Imatge apareguda a la revista Feminal, Núm. 127, 25 de novembre de 1917.
La bretxa de gènere és un fet palpable en moltes esferes socials que malgrat el ràpid pas dels anys i l’aparent modernització del món continua deixant en evidència les mateixes contradiccions de principis del segle XX. Una desigualtat que l’univers literari del nostre país ens desvetlla amb tota la seva cruesa.
Avui les dones no només llegeixen més, sinó que també es dediquen en major proporció que els homes a l’escriptura. I, tot i això, les obres publicades amb nom de dona són notablement menys que les signades per un home. Però, si avui són escasses les oportunitats, pocs els referents i desiguals les distribucions de premis i reconeixements, en plena època modernista el panorama era desolador per aquelles dones que volien ser escriptores.
Una d’elles que avui és considerada per tothom com figura cabdal de la literatura catalana i destacada, al costat de Joan Maragall o Santiago Rusiñol, com una de les plomes més brillants del modernisme.. Es tracta de Caterina Albert i Paradís (1869-1966), coneguda amb el pseudònim de Víctor Català.
Menció a Víctor Català apareguda a la revista Feminal, Núm. 127, 25 de novembre de 1917.
Nascuda en el si d’una nissaga de propietaris rurals, Caterina va comptar amb el suport familiar que li va permetre potenciar la seva faceta artística. Entrant a formar part de “La Renaixença” catalana i trobant-hi un espai per escriure i donar a conèixer especialment la seva obra literària. En un primer moment, fent servir el seu nom real, va ser doblement guardonada als Jocs Florals d’Olot amb el poema Lo llibre nou (1898) i el monòleg La infanticida (1898).
Fets pels quals es va sentir encoratjada per continuar escrivint, i alhora aclaparada per l’escàndol suscitat pel fet que l’argument d’aquesta peça teatral el pogués escriure una dona. Una controvèrsia que la va obligar a signar a partir d’aleshores amb el nom de Víctor Català. I va ser sota aquesta nova personalitat que nou anys més tard va veure la llum Solitud, la novel·la que avui ens ocupa.
Portada de la segona edició de Solitud, de Víctor Català. Barcelona: Publicació Joventut, 1905.
Una obra que malgrat ser publicada en fascicles, entre el 19 de maig de 1904 i el 20 d’abril del 1905 dins del setmanari Joventut, va ser premiada i traduïda a diverses llengües. I de la qual els Museus de Sitges en van exhibir la coberta original en el marc de l’exposició temporal ‘El Llibre català en temps del Modernisme‘.
‘Solitud’ protagonitza el club de lectura
Solitud relata un viatge interior de Mila a través d’un periple exterior. La protagonista és Mila, una jove òrfena de pares que es trasllada a viure a una ermita solitària de Sant Ponç en companyia de Matias, l’home amb qui s’acaba de casar i a qui gairebé no coneix.
Dos personatges que s’aparten del món per anar-se’n a viure a la recòndita vila de Murons com una parella desencantada entre una dona de gran sensibilitat i sensualitat i un home apàtic i amant del vi i del joc.
En aquest context, Mila troba a Gaietà. Un pastor vell i planer que tot i viure a la muntanya atresora una gran saviesa que enlluerna a la jove fins a fer-la descobrir-se a si mateixa com a dona. Un viatge cap a l’autoconeixement on la muntanya esdevé també un personatge com l’espai on la protagonista connecta i sent les emocions que se li van despertant.
Tot i això, Solitud no és exactament ni una novel·la modernista, ni un drama rural, ni una narració simbolista. Per sobre de totes aquestes etiquetes, és una història que es defineix a ella mateixa. I res millor que aprofundir-hi en ella compartint-la amb els participants al club de lectura Santiago Rusiñol.
Imatges d’una de les sessions del club de lectura Santiago Rusiñol
La penúltima trobada del club de lectura dedicada s Solitud tindrà lloc al Museu del Cau Ferrat el dijous, 21 de març, a les 18 h. Es tracta d’un acte que com és habitual té caràcter gratuït i places limitades. Amb la coordinació a càrrec d’Andreu Bosch i l’organització dels Museus de Sitges. Si us quedeu sense plaça teniu la possibilitat d’apuntar-vos en llista d’espera o de participar en la darrera sessió que tenim pendent pel nostre club: Màximes i mals pensaments, de Santiago Rusiñol (18 d’abril de 2024).
No dubteu a inscriiure-us en aquesta nova trobada. Un hi esperem!
Bibliografia bàsica
“Víctor Català”, a: Història de la literatura catalana. Literatura contemporània (II). Modernisme, Noucentisme, Avantguardes; directors: Jordi Castellanos i Jordi Marrugat. Barcelona: Enciclopèdia Catalana : Barcino : Ajuntament de Barcelona, 2013-2021. p. 353-385.
CATALÀ, Víctor. Solitud. Barcelona : Joventut, 1905. 364 p.
CATALÀ, Víctor. Solitud; edició de Jordi Cornudella. Barcelona: Edicions 61, 2021. 334 p.
VILLAS I CHALAMANCH, Montserrat. La morfologia del lèxic de Solitud de Víctor Català. L’Escala : Ajuntament de L’Escala; Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1999. 268 p.
Crèdits fotogràfics
© Arxiu Fotogràfic del Consorci del Patrimoni de Sitges
Conductor del club de lectura
Andreu Bosch i Ayza, filòleg i catedràtic d’Institut de Llengua i Literatura Catalanes
Autor
Xavier Garcia, Bibliotecari dels Museus de Sitges
Deixa un comentari