Quan és parla d’un Museu, la gent en general pensa en un espai més o menys gran on hi ha exposades una sèrie Bens Culturals. Però un Museu és molt més que això. Freqüentment és desconeix que, a part de la pròpia exposició de les Obres d’Art, hi ha moltes altres tasques que sí realitzen, així com l’equip humà que hi ha darrera d’aquestes feines.
L’organigrama d’un museu, variarà en funció de la mida del mateix, esta clar. Però és pot sintetitzar amb una Direcció-gerència, un apartat de Conservació-Restauració, de Col·leccions, de Documentació, Pedagògic, de Comunicació, d’Administració, de Manteniment, Personal de Sala, Seguretat i d’altres en funció de la magnitud del museu en qüestió. Evidentment cadascun d’aquest departaments disposà d’un espai de treball concret , i realitza una sèrie de tasques que fan que el resultat final sigui el que el públic coneix: la presentació d’una col·lecció permanent que il·lustra el fons del Museu.
Jo, us explicaré, d’una manera genèrica, les parts que estan vinculades més directament a la meva feina, que són l’apartat de Conservació i el de Col·leccions.
Queda clar que tots aquest departaments treballen per aconseguir que els Equipaments, la Presentació i Exposició de les col·leccions compleixin les normatives marcades per l’ICOM, un Consell Internacional de Museus que vetlla per la Conservació dels Bens Culturals.
Els Restauradors han de treballar conjuntament amb els Conservadors i amb Col·leccions, per dissenyar les estratègies i accions a emprendre, per tal de que les obres es trobin dins del paràmetres establers per la seva bona conservació.
Com menys hagi de restaurar un restaurador molt millor. Això pot sonar estrany, però tot seguit ho explicaré.
La clau és la conservació preventiva, o sigui les mesures i accions que tenen com objectiu evitar o reduir possibles futurs deterioraments o pèrdues. Aquestes accions són indirectes, no interfereixen amb els materials i les estructures dels bens . No modifiquen el seu aspecte.
La conservació curativa, agrupa totes aquelles accions aplicades de manera directa sobre un Be, que tenen com objecte parar els processos nocius o reforçar la seva estructura. Aquestes accions és realitzen només quan les obres és troben en un estat de fragilitat notable o el seu deteriorament augmenta ràpidament. Aquestes accions puntualment poden modificar l’aspecte dels bens.
La Restauració s’ entén com les accions aplicades de manera directa sobre un be. Aquest tipus d’intervenció només és realitzen quan el be ha perdut una part del seu significat o funció a traves d’una alteració o deteriorament passat. Basant-se sempre en el respecte al material original. Freqüentment aquestes accions poden modificar l’aspecte del be.
Així dons, tot i que la professió que desenvolupo és coneix com Restauració, en realitat en un tant per cent elevadíssim, les tasques que realitzo són de Conservació preventiva, i curativa i només quan és del tot necessari, s’aplicà la restauració pròpiament dita.
El correcte és denominar aquesta figura com Conservador-Restaurador.
Tot i que us pugui semblar estrany, no està generalitzat el fet que un museu tingui un Conservador-Restaurador en plantilla, a no ser de tractar-se de grans museus, que en poden tenir diversos, especialitzats cadascun en un camp concret.
La majoria no disposen d’aquesta figura professional i han de externalitzar les restauracions a tallers particulars, el que comporta un risc afegit pel fet d’haver-se de traslladar l’obra que s’ha de tractar.
Una altre característica poc habitual, cada cop menys, és que un Conservador-Restaurador treballi diverses tipologies de peces i materials. Com bé sabeu els Museus de Sitges, disposen d’un ampli fons Patrimonial on hi trobem tot tipus de materials. Jo provinc d’una generació professional on s’estudiava la conservació de la majoria de materials que podem trobar en un museu, aquest fet m’ha facilitat poder ocupar-me de la conservació de les diverses col·leccions que disposem.
Cert és però, que hi ha alguns tipus de material (mobiliari, vidre, teixit) que la seva conservació curativa és realitzat en altres tallers externs i també algunes obres que tot i que jo me’n podria ocupar per una falta de temps no puc atendre.
Eventualment hi ha altres Conservadors-Restauradors que treballen en la conservació curativa en el mateix taller de Restauració que disposen els Museus de Sitges.
La feina del Conservador- Restaurador no és centre nomes a desenvolupar totes aquestes tasques fins ara descrites. Hi ha moltes altres tasques ha realitzar, i més, en una estructura professional relativament petita com la disponible als nostres museus.
