L’evolució de les arts decoratives al llarg de la història ha estat paral·lela a la història de l’art en general. Vinculades sovint a la decoració i a l’interiorisme, lligades a les mans de l’artesà en la producció d’objectes ornamentals i concebudes sempre amb una finalitat estètica.
Lluny de ser catalogades com arts menors en contraposició a les belles arts o arts majors, les arts decoratives busquen fer entrar en l’entorn domèstic peces que per defecte només podríem trobar a museus i col·leccions privades. I en aquesta diversitat artística de procediments i tècniques creatives és on podem encabir des de peces en metall, tèxtils o vidre a pintures o escultures. Sent aquestes últimes el motiu de la Peça del Mes de desembre als Museus de Sitges.
Les escultures de saló, reconegudes com d’ús domèstic, van tenir especial presència a les cases de la burgesia i l’aristocràcia europea de les darreres dècades del segle XIX. Integrades entre les arts decoratives, executades en metalls com el bronze i amb una mida reduïda de 40 a 100 cm. Però, al contrari que la temàtica religiosa emprada en segles anteriors, l’escultura de saló elaborada fa més d’un segle i mig abordava temàtiques més diverses.
Les obres que protagonitzen aquesta Peça del Mes són quatre: Cinq Mars, Don Joan, Don César i De Thou. Elaborades per l’escultor francès Auguste Poitevin (1819-1873) amb l’objectiu de servir de models escultòrics del també gal Philippe Mourey (1840-1910).
Quatre escultures en calamina daurada i acer, datades del darrer terç del segle XIX, que pertanyen al Museu Romàntic de Sitges i que ha estudiat l’historiador de l’art Jordi Carreras Barreda.
Una Peça del Mes dedicada a l’escultura de saló
Les escultures de saló són molt sovint reduccions d’obres de grans escultors amb una mida més manejable pels fonedors experts que les reproduïen. Peces produïdes des de França amb perfectes acabats i admirades a tot el món gràcies a la manufactura de mestres de Barbedienne o de Susse Frères.
Les quatre figures que ens ocupen porten el segell de Philippe Mourey, un dels grans creadors del metall del segle XIX especialitzat en l’adaptació d’escultures, de rellotges d’època i d’altres peces de les arts decoratives. Un gran artista fonedor que va col·laborar amb altres productors de prestigi i que acostumava a treballar amb calamina que sovint es cobria d’una pàtina que imitava el bronze o altres metalls, amb un cost més econòmic i accessible pels petits col·leccionistes.
Un dels autors de models escultòrics que va treballar aquest tipus de peces va ser Auguste Poitevin, especialitzat en la producció d’escultures de saló segons el realisme acadèmic i conegut pel modelatge de figures masculines.
La signatura de Poitevin la trobem a l’interior d’algunes peces, entre elles tres de les que conformen el conjunt exposat per aquesta Peça del Mes. Mentre que la signatura del fonedor Philippe Mourey es pot veure de manera més ostensible a la part exterior de les obres.
Quatre obres que conformen un conjunt decoratiu
Aquestes quatre peces pertanyen a l’estil de Napoleó III, caracteritzat pel seu caràcter eclèctic tant en l’arquitectura com en les arts decoratives, fent servir diferents elements històrics i emprant materials moderns per aquella època d’una forma innovadora.
Un gènere que podem situar a la segona meitat del segle XIX i al qual devem figures individuals i grups escultòrics amb caràcter al·legòric o històric. Obres que fan particular referència als grans noms i fets de la història de França i busquen la màxima fidelitat als detalls de l’època i al relat implícit en l’obra que reforçava el seu encant.
Dels quatre personatges podem destacar el seu aire històric i fins i tot novel·lesc que ens remet al segle XVII, tot reforçant el caràcter cavallerós i heroic de les figures. Aquests trets estan íntimament lligats a la literatura romàntica que inspira la idealització i els estereotips presents tant a novel·les i assaigs com a peces teatrals, poètiques i operístiques.
Imatge 2: Cinq Mars, de PH. Mourey (fonedor)
(França, Segona meitat segle XIX)
Museu Romàntic Can Llopis, Sitges
I tot i tractar-se habitualment d’escultures anònimes, es pot endevinar de qui es tracta a través dels atributs i la gestualitat. En aquest cas, ens trobem davant de quatre homes amb el seu nom escrit a la cartel·la dels peus.
Sobre De Thou i Cinq-Mars podem dir que van ser dos membres destacats de la cort de Lluís XIII de França. Enfront de Don César i Don Joan, que van protagonitzar dues obres d’Ennery i de Pinel, rememorant el famós mite de Tirso de Molina que trobem dins l’obra literària d’autors com Molière o José Zorrilla. Uns personatges que destaquen pel seu caràcter aventurer i fins i tot agosarat, però allunyats dels valors morals que defensaríem en els nostres dies.
Del joc d’escultures que simbolitza a la perfecció el gènere que coneixem com “de capa i espasa”, van sorgir personatges de llegenda amb aparença aristocràtica i elegant, alhora que aventurera i atrevida. Una definició que refermen, per posar un exemple, les inscripcions d’algunes de les seves espases.
Imatge 4: Don Joan, de PH. Mourey (fonedor)
(França, Segona meitat segle XIX)
Museu Romàntic Can Llopis, Sitges
Entre les quatre obres conformen un grup decoratiu d’estètica uniforme i temàtica heterogènia, amb personatges remarcables a la França del segle XVII. Noms com el diplomàtic Henri d’Effiat , Marquès de Cinq-Mars, o el magistrat i conseller François-Auguste de Thou, o el noble César de Bazán, o fins i tot imaginari noble justicier de la cort del rei Carles II d’Espanya i l’inconfusible Don Joan.
Figures que tant l’escultor com el fonedor van agrupar com a grup, sent retolats amb una cartel·la que els relaciona i adoptant una posició gestual que els unifica. Un posat i una indumentària que ens remeten a escenaris teatrals i operístic d’aquella època, i que després del recent procés de restauració aconsegueixen captivar al públic amb una lluentor renovada.
Sensació que accentua l’escenari original dins del Museu Romàntic Can Llopis “ple d’elements com l’ornamentació de les parets, més la llum de sostres, més els mobles… que donen aquest aire propi del món isabelí (influenciat per Napoleó III)”, ha afegit Jordi Carreras en la seva presentació.
Un aire que també conserva el rellotge de sobretaula, signat igualment per Philippe Mourey, i datat cap a 1820 que també forma part de la Col·lecció del Romanticisme dels Museus de Sitges. Totes elles peces que esperem retrobar dins del renovat Museu Romàntic Can Llopis de Sitges i que ens traslladen a la concepció del gust d’una família burgesa del segle XIX.
Bibliografia bàsica
Pierre Kjellberg, Les bronzes du XIXe siècle: Dictionnaire des sculpteurs, Paris, 1987
Crèdits fotogràfics
© Arxiu Fotogràfic del Consorci del Patrimoni de Sitges
Autor
Xavier Garcia, Bibliotecari dels Museus de Sitges
Deixa un comentari