La desena edició de la Jornada de la Xarxa de Museus Marítims de la Costa Catalana, amb el títol ‘L’impacte de les marques turístiques en els museus: noves estratègies‘ i en un format virtual per la situació de pandèmia, ha aportat un any més noves idees per millorar serveis i enfortir vincles dintre i fora de la xarxa.
Ara que, d’un temps ençà, es qüestiona el model turístic de sol i platja i que els efectes de l’aturada comencen a ser dramàtics és un bon moment per definir nous models de turisme cultural més sostenibles i equilibrats. Sent conscients que el lleure dels viatgers i la preservació del patrimoni cultural i natural hauran de conviure, però fent un esforç perquè l’oferta estigui cada cop més vinculada a la descoberta de la cultura i la identitat local. I deixant en el viatger una empremta que permeti preservar el patrimoni, des d’edificis i obres d’art a oficis, receptes o costums que estan en risc de desaparèixer.
Primera part de la Jornada
La jornada ha arrencat amb una breu presentació a càrrec de Gerard Martí, director del Museu d’Història de Cambrils, que hauria d’haver estat l’escenari d’aquesta nova edició. Per, a continuació donar pas a dues intervencions d’especialistes.
En primer lloc, ha intervingut el professor de la Facultat de Turisme de la UdG José Antonio Donaire amb una presentació sobre les marques turístiques.
a. Com funciona la imatge turística?
Recorda el professor Donaire que imatges i marques no són allò que nosaltres volem que pensin de nosaltres sinó que és com realment ens veuen els altres. El procés és senzill i va des de la imatge inicial que tenim d’un lloc abans d’anar-hi (a priori) a la imatge complexa que dibuixem en ser-hi (in situ) i la instantània simplificada que ens queda en tornar a casa (a posteriori), quan l’allau de sensacions es comença a difuminar.
Davant d’aquest procés per fases hem de pensar en els diferents problemes que tenim com a destí turístic. Davant la competència amb altres destinacions, som capaços de fixar la imatge desitjada en el viatger tal com ho fan uns pocs o no ho aconseguim com la gran majoria dels que s’ho proposen? Davant la simplificació de l’empremta que deixem, queda prou clara la nostra imatge abans, durant i després de la visita del viatger?
b. La xarxa com a configuradora de marca
En cas de voler implementar una nova imatge, hem considerat la importància d’integrar-la dins d’una xarxa més gran? En formar part d’una xarxa, cada element se n’aprofita de la imatge global.
c. Sis reflexions al voltant de la gestió d’una marca
c.1. Una marca és una aposta a llarg termini i el desig d’immediatesa no fa més que augmentar les possibilitats de formar part del conjunt de marques fracassades.
c.2. La marca és un punt de partida, no una estació d’arribada, i no permet assolir objectius muntar estratègies, com a caixa d’eines.
c.3. En una xarxa, els arcs són més importants que els nodes, perquè de fet la relació entre els nodes val més que els nodes per ells mateixos.
c.4. Els elements nuclears de la marca s’han de connectar amb els elements exteriors, ja que si no estan connectats, el discurs queda tancat dins el seu mateix espai.
c.5. Les marques necessiten profunditat i atreure més enllà d’una primera impressió, per això es necessita documentació, recerca i treball al darrere, per convidar al visitant a seguir descobrint.
c.6. Les marques abstractes es fan concretes amb les històries, fet que ha canviat un paradigma tradicional: de pensar que anem a un lloc per conèixer algú diferent de nosaltres hem passat a descobrir que viatgem per reconeixe’ns a nosaltres a partir de la visió d’aquest altri; quelcom que podem fer els museus marítims a partir d’històries i narracions on el mar acaba sent el nostre referent encara que hi visquem a molta distància.
A continuació ha participat Damià Serrano i Miracle, director de marquèting d’experiències i recerca de l’Agència Catalana de Turisme, per analitzar com està afectant la marca turística l’actual situació d’incertesa.
Un anàlisi que s’ha presentat en sis estadis diferents:
a. Quins beneficiaris i perjudicats deixa la pandèmia, i com afecta l’establishment turístic.
b. Quins canvis en les prioritats de decisió i nous tipus de visitants hem de tenir presents per fer un marquèting més eficient i intel·ligent.
c. Tenim en compte la força de les 4 D (Desconcentrar, Desestacionalitzar, Diversificar i millorar la Despesa) del turisme?
d. Com ens afecta la transformació de la cartera de marques? Des de la pèrdua dela importància del logo i l’eslògan a la valoració del propòsit i l’experiència
e. Fem ús del benchmarking inspiracional?
f. Quines oportunitats que genera la marca en termes de visibilitat, xarxes socials, rutes de viatge o millora de la competitivitat?
Dos intervencions que ens han deixat clara la importància de configurar bé el relat, del treball de la marca com una carrera de fons, de la necessitat de construir vincles per enfortir la xarxa i d’apostar per la sostenibilitat dels equipaments patrimonials, en paraules d’Olga López Miguel, responsable de projectes en Museu Marítim de Barcelona.
Segona part de la Jornada
L’altra meitat de la trobada s’ha centrat en un debat que ha comptat amb la participació de quatre museus reconeguts amb el distintiu Barris i Viles Marineres, moderat per Jordi Tresserras (membre del comitè d’experts que gestiona la marca).
Un torn de debat on Tresserras ha traslladat tres preguntes als directors de les institucions (Gerard Martí (director del Museu d’Història de Cambrils), Pere Izquierdo (director e.f. del Consorci del Patrimoni de Sitges), Lurdes Boix (directora del Museu de l’Anxova i la Sal (L’Escala)) i Miquel Martí (director del Museu de la Pesca (Palamós)).
Com treballa cada museu la pertinença a Barris i Viles Marineres? Quin impacte ha tingut la marca amb relació al turisme cultural o gastronòmic? Des de la mateixa experiència, quines propostes poden enfortir la marca?
Gerard Martí, des de Cambrils, ha assenyalat la importància del museu com a nucli d’esdeveniments amb trets distintius com el de la navegació amb vela llatina.
A continuació, Pere Izquierdo ha destacat l’ús de la marca per preservar el patrimoni. Un llegat no només fet amb grans edificis, sinó també en forma de vells oficis lligats a la pesca que avui desapareixen. Com la fabricació artesanal nases de pesca.
En paraules d’Izquierdo, ‘la marca barris i viles marineres és el reconeixement a la trista perdura d’un patrimoni històric que s’ha destruït en nom d’un turisme massiu‘. Tot mostrant com era fa mig segle la costa sitgetana, quan cada vila costanera era una vila marinera.
Tot seguit ha intervingut Lurdes Boix des de l’Escala, recordant que els museus doten de contingut les marques i ajuden a preservar un conjunt de tradicions. De la mateixa manera que en un iceberg només veiem una part de la història i la documentació que s’hi amaga a sota.
Entre les tres marques de l’Escala, la referent a ser Vila de l’Anxova i la Sal és avui la més important i reconeguda. I algunes de les reivindicacions per la preservació del patrimoni escalenc com l’espai de barraques són avui un referent cultural.
La roda d’intervencions s’ha tancat amb Miquel Martí des de Palamós, recordant no només la importància de la pràctica tradicional de la pesca sinó també la valoració de tradicions a les viles marineres. Per exemple, amb les tertúlies de taverna.
Treballem doncs per preservar el que ens ha estat llegat i fer que el turisme estimi el nostre patrimoni com l’estimem nosaltres.
Xavier Garcia, bibliotecari dels Museus de Sitges
Deixa un comentari