Moltes celebracions han desaparegut gairebé del calendari del 2020 arran de la crisi sanitària, però no parlant d’elles perdem l’oportunitat única de celebrar-les.
És el cas del 250è aniversari del naixement del compositor Ludwig van Beethoven (Bonn, 16 de desembre de 1770-Viena, 26 de març de 1827). Figura universal de la música que revolucionà la música clàssica, des dels seus inicis dins del classicisme fins a culminar la seva obra en el romanticisme.
L’esdeveniment havia aixecat tanta expectació que ni el tancament al públic de les sales de concerts a Alemanya ha pogut amb el desig de retre homenatge al geni de Bonn a la seva ciutat natal.
En un acte sense públic, però transmès a tot el món des de l’Òpera de Bonn, un dels directors que millor coneix a Beethoven, Daniel Barenhoim ha ofert un concert commemoratiu format per la Cinquena Simfonia i el concert per a piano número 3, on el músic es alhora director i solista.
Concert que ha estat el punt culminant de la ‘BeethovenNacht‘ (Nit de Beethoven) que traslladarà el seu ampli programa el 2021 amb l’esperança que llavors sí que es puguin celebrar concerts amb la presència de públic.
La brevetat i les limitacions de l’acte han deixat a molts melòmans amb ganes d’un homenatge amb molta més música i molt més Beethoven. Desig que des dels Museus de Sitges volem correspondre amb una selecció de peces sobre el compositor germànic i la música del seu temps.
‘Bus de Beethoven’, d’Anselm Nogués
L’escultor Anselm Nogués Garcia superà l’oposició familiar en triar dedicar-se al món de l’art. De la mateixa manera que Beethoven va haver de sobreposar-se a la seva sordesa per compondre segurament les que van ser les seves millors creacions.
Alumne d’Agapit Vallmitjana Barbany, i company de l’escultor Eusebi Arnau i els pintors Enric Galwey i Francesc Galofre, Nogués va aconseguir triomfar i viatjar a París per tornar com artista consagrat.
En la seva època de maduresa compaginà la docència amb les exposicions nacionals i la creació d’obres. L’any 1917 esculpí un bust de Beethoven que presentava al músic germànic amb els seus cabells i trets facials característics. Obra a la qual van dedicar una Peça del Mes els Museus de Sitges.
(Barcelona, 1917)
Escultura en guix
Museu de Maricel, Sitges. Col·lecció Dr. Jesús Pérez-Rosales
Obra que presentà a l’Exposició d’Art organitzada per l’Ajuntament de Barcelona l’any 1918 i que va ser adquirida pel doctor Jesús Pérez-Rosales, formant part del conjunt de tres peces d’Anselm Nogués que conserva el Museu de Maricel.
‘Creació de la IX Simfonia’, de José Segrelles
La figura artística de José Segrelles Albert està lligada a un constant procés de recerca que el nebot-nét del pintor ha deixat clara en tant que comissari de l’exposició ‘José Segrelles, mestre de la fantasia‘ i autor d’una Peça del Mes sobre el creador.
Entre les tres obres de Segrelles presentades a Sitges, hi ha una imatge titulada ‘Creació de la IX Simfonia‘, que data de 1954 i forma part de la col·lecció del Museu de Maricel, on el pintor deixa constància de la seva admiració per Ludwig van Beethoven.
Compositor al qual anomenava el ‘sublim sord de Bonn’ i de qui va oferir una visió pràcticament celestial, associant-lo a representacions icòniques universals com el famós fresc que Miquel Àngel a la Capella Sixtina.
(1954)
Fotografia en blanc i negre
Museu de Maricel, Sitges. Fons Maricel
A partir de l’obra de Miquel Àngel, Segrelles substitueix a Adam per una enorme muntanya que pren el rostre dur i seriós de Beethoven.
Sala de música del Museu del Romanticisme
La sobrietat neoclàssica de la façana del Museu del Romanticisme de Sitges contrasta amb la decoració de les estances interiors, on s’evoca la vida quotidiana en la casa d’una família benestant del segle XIX. Un gran edifici patrimonial que desitgem tornar a obrir al públic ben aviat.
Entre les diverses estances del Museu del Romanticisme de Sitges trobem espais que mostren la vida diària d’una família d’aquella època. Al costat del menjador, les alcoves, els guada-robes, la capella o la sala de joc, trobem dues cambres singulars: el saló de ball i la sala de música.
Dues estances que ens recorden la importància de l’expressió mitjançant el so i el color durant el romanticisme.
(Viena, cap a 1810)
Museu Romàntic. Can Llopis, Sitges. Col·lecció del Romanticisme
Imatge 2: Arpa, de Erard Frères
(París, Primer quart segle XIX)
Museu Romàntic. Can Llopis, Sitges. Col·lecció del Romanticisme
En elles hi trobem des d’instruments musicals, com una arpa fabricada als tallers d’Erard Frères (primer quart del segle XIX) o un pianoforte construït a Viena per Johan Schantz (1810), a parets cobertes per pintures murals de principis del segle XIX i mobles d’època.
Piano, de Bernareggi & Cia.
La Catalunya moderna, que arrencà amb la proclamació de la Primera República, suposà un gran moment per la creació artística. I també l’entrada d’instruments musicals a nombroses llars de famílies acomodades.
El constructor de pianos, establert a Catalunya i Espanya durant el segle XIX, va ser Francisco Bernareggi. Fabricant a qui associem un model situat al Museu del Cau Ferrat.
(1880-1890)
Fusta, bronze daurat i ivori
Museu Cau Ferrat, Sitges. Col·lecció Santiago Rusiñol
El Bernareggi del Cau Ferrat, que també va ser Peça del Mes, és el reflex d’un objecte habitual a moltes cases benestants de l’època. Un instrument musical que acompleix una doble funció sonora i ornamental, tenint un paper rellevant el propi moble que conté el piano amb l’ornamentació estètica d’aquell moment.
Amb relació als actes musicals del Cau Ferrat protagonitzats pel piano, hem de recordar que era lloc de trobada dels amics i convidats per Santiago Rusiñol. Quedant referenciada la presència de músics i la celebració de concerts durant les Festes Modernistes de Sitges.
Cinc peces que lliguen la música de Ludwig van Beethoven amb el romanticisme i els Museus de Sitges amb l’univers musical del geni de Boon.
Crèdits fotogràfics
© Arxiu Fotogràfic del Consorci del Patrimoni de Sitges
© WDR Klassik
Xavier Garcia, bibliotecari dels Museus de Sitges
Deixa un comentari