Us n’explico unes quantes. Per exemple, la revisió i control periòdic de la col·lecció permanent, de les exposicions temporals i de les reserves. Aquesta feina és comparteix amb els Conservadors i consisteix amb supervisar visualment l’estat de conservació de les obres exposades i també de les emmagatzemades, el Personal de Sala ens és de gran ajut ja que són ells que estan permanentment observant les peces i poden detectar qualsevol possible alteració. I comunicar-ho.
Quan s’ha d’intervenir qualsevol obra el primer que és fa, és documentar l’estat en que és troba, tant a nivell fotogràfic com a nivell escrit, per mitjà d’un informe previ i posteriorment d’una fitxa de restauració on és detallarà tot el procés i els materials utilitzats.
També l’equip de Conservació-Restauració s’encarrega de la supervisió els embalatges i desembalatges de les obres que cedim a d’altres museus o entitats i de les obres que ens cedeixen a nosaltres per les exposicions temporals. Documentar-ho tant fotogràficament com per escrit.
Quan és cedeixen obres a altres Museus o Entitats s´ha d’elaborar un informe de Conservació de l’estat de l’Obra. On s’anota molt detalladament i és documenten fotogràficament totes les petites alteracions que pot presentar una peça ( s’entén que si és deixa una obra és que l’estat de conservació és correcte) a fi de comprovar posteriorment que durant els transports i el període d’exposició l’obra no ha sofert cap desperfecte. Tant els embalatges com els transports estan realitzats per empreses especialitzades en transport d’Obres d’Art.
Un altre tasca és la supervisió i control del muntatge en sala de les obres, tot i que aquesta feina esta realitzada per personal especialitzat, s’ha de comprovar que és faci adequadament i amb les mesures adients per protegir al màxim les Obres d’Art. Un cop situades al lloc on seran exposades s’ha de controlar la quantitat de llum, la temperatura i la humitat relativa.
Fer de “correu”, als Museus o Entitats on cedim obres, també forma part del ventall de tasques que ha de realitzar un Conservador- Restaurador. És tracta de desplaçar-te fins el centre on ha viatjat l’obra deixada, i amb la documentació que s’ha realitzat anteriorment de l’estat de Conservació, inspeccionar el seu estat abans i després de les exposicions. Aquesta mateixa tasca també s’ha de fer quan som nosaltres els qui organitzem exposicions temporals on hi participen obres d’altres Museus.
He intentat explicar per sobre aquestes altres feines que també formen part del dia a dia dels Conservadors- Restauradors i que normalment el gent en general desconeix.
El més important però, és que quedi clar que la nostra principal premissa és que a través d’una bona Conservació Preventiva, s’hagi d’aplicar el menys possible la Conservació Curativa i només quan sigui del tot imprescindible aplicar el concepte Restauració sobre dels bens.
Crèdits fotogràfics
© Arxiu Fotogràfic del Consorci del Patrimoni de Sitges
Bibliografia
Colonna-Preti, K. (2017): XV Reunió Tècnica de Conservació y Restauració: sistemes i materials per al muntatge, exhibició i emmagatzematge dels béns patrimonials [MNAC, Barcelona, 27 i 28 de novembre de 2017]. Barcelona: Grup tècnic, Associació professional dels conservadors-restauradors de Catalunya.
Gall-Ortlik, A. (2012): XIII Reunió Tècnica de Conservació y Restauració: interdisciplinarietat en conservació-restauració : realitat o ficció? [MNAC, Barcelona, 22 i 23 de novembre de 2012]. Barcelona: Grup tècnic, Associació professional dels conservadors-restauradors de Catalunya.
CRAC Patrimoni (2010): XII Reunió tècnica de conservació y restauració: vers una conservació-restauració sostenible : reptes i projectes [MNAC, Barcelona, 3 i 4 de Maig de 2010]. Barcelona: Grup tècnic, Associació professional dels conservadors-restauradors de Catalunya.
Mirambell Abancó, M. (2002): “Del restaurador d’obres d’art al conservador-restaurador de béns culturals. Breu recorregut per la història de la professió”. A: Unicum. Revista de l’Escola Superior de Conservació i Restauració de Béns Culturals de Catalunya, núm. 1, p. 6-11.
Pep Pascual, responsable de restauració dels Museus de Sitges
Deixa un comentari