Segons el Diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans, s’aplica l’adjectiu extravagant a allò “que està fora de certs límits o que està fora del sentit comú en allò que fa o diu”. En definitiva, l’originalitat que fa de quelcom, des d’una persona a un lloc, únic i singular.
Al bell mig del franquisme, cap a la dècada del 1950, el règim va veure en el turisme una eina per dinamitzar l’economia i projectar una imatge moderna d’Espanya a partir de destinacions costaneres repartides majoritàriament pel litoral mediterrani. Des de Torremolinos i Benidorm a Eivissa i Sitges. L’oferta de sol i platja va ser carta de presentació comuna d’aquelles viles disposades a rebre turistes i divises internacionals.
Però pocs llocs com la Blanca Subur, acostumada a l’arribada de gent entre els segles XVIII i XIX des dels americanos als modernistes, ho van fer de forma més natural i hospitalària.
De la singularitat sitgetana, tant com la manera de ser destaca la forma de rebre al nouvingut. Amb els braços oberts, les ganes de fer propi l’aliè i mil històries per explicar, Sitges ha fet que personatges singulars i extravagants es trobin com a casa, fent-ne de cadascun d’ells un vilatà més. Com l’il·lustrador José de Zamora, protagonista de la nova exposició temporal ‘Pepito Zamora, un artista de revista‘.
D’aquesta manera de ser i créixer com a ciutat ha anat la Peça del Mes de juny als Museus de Sitges. Un fet diferencial que es pot veure i viure, i que va resumir la seva ponent Montserrat Esquerda-Bosch el dia de la seva presentació.
El caràcter extravagant: patrimoni intangible de Sitges
La nova Peça del Mes dels Museus de Sitges se centra en el patrimoni cultural immaterial de la vila per parlar-nos d’una característica molt arrelada: “Sitges i l’extravagància”.
Mirant enrere en la història local no són pocs els personatges extravagants o singulars que han arribat a Sitges a la recerca d’un lloc on sentir-se lliures i s’hi han quedat perquè ja formaven part d’aquest singular puzle.
Des de l’arribada de Pepito Zamora a Sitges fins al moment en què va decidir instal·lar-se, la història d’aquest singular artista estava destinada a fer d’aquesta la seva llar definitiva i a deixar la seva empremta gravada en la cultura local.
En els anys en què l’il·lustrador en va passar a convertir-se en un sitgetà més, la vila va transformar-se en un petit paradís de mentalitat oberta en ple règim franquista. On era possible viure de forma extravagant independentment de les creences, la condició sexual o el pensament de cadascun.
Un refugi de llibertat on l’extravagància pròpia dels indians retornats d’Amèrica va tenir relleu en l’extravagància artística i literària dels modernistes. I aquesta forma única d’acollir i assimilar gent per fer-la seva s’ha perllongat durant els anys de la repressió o en l’època del turisme de masses i de festa.
Fet que Montserrat Esquerda-Bosch posa en perspectiva afegint-hi una cita del periodista i escriptor Xavier Febrés. “M’agradaria veure per un foradet com serà presentada històricament a finals del segle XXI aquesta darrera irrupció”, en referència a l’arribada de massiva de turistes, i “si també en quedarà un llegat de prestigi” com el que americanos, modernistes o alguns dels abanderats de l’art frívol de meitat del segle XX, com Tórtola Valencia, Álvaro Retana o José de Zamora, han deixat als Museus de Sitges.
Sigui com sigui, l’extravagància continuarà sent part important del caràcter sitgetà.
Bibliografia
FONTANALS, Blai. “La Promoció turística a Sitges : dels orígens als nostres dies”, a: La Xermada, núm. 44, (estiu 2013), p. 8-10.
MATAS I ARNALOT, Josep Maria. “Antecedents del turisme a Sitges”, a: La Xermada, núm. 44, (estiu 2013), p. 14-19.
MIRABENT MUNTANÉ, Antoni. “La transformació turística de Sitges a través dels anys”, a: La Xermada, núm. 8 (estiu 1998), p. 15-18.
PARRA MESTRES, Francesc. “L’estiueig a Sitges : 150 anys d’històries”, a: La Xermada, núm. 44, (Estiu 2013), p. 5-7.
PELÁEZ MARTÍN, Andrés; ANDURA, Fernanda. (1988) Una Aproximación al arte frívolo, Tórtola Valencia y José de Zamora : Teatro Albéniz, diciembre 1988-enero 1989. Madrid: Comunidad de Madrid, Consejería de Cultura. 165 p.
SELLA, Antoni. “Sitges : turisme i identitat local / Antoni Sella i Montserrat”, a: Butlletí del Grup d’Estudis Sitgetans, núm. 117 (maig 2006), p. 1-8.
Crèdits fotogràfics
© Arxiu Fotogràfic del Consorci del Patrimoni de Sitges
Autor
Xavier Garcia, Bibliotecari dels Museus de Sitges
Deixa un comentari