Sorolls de quietud, de Ramon Pichot i Gironès (1897)
Dibuix a llapis carbó i tinta polvoritzada sobre paper
Museu del Cau Ferrat, Sitges. Col·lecció Santiago Rusiñol
Dites, proverbis o màximes són alguns dels sinònims amb què ens referim als aforismes amb una intenció ja sigui filosòfica, o científica o fins tot moral, però absent d’argumentació que permeti refutar-la. Són pensaments que ocupen un espai important dins del món literari, emprats per personatges històrics o populars i a vegades arriben a tenir una dimensió que sobrepassa la seva època.
Anys després de la seva col·laboració amb L’Esquella de la Torratxa, de 1907 a 1925, on va escriure des de textos literaris a tota una secció setmanal que signava amb el pseudònim de “Xarau”, Santiago Rusiñol va compilar algunes de les seves notables sentències en una obra de les seves darreres obres.
El llibre, titulat Màximes i mals pensaments, acompanyat pel lema ‘Pensa mal i no erraràs’ i publicat per la Llibreria Espanyola d’Antonio López l’any 1927 suposa un “testament vital” on l’artista sintetitza tres dècades de producció literària i expressa “l’esquema del seu escepticisme” en paraules de Josep Pla.
Una obra que va ser convenientment ressenyada a les cròniques periodístiques de l’època.
Aquest petit llibret de gairebé una vuitantena de pàgines destil·la grans dosis d’escepticisme i un bon raig de sarcasme sobre les realitats de l’existència. Els esmolats proverbis que trobem a Màximes i mals pensaments són un total de 200 sentències de Santiago Rusiñol que transmeten al lector un sentiment d’aflicció, desencís i resignació, sense abandonar en cap moment el to irònic i punyent característic d’un dels autors més populars de la literatura catalana.
Una obra editada per L’Avenç a finals de 2006 amb epíleg de Margarida Casacuberta on la professora i investigadora de la Universitat de Girona diu “les Màximes i mals pensaments: són el reflex del malestar d’un artista que, sortit del clos del jardí abandonat, espai de la creació i alhora de la mort, pinta durant trenta anys seguits el mateix jardí…de les limitacions del modernisme davant dels embats de la modernitat“.
Si desitgeu participar en aquesta darrera trobada de la tercera edició del club de lectura Santiago Rusiñol, podeu reservar la vostra localitat a La Puntual, botiga en línia dels Museus de Sitges. Recordeu que és una activitat totalment gratuïta, però que necessita de reserva prèvia!
La sessió del club de lectura dedicada a Màximes i mals pensaments tindrà lloc el dijous 18 d’abril a les 18 h al Museu del Cau Ferrat. Un acte amb la coordinació a càrrec d’Andreu Bosch i l’organització dels Museus de Sitges per a la qual queden poques places.
No dubteu a inscriiure-us abans que s’esgotin. Un hi esperem!
Bibliografia
“La Juventud de Rusiñol”, a: El Diluvio: diario político de avisos, noticias y decretos, Año 70, número 263 (3 noviembre 1927), p. 10.
PANYELLA, Vinyet (2003) Santiago Rusiñol, el caminant de la terra. Barcelona: Edicions 62. 616 p.
PLA, Josep (2002) Santiago Rusiñol i el seu temps. Barcelona: Destino. 307 p.
RODRÍGUEZ ESTEBAN, Juan Carlos. Un Nou retrat de Santiago Rusiñol a través dels seus escrits a L’Esquella de la Torratxa. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2022. 472 p.
RUSIÑOL, Santiago (1927) Màximes i mals pensaments : pensa mal i no erraràs. Barcelona: Antonio López Llibreter. 79 p.
RUSIÑOL, Santiago (2006) Màximes i mals pensaments: “Pensa mal i no erraràs”; amb epíleg de Margarida Casacuberta. Barcelona: L’Avenç. 85 p.
Crèdits fotogràfics
© Arxiu Fotogràfic del Consorci del Patrimoni de Sitges
Conductor del club de lectura
Andreu Bosch i Ayza, filòleg i catedràtic d’Institut de Llengua i Literatura Catalanes
Autor
Xavier Garcia, Bibliotecari dels Museus de Sitges
Deixa un comentari