José Zamora, més conegut com a Pepito Zamora, va ser un artista de caràcter polifacètic i trajectòria diversa amb una vida repartida entre ciutats com Madrid, París i Sitges. La seva brillant obra gràfica com a il·lustrador, pintor i dissenyador va ser només igualada per la seva capacitat creativa com a escenògraf, figurinista i escriptor. Un artista d’estil propi que podem situar entre el modernisme i les avantguardes, i des de l’època d’entreguerres als darrers anys del franquisme.
Llarg període sovint dibuixat amb tons grisos i discurs únic que José Zamora (1892-1971) va omplir de colors i llibertat i que, superat el cinquantè aniversari de la seva mort , recordem enguany a través del llegat artístic als escenaris vitals on va deixar empremta.
Fruit d’aquesta petjada creativa i cultural Sitges ret un doble homenatge a l’artista. D’una banda, amb l’exposició ‘Pepito Zamora, un artista de revista‘ organitzada pel Consorci del Patrimoni de Sitges en col·laboració amb Colors Sitges Link Associació LGTBIQ+ i comissariada per Isidre Roset i Juan en col·laboració amb Montserrat Esquerda. I de l’altra, amb una nova Peça del Mes dels Museus de Sitges que té per títol ‘Sitges i l’extravagància‘ i on la historiadora recupera aquesta part important del patrimoni intangible de la vila.
‘Pepito Zamora, un artista de revista’
La nova mostra temporal dels Museus de Sitges es pot visitar del 16 de juny al 2 d’octubre de 2022 a la sala d’exposicions de l’edifici Can Rocamora (carrer Fonollar, s/n). Una exposició que reuneix 85 obres, entre de dibuixos, pintures, obra gràfica i documents diversos de Pepito Zamora, distribuïdes en tres àmbits temàtics al voltant de les tres ciutats que van marcar la vida i l’obra de l’artista: Madrid, París i Sitges.
D’una banda, mostrant ‘Origen, final i memòria‘ de Pepito Zamora en un recorregut pels setanta-nou anys de la vida de l’artista, des del seu naixement a Madrid el 4 de juny de 1892 fins a la seva mort a Sitges el 4 de desembre de 1971. Una llarga història a la qual acompanyen diversos exemples de la seva obra, des de dissenys de moda a actes que va protagonitzar com a agitador cultural.
I de l’altra banda, una obra bibliogràfica que podriem acompanyar amb el títol ‘Més “cuento” que Calleja‘. Un viatge a través de les seves facetes com a narrador, il·lustració i traductor de contes infantils en diverses llengües.
“De Madrid al cel” de la fama
Pepito Zamora és reconegut com un dels grans creadors gràfics del Madrid de la seva època. Destacable entre dels artistes més cosmopolites i versàtils de la primera meitat del segle XX a qui hem de situar entorn d’altres grans noms. Com el pintor Eduardo Chicharro de qui va ser alumne avantatjat; o els escriptors Antonio de Hoyos i Alvaro Retana, els aristòcrates Gloria Laguna i Rodrigo de Saavedra (Marqués de Villalobar) i la ballarina Carmen Tórtola València que van conformar el seu cercle més íntim.
Arran dels seus primers treballs, a principis de 1910, Pepito Zamora marxa a París d’on anirà i tornarà en diverses ocasions al llarg de les següents dècades. Treballant a la capital francesa amb dissenyadors com Paul Poiret o Romain de Tirtoff (Erté), recorrent Espanya per assolir l’èxit definitiu amb diversos treballs, i obrint a Madrid la seva primera botiga de modes.
Durant les seves estades a Madrid va participar de tertúlies, va organitzar exposicions, va col·laborar en pel·lícules i obres teatrals i va escriure articles en diversos mitjans.
Un amor que viatja de París a Sitges
A París, va viure intensament els anys bojos de la Belle Epoque, tornant a Espanya en diverses ocasions arran de diversos conflictes des de l’esclat de la Primera Guerra Mundial (1914) a l’ocupació nazi de la capital francesa (1941).
Una època que, tot i això, va resultar prolífica amb projectes com el del promotor teatral Henri Varna al Gran Casino, cartells per espectacles de Bataclan o Folies Bergère i la relació amb personatges de renom dins l’alta costura com Coco Chanel.
L’any 1948 Pepito Zamora arriba a Sitges de la mà del seu company José Constantinides. Dos personatges apassionats pel teatre de varietats, la moda i la revista musical que s’integren plenament en la vida artística i cultural d’una vila encara sotmesa al jou i les fletxes del franquisme. José Zamora participa activament d’activitats, tertúlies i actes en clau local on deixa córrer el seu esperit lliure fins al dia de la seva mort.
Aquest és, en definitiva, un merescut acte de record i gratitud a un dels personatges més rellevants i desacomplexats de l’art sitgetà. Una figura de traç elegant i efectista que els Museus de Sitges mostren en tota la seva esplendor.
Bibliografia
Bravo Villasante, Carmen. “José Zamora.: las hadas a la moda”. a: Revista CLlJ, nº 25, año 25, febrero 1991, pp. 36.
De Villena, Luis Antonio. “Reencuentro con Pepito Zamora”, a: El País, 11-X-1979.
Nieva, Francisco. “José Zamora”, a: Las cosas como fueron, Madrid: Espasa Calpe, 2002. pp. 341-242.
Peláez, Andrés, Andura, Fernanda (1988) Una aproximación al arte frívolo: Tórtola Valencia y José de Zamora: Teatro Albéniz, diciembre 1988-enero 1989. Madrid: Consejería de Cultura. 165 p.
Urdiales, Alberto “Mucho más que moda y suave decadencia. José Zamora” a: Educación y Biblioteca, 164 (marzo-abril de 2008) pp. 12-16.
Crèdits fotogràfics
© Arxiu Fotogràfic del Consorci del Patrimoni de Sitges
Autor
Xavier Garcia, Bibliotecari dels Museus de Sitges
Deixa un comentari