Lola Anglada (Barcelona, 1862 – Tiana, 1964)
Reconeguda com a escriptora, il·lustradora i pintora, Lola Anglada va ser una de les personalitats més destacades del noucentisme artístic. Una artista de referència amb una exquisida sensibilitat i connexió amb el món de la infància.
Fet que va potenciar la serva faceta com a col·leccionista, arribant a reunir durant tota la seva vida una col·lecció de nines antigues realment única. Conjunt que la Diputació de Barcelona va adquirir l’any 1961 i va dipositar al segon pis del Museu Romàntic de Sitges.
La Col·lecció de Nines i Joguines Lola Anglada és un excepcional mostrari amb una àmplia varietat de peces d’estils entre els segles XVII i XIX. En número, supera les 400 peces i entre elles podem trobar nines fabricades en diferents materials. Des del paper maixé a la ceràmica, passant per porcellana, cel·luloide, cera, fusta, resina o tela.
Les nines són un reflex de les classes socials, el món de la moda, l’evolució dels costums i les diverses etapes de la vida. Un món que té els seus referents tant en el col·leccionisme com en la fabricació.
Sent mitjans del segle XIX una de les èpoques més importants. Quan anglesos i alemanys lideraven la manufactura de nines en l’àmbit mundial. A Alemanya, el fabricant més nostrat fou Heinrich Stier.
Una empresa que va innovar tant en el disseny de les peces com en els acabats pictòrics. Donant lloc a veritables peces de col·leccionista com la que tenim entre mans.
Dades de la peça
‘Nina’ de Heinrich Stier – Col.lecció Lola Anglada
Aquesta nina en concret va ser elaborada amb diferents materials. Cera pel que fa al cap, paper maixé les extremitats i tela de cotó per reomplir el cos. El cabell és natural. I els ulls són de vidre.
La peça presenta un estat de conservació general força dolent. Mentre que, pel que fa al cos de la nina, la conservació del vestit és regular.
Es tracta d’una peça fabricada als tallers alemanys de Heinrich Stier.
Procés de restauració
La restauració del vestit és va dur a terme Centre de Documentació i Museu Tèxtil de Terrassa. És tracta d’un vestit de dues peces. Teixit a seda de color gris. Decoració floral espolinada. Roba interior composta per enagos i camisa de tafetà de color blanc. Mitjons de punt calat i sabates de roba.
El procés de restauració va començar amb l’anàlisi de fibra del teixit per mitjà de microscopi. Seguit de l’eliminació de recosits que unien les peces. Netejant en sec amb aspiració controlada de baixa succió.
Posteriorment és va començar la neteja humida, que és va aplicar només a les peces de roba que ho permetien, és va utilitzar aigua desionitzada i és van anar taponant amb una esponja, aconseguint anar retirant la brutícia. Una vegada finalitzat el bany és va assecar i és van corregir les deformacions.
El següent pas fou la consolidació, fixant els estrips amb seda d’un cap i punt de restauració. Finalment és van muntar les diferents parts del vestit.
En quan a la restauració del cos: El primer pas fou una neteja mecànica en sec, utilitzant paletina i aspiració de baixa succió controlada en la zona del cos (tela) i de les extremitats (paper maixé). El cabell és va raspallar amb un pinzell petit.
La neteja del cap (cera) és va realitzar amb hisop de cotó hidròfil humitejat amb aigua destil·lada i sabó neutre, i esbaldit amb aigua destil·lada. Retirant les restes d’humitat amb paper “de cuina”. És va fer una segona neteja amb hisop de cotó hidròfil humitejat amb White Sipirit. Els ulls és van netejar amb hisop de cotó hidròfil humitejat amb aigua destil·lada.
Per la neteja humida de les extremitats (paper maché ) també és va utilitzar hisop de cotó hidròfil humitejat amb White Spirit. Un cop ben assecades totes les parts és van consolidar fissures i es reintegraren les pèrdues de suport que presentava en el braç dret. Un cop anivellada i polida la reintegració és va aplicar una capa de vernís a les quatre extremitats. El procés finalitzà amb la reintegració cromàtica de les pèrdues i un envernissat final d’aquestes zones.
Posteriorment els tècnics del Centre de Documentació i Museu Tèxtil de Terrassa foren els encarregats de posar de nou el vestit a la nina. Actualment la peça només està pendent de la restauració del cabell i resta guardada a les reserves del Consorci del Patrimoni de Sitges esperant ser exposada en la reobertura de la Col·lecció de Nines i Joguines Lola Anglada.
I és que, des de la iconografia al grafisme popular, i des de les rajoles a les auques, els ventalls o les nines, tot el que envoltava Lola Anglada conformava el seu univers.
Crèdits fotogràfics
© Arxiu Fotogràfic del Consorci del Patrimoni de Sitges
Bibliografia
Anglada, Lola (1995): Les meves nines. Barcelona: Proa, Columna. 210 p.
Capellà Simó, Pere (2016): “La industria de la muñeca en España a través de sus invenciones, 1883-1914“. A: El futuro del pasado: revista electrónica de historia, número 7, p. 353-405.
Gou i Vernet, Assumpta (1986): Les nines del Museu Romàntic. Barcelona: Diputació de Barcelona. 104 p.
Pep Pascual, responsable de restauració dels Museus de Sitges
Deixa un comentari