Taller dels Museus de Sitges: ‘Què veus des de la finestra?’

La paraula finestra prové de l’antiga a accepció del llatí ‘fenestra‘ que identificava el buit a una paret de la casa per proporcionar llum i ventilació a una estança determinada. I poc han canviat les coses d’ençà fins ara. En l’antiguitat era tan important la llum d’una casa, que també entrava a través d’un pati central (atrium), com la necessitat d’aportar l’aire fresc a la llar.

Aquesta idea d’habitabilitat és plenament actual en temps de confinament. Moments de fragilitat, de pèrdua, de solitud, d’incertesa o de tristor, en els que hem reinventat el significat d’una finestra (física o virtual) associant-lo a aquella esquerda en la paret que ens permet respirar, imaginar i reconnectar.

Les finestres i els balcons han esdevingut un mitjà de comunicació i distracció, per mirar i deixar-nos observar. Una forma de conviure que pot treure el millor de cadascú, despertar la vessant artística i ser recurs educatiu i reflexiu.

Finestres durant el confinament per despertar la vessant artística

Amb aquesta vocació neix el taller ‘Què veus des de la finestra?’ Una activitat del Departament Educatiu oberta a tothom des d’una paret del Museu del Cau Ferrat de Sitges.

‘Què pots veure a través de la finestra?’

Enfront d’aquella visió parcial de l’art, com a exercici recreatiu i solitari, hi ha una manera de reivindicar-lo com exercici conscient i col·laboratiu. Una forma d’ensenya, d’unir i d’empoderar a través de l’art.

El taller ‘Què veus des de la finestra?‘ vol ser quelcom més que una pràctica educativa o de conciliació familiar durant el confinament. Pretén ser una oportunitat per experimentar la capacitat de l’art per vincular persones llunyanes, en el temps o en l’espai.

Traslladant-nos fins al Cau Ferrat de Santiago Rusiñol. Quant artistes, músics i escriptors van convertir-lo en el gran Temple del Modernisme.

Un taller amb dues premisses: la primera, tancar la finestra a l’avorriment amb propostes centrades en la mirada i en la imaginació; i la segona, fer possible que tothom pugui participar, ja que només cal paper, llapis i uns quants colors.

Encara t’ho estàs pensant? No esperis més i anima’t a participar!

Crèdits fotogràfics

© Arxiu Fotogràfic del Consorci del Patrimoni de Sitges

Xavier Garcia, Bibliotecari dels Museus de Sitges

Ajuda’ns a difondre-ho

Publicada

a

,

per

Comentaris

Deixa un comentari

L’adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

%d