van rescatar per acabar fent-hi un lloc en centres com el Museu Romàntic Can Llopis de Sitges.
D’aquell llunyà període de fabricació, de la posterior revalorització en forma de peces de col·lecció o de l’actual moment d’estudi en el si dels museus ens parla aquesta lliçó magistral de la mà de Pere Capella Simó.
Bibliografia
CASTILLO, Alberto del. Guía del Museo Romántico Provincial. Barcelona: Diputación Provincial de Barcelona, 1968.
GOU VERNET, Assumpta. Les nines del Museu Romàntic. Barcelona: Diputació de Barcelona, 1999.
McGONAGLE, Dorothy A. The Dolls of Jules Nicolas Steiner. Grantsville: The Hobby House Press, 1988.
SPADACCINI-DAY, Barbara. “Kicking and Crying Steiner”, a Collectible Dolls and Miniatures International Magazine, 2 (hivern 1994), p. 10-19.
THEIMER, François. “The Strange and Authentic Story of Jules Nicolas Steiner, Swiss nationality, the most mysterious of French doll makers (Part I)”, a Encyclopedia Polichinelle, vol. 6. Toucy: François Theimer, 1998, p. 664-679.
THEIMER, François. “La curieuse et authentique histoire du Suisse Jules Nicolas Steiner, le plus mystérieux des fabricants de poupées françaises (2ème partie)”, a Encyclopedia Polichinelle, vol. 7. Toucy: François Theimer, 1999, p. 102-109.
THEIMER, François; THEIMER, Danielle. “Steiner, Jules Nicolas”, a The Encyclopedia of French Dolls, vol. 2. Annapolis: Gold Horse Publishing, 2003, p. 582-604.
WEICKSEL, Betty Lou. “Few Speculations of Steiners”, a Doll News, vol. 16, núm. 2 (febrer 1968), s. n.
Crèdits fotogràfics
© Arxiu Fotogràfic del Consorci del Patrimoni de Sitges.
Xavier Garcia, bibliotecari dels Museus de Sitges
Deixa un comentari