No ens deixem de repetir que estem vivint temps molt estranys. Contínuament ens estem fent preguntes. Per què?
Perquè, és tanta la incertesa, que necessitem respostes.
Però la vida és així: sorprenent, aleatòria i impossible d’endevinar.
Només podem navegar, si pot ser en el vaixell més segur que trobem, i intentar mantenir un rumb. Això si, quan una tempesta ens assenyali modificar el rumb: fem-ho, no ho dubtem. I aquí estem, al mig d’una gran tempesta. Com si no n’hi hagués hagut prou amb el temporal Glòria del mes de gener.
Què ens estem preguntant totes les persones que d’una manera o altra treballem a l’àmbit dels museus? Bé, no només nosaltres, segurament moltes d’aquestes qüestions les subscriurien gran part dels habitants del planeta. Ens preguntem:
- Quan acabarà el confinament?
- Ens haurem de relacionar socialment d’una altra forma?
- Quan podran obrir els museus?
- En quines condicions els deixaran obrir?
- Explicarem els museus d’una altra manera?
- Ens haurem de reinventar?
- Tornarem al punt que estàvem abans d’aquesta crisi sanitària?
- Vindrà públic?
- Continuaran venint turistes?
- Hi haurà una altra crisi econòmica?
- Disminuiran els ingressos i els pressupostos destinats als museus i a la cultura?
- I tantes d’altres.
Milers d’articles, notícies i opinions d’experts estan omplint d’arguments els debats que porten implícits les respostes a totes aquestes qüestions.
Com sempre, no hi haurà una resposta única, ni probablement n’hi haurà una sola que serà la bona. Dependrà de molts factors trobar la solució adequada a cada problema i no servirà igual per a tothom, ni a tot arreu. A més de no poder obviar que també dependrà de la ideologia dels representants polítics, elegits democràticament o no, que tinguin encomanada la gestió de les solucions a implementar a cada país.
Quins són els fronts oberts en els debats que s’estan generant?
El finançament. El debat oscil·la entre qui considera la cultura com un servei públic i, per tant, gratuïta i universal; i l’opció mercantilista/economicista que la tracta com una cadena més de valor que ha de ser sostenible econòmicament mitjançant la generació d’ingressos. Segons l’elecció que fem per respondre al debat anterior, la via de finançament serà diferent:
- Entitats públiques finançades per impostos que gestionaran i proveiran gratuïtament els serveis culturals.
- Entitats privades que hauran de generar ingressos per produir els béns culturals que posaran a la venda.
Entre aquestes dues opcions, hi ha tot un món de combinacions.
L’economia. Les diferents opinions dels experts no ens aclareixen si hi haurà una gran crisi econòmica, ni si serà en l’àmbit global, ni si afectarà a tothom per igual. En qualsevol cas, el que si sembla clar és que la salut financera se’n ressentirà d’aquesta “gran pausa” i d’aquesta gran incertesa i que sempre que hi ha elements desestabilitzadors l’economia pateix.
En conseqüència, tant si el finançament és privat com si és públic, el més lògic és suposar que tendirà a la baixa.
El turisme i la mobilitat. Sembla que uns dels efectes d’aquesta crisi sanitària serà un enduriment de les condicions per viatjar entre territoris, ja que és una de les poques formes amb les quals actualment es pot fer front a la Covid-19. A part de les restriccions legals que es puguin decidir, és molt probable que les persones tinguin por al contagi i posposin o anul·lin decisions per viatjar. Molts museus i equipaments culturals han basat, fins ara, el seu èxit en l’atracció del turisme de masses.
Segurament ens haurem de repensar la mesura de l’èxit o, potser, serà una oportunitat per racionalitzar els espais culturals i fer que l’experiència sigui més agradable i de més qualitat.
El públic i les condicions sanitàries. Per les mateixes raons d’abans, les persones poden tenir por a accedir a espais tancats com els museus i els equipaments culturals. Caldrà repensar, reinventar i assegurar que no hi ha risc sanitari perquè el públic confiï i se senti cuidat i segur.
La tecnologia. El confinament ha accelerat l’ús i l’aprenentatge de tècniques virtuals per acostar les col·leccions i béns patrimonials al públic tancat a casa seva. Ha suposat un impuls i una posada en marxa d’idees “adormides” de feia temps. Cal veure si hi haurà la capacitat d’aprofitar i millorar tots aquests nous productes creats per la urgència de la necessitat. Seria una llàstima no fer-ho.
Qui se’n sortirà millor dels efectes que produeixi aquesta crisi sanitària?
Les entitats que sàpiguen combinar adequadament els següents elements de la seva organització:
- Un bon lideratge amb actitud positiva i al servei de l’equip
- Uns objectius clars
- Un equip fort i cohesionat
- Un equip amb empenta i capaç d’innovar
- Una adaptació de l’organització als requisits tecnològics de la nova situació per aprofitar els canvis i impactes positius de la crisi sanitària
- Un finançament mínim que permeti assolir els objectius
- Una atenció constant per estar alerta i saber triar en cada moment la millor solució a cada problema
En qualsevol cas, estem parlant de CULTURA, de cultura en majúscules. De tot allò que l’ésser humà crea per emocionar, commoure, agradar, sorprendre, sentir. De creativitat, de tècnica, de genialitat, de coneixement, d’explicar històries, de benestar, de sentiments i d’emocions. De tot allò que ens fa més humans.
Són les persones que treballen als museus les que seran la força d’aquest canvi i d’aquest procés d’adaptació, Sense elles, res no serà possible. Hem de: EMOCIONAR / ENSENYAR / COMPARTIR / ACOMPANYAR / APRENDRE / COMPRENDRE / RESISTIR
#FORÇAMUSEUS
Crèdits fotogràfics
© Arxiu Fotogràfic del Consorci del Patrimoni de Sitges
Mercè Munné Dedeu, Consorci del Patrimoni de Sitges
Deixa un comentari