Voleu saber què fem amb els falciots que aterren als Museus de Sitges? Us expliquem què passa quan un ocell entra en el Museu Romàntic? I quan plou! I quan fa mala mar i estem mirant les parets? Voleu riure una estona? Clar que ho farem, però un altre dia. Promesa de treballadora del Museu. Avui no pot ser perquè tenim por.
La paraula natura segons la Viquipèdia, “prové del llatí natura, que significa “el curs de les coses, el caràcter natural” Natura és la traducció llatina de la paraula grega physis (φύσις) –on, entre d’altres, deriva la paraula física–, que en el seu significat original feia referència a la forma innata en la qual creixen espontàniament plantes i animals, a les seves característiques intrínseques”.
I perquè diem que la Natura és sàvia?! No sé què pensar, potser és la selecció natural el que funciona massa bé i no tenim clar si estarem entre els escollits?
La Natura s’ha apoderat del que és seu o millor dit, està lluitant pel que és el curs natural de les coses, on no es demana a l’home el nostre permís – com si nosaltres demanéssim permís a ningú per a fer forats a la Terra, bé, això només ho fan els Xamans i altres anomenades salvatges. I seguiran les pluges torrencials, els vents fora de mesura, terratrèmols, volcans, i nosaltres, petits, intentarem protegir allò que és nostre. Ens toca posar el fre de mà.
Aquests dies parlem dels porcs senglars que han arribat al Passeig de Sitges, unes imatges impactants, les heu vist? Com quan els veus a l’Avinguda Diagonal de Barcelona. Són els porcs senglars una espècie invasora? O bé és que només tenen una gran facilitat de reproduir-se i adaptar-se a l’entorn? I qui ho sap fer això millor que ells? Nosaltres som els que traurem l’escopeta perquè ocupen el nostre espai. Com sempre hem fet, per bé o per mal. Els Europeus ocupem l’espai que volem, i si no penseu en què devien veure els Maies quan vàrem arribar a les Índies, primer un colonitzador, després un altre, després eliminarem a tots els natius perquè així ho volem. Ai aquests Europeus… Els porcs Senglars no arribaran a colonitzar les ciutats perquè els caçarem.
Tornem als museus. Ara són uns espais quiets i en silenciosos, no hi entra ningú. Segueixen fent la seva funció que és recordar-nos d’on venim, qui som, quins de nosaltres vam saber expressar-se a través de l’Art, tornem a la Viquipèdia:
“L’art és el procés o el producte deliberat de l’organització dels elements en una forma que apel·la els sentits i les emocions. Abasta una àmplia gamma d’activitats humanes, de creacions i de maneres d’expressar-se, de camps com la música, la fotografia, la literatura, el cinema, l’escultura i la pintura”, diu la Viquipèdia. A aquest Art també hi podem afegir l’art del teatre, el ballet, o com deia el Rusiñol, tots aquells arts que en un passat es deien arts menors (o decoratius) i que ell considerava “flors de roca”, exquisida definició. En Santiago Rusiñol era amant també d’aquestes flors de roca, al Cau Ferrat en tenim una gran exhibició. Són les petites obres anònimes que un artista anònim ha creat, un llum d’oli, un pot de farmàcia, una escudella.
Ens en sortirem? Clar que sí, i tant que sí, com de totes les plagues d’Egipte que surten narrades a la Bíblia -incís, al Museu Romàntic hi ha unes grisalles que ens ho recorden- També podem recordar les grisalles d’en Josep Maria Sert, on parla de la Gran Guerra, hi ha una escena on es veuen Campanes anunciant la Guerra i els camperols en moviment, uns joves marxant cap al Front i altres abandonant les cases, cap a terres sense conflicte. Quan vingueu a visitar-nos al Palau Maricel, prometo ensenyar-vos-les.
Mentrestant ara som tots confinats a casa, amb el pànic de les UCIs i del COVID 19 (si us agafa, que sigui lleu com a mi) L’altra gran por és l’economia. Com pagarem el nostre menjar? Aquesta pregunta és en aquest moment el gran interrogant, aquí sí que venen canvis importants, i és per preocupar-se molt i ho tenim tot en l’aire.
Amb tot i això, seguim sent positius, som conscients de tot el que estem aprenent? Aquest extraordinari ‘reiniciat’ tecnològic que estem fent tots no s’hauria fet ni en molts anys, per manca d’interès o de necessitat (jo en sóc un exemple clar). Per cert, avui la meva mare ha après a fer una videotrucada i té vuitanta-quatre anys, els nostres pares també s’han espavilat. Estem fent un salt tecnològic gegant, donant forma al futur pròxim a passes de gegant és el principi d’un nou cicle i estarem molt preparats.
Un nou cicle, i por al desconegut.
Fins ara hem participat d’una economia molt agressiva, compra, guanya,, no paris!, aprofita’t dels arbres caiguts! I en canvi, en un món paral·lel com són els dels museus, afortunadament, tot això els passa per sobre. I és més, si s’intenta fer negoci dels museus, normalment no surt bé. Per tant, anirem tirant. Ara la tecnologia ens empeny a espavilar per tal que els museus no siguin oblidats, i és el que bonament estem fent tots nosaltres, amb un resultat que ni nosaltres ens esperàvem, i el nostre cervell ens ho agrairà.
Els museus tindran sempre el valor de conservar el nostre passat, hi hagi visitants o no, als museus els importa poc tots aquests esforços que estem fent els seus treballadors per tal que no caiguin en l’oblit, però no poden caure en l’oblit, no podem oblidar qui som i què ens ha portat fins aquí.
En Rusiñol estava en contra de les indústries i la brutícia i volia tornar a la Natura. També era conscient que tornar a la natura és car, i no cal que ens ho diguin ara, veritat? (Per a ell les peces artesanals eren millors que les peces industrials i la seva elaboració és més cara) Ara sabem que per trobar una nova energia, que diuen que tindrà a veure amb la nuclear, també haurem de fer un esforç econòmic. Qui podrà invertir? Aquelles empreses amb diners, els quatre de sempre que faran una inversió per a ampliar el negoci.
La humanitat està ben guardada en els museus, perquè també som així. Volem guardar, guardar i guardar, i no oblidar d’on venim. Afortunadament som humans i com a tals sempre pensem que el que estem fent és el correcte i arribarà un dia, en un moment o altre, que entendrem que cal escoltar els ocells, els rius, el mar i aprendre a conviure. La història ens diu que funcionem per cicles, així que benvinguts a un nou cicle de la humanitat. Ens desanimarem, ens aixecarem i seguirem, i sempre, sempre guardant el nostre Patrimoni que tant d’esforç ens ha costat d’aconseguir.
Cuideu sempre els Museus!
Deixa un comentari