Més enllà de conservar obres originals, alguns museus escometen les funcions d’investigar i difondre sense fer tanta atenció al caràcter primigeni de la peça com a les habilitats tècniques de l’artista. És per aquest fet que els museus de reproduccions artístiques han tingut presència històrica a les principals capitals europees, acompanyant als museus d’art i ocupant un espai propi dins del mapa museístic.
Entre ells, cal destacar el Museu de Reproduccions Artístiques de Barcelona que va ser inaugurat a finals del segle XIX. Una part de les seves col·leccions, bàsicament arts decoratives i escultura, va ser trasllada al Palau de Maricel de Sitges setmanes abans que esclatés la Guerra Civil Espanyola. Sent una selecció de les seves peces les protagonistes de la nova exposició temporal dels Museus de Sitges: ‘Models de bellesa. Antic Museu de Reproduccions Artístiques’.
Una mostra que pot visitar-se del 16 de desembre de 2023 al 13 d’octubre de 2024 al Museu de Maricel i de la qual avui us parlarem centrant-nos en una de les seves joies artístiques. Es tracta de dos mosaics de l’emperador Justinià, realitzats als tallers de la Compagnia Venezia Murano, que reprodueixen dues peces originals situades del període bizantí i ubicades a l’església de Sant Vidal i la basílica de Sant Apol·linar el Nou, a Ravenna (Itàlia).
Dos retrats de l’emperador Justinià el Gran que han protagonitzat la Peça del Mes de desembre als Museus de Sitges en un estudi que ha anat a càrrec de l’historiador i professor d’història de l’art Francesc-Xavier Mingorance i Ricart. L’esdeveniment, que va tenir lloc el 14 de desembre a la Sala d’Audiovisuals de Can Rocamora, el recordem avui a través de l’acte de presentació. Una gravació que ens permetrà no perdre’n cap detall de la peça.
Una Peça del Mes dins del Museu de Reproduccions
El primer dels retrats correspon a un fragment d’una de les dues escenes que decoren els murs del cor del presbiteri de la capçalera de l’església de Sant Vidal. Magnífic exemple de la Primera Edat d’Or de Bizanci. La imatge original presenta un primer mur amb l’emperador Justinià en companyia del bisbe Maximià entre altres personatges. Mentre que el segon mur retrata a l’emperadriu Teodora rodejada per Antonina, dona del general Belisari, i la resta pel seu seguici.
El segon retrat pertany a un edifici basilical consagrat a sant Apol·linar on la major part de la decoració musivària, pertanyent a mosaics, es troba a la part superior dels murs. Aquí, Justinià ja apareix representat com un personatge d’edat avançada acompanyat de l’arquebisbe Angelo. Dissortadament, s’ha perdut bona part del gran mosaic al qual pertanyia. Mentre que en el mur contrari tornem a veure l’emperadriu Teodora amb el seu seguici on destaquen Antonina i Joana.
Més enllà de la imatge dels protagonistes el que resulta d’especial interès és la seva excepcional iconografia, tant del mateix Justinià com de la resta dels il·lustres acompanyants. Fet pel qual aquest conjunt mereix ser destacar com un excepcional exemple de la Primera Edat d’Or de l’art bizantí. Una obra on l’art esdevenia eina de propaganda de l’imperi del règim imperial i del seu màxim representant, l’emperador.
Dos mosaics de l’emperador Justinià, realitzats per la Compagnia Venezia Murano
(Venècia, 1877-1891) Mosaic de vidre policromat, platejat i daurat
Museu del Cau Ferrat, Sitges. Museu de Reproduccions Artístiques de Barcelona
Cap detall ha de ser menystingut en una composició presidida pel poder imperial, representat per Justinià, flanquejat, d’una banda, pel poder de l’església i de l’altra pel poder militar. Tres autoritats que van acompanyades per un quart estament, el poder econòmic, en una joia artística i propagandística de la política i la religió.
Descobriu aquesta i altres peces del Museu de Reproduccions Artístiques a l’exposició ‘Models de bellesa. Antic Museu de Reproduccions Artístiques‘.
Bibliografia bàsica
CORTÉS ARRESE, Miguel. El Arte bizantino, Col. Historia del Arte, 14. Madrid: Historia 16, 1989.
GRABAR, André. La Edad de Oro de Justinian: Desde la muerte de Teodosio hasta el Islam. Col. El Universo de las Formas. Madrid: Ediciones Aguilar, 1966.
KRAUTHEIMER, Richard. Arquitectura paleocristiana y bizantina. Manuales de Arte Cátedra. Madrid: Ediciones Cátedra, 1984 (Edició original 1965).
MARTÍN ISIDORO, Alberto. Bizancio, a “Cuaderno”, 37. Centro de Estudios en Diseño y Comunicación. Universidad de Palermo. Buenos Aires, 2011.
PIJOAN, Josep. Summa Artis: Enclopedia General del Arte, vol. VIII: Arte cristiano primitivo. Art Bizantino. Madrid: Editorial Espasa-Calpe, 1935 (Ed. 1966).
PROCOPI de Cesarea. Historia secreta. Ed. Juan Signes. Editorial Gredos. Biblioteca clàssica Gredos, 279. Madrid, 2000.
RIZZARDI, Clementina. Il mosaico a Ravenna. Ideologia e Arte. Departament d’Arqueologia. Universitat de Bolònia. Ed. Ante Quem. Bolònia, 2012.
Crèdits fotogràfics
© Arxiu Fotogràfic del Consorci del Patrimoni de Sitges
Autor
Xavier Garcia, Bibliotecari dels Museus de Sitges
Deixa un comentari