‘L’escultor Gustau Violet. Art, pensament i territori’

6 juliol 2018 a 21 octubre 2018

Museu de Maricel (Sitges)

Horaris: de dimarts a diumenge, de 10 a 20h

Comissaris: Ignasi Domènech i Ester Barón

Organitza: Museus de Sitges, amb la col·laboració de l’Ajuntament de Sitges, la Diputació de Barcelona i la Generalitat de Catalunya

Preus: 5 – 10 € (entrada conjunta per visitar el Cau Ferrat i el Museu de Maricel)

Consulta totes les obres de l’exposició

 

Els Museus de Sitges recuperen i reivindiquen l’obra i la condició d’artista transfronterer de l’escultor Gustau Violet (Tuïr, 1873 – Perpinyà, 1952), amb una completa exposició que aplega 104 peces seves i d’autors coetanis al Museu de Maricel fins el 21 d’octubre. L’exposició L’escultor Gustau Violet: art, pensament i territori permet presentar una visió de la seva creativitat avançada i moderna, així com la seva mirada al territori, que va resultar cabdal en el traç de la seva obra. L’exposicióestà organitzada per Museus de Sitges, amb la col·laboració de l’Ajuntament de Sitges, la Generalitat de Catalunya i la Diputació de Barcelona. Els seus comissaris són Ignasi Domènech, cap de Col·leccions dels Museus de Sitges, i la historiadora de l’art Ester Barón.

L’exposició L’escultor Gustau Violet: art, pensament i territori mostra la relació entre els artistes del Rosselló i del Principat de començament del segle XX, a partir de la figura del mateix Violet, que va actuar com nexe comú i via d’influència. Violet va representar la modernitat i els vincles amb el territori alhora, en tant que introductor d’algunes idees estètiques que donaren forma a una plàstica que es va avançar a la del Noucentisme, la reivindicació d’un art propi basat en les formes de via tradicionals i la integració en un mateix corpus cultural de les Catalunyes del Nord i del Sud.

Acabats els seus estudis a París, va exercir breument d’arquitecte i va participar entre els anys 1903 i 1907 com a escultor en diverses exposicions al Salon des Artistes i al Salon d’Autome, a partir de les quals va començar a ser reconegut per la crítica. Distanciat dels cànons estètics de Rodin, no va acabar de trobar el seu encaix en els circuits artístics de la capital francesa i aviat (el 1903) va tornar al Rosselló, on va establir forts lligams amb la gent, la cultura, el paisatge i les tradicions de la Catalunya del Nord, sense perdre els vincles amb París. El 1907 va publicar un manifest en defensa de l’art regional, on sostenia un art basat en la seva gent, el paisatge i les tradicions.

L’exposició L’escultor Gustau Violet: art, pensament i territori presenta obres mai vistes abans al Principat i ofereix una fotografia de la modernitat que va representar l’escultura de Violet en el context de l’art rossellonès de la seva època. A començament de segle, el Rosselló es va convertir en un veritable laboratori d’experimentació artística en el qual Gustau Violet va jugar un paper cabdal, però que va tenir també altres elements rellevants, com l’arribada d’Henri Matisse a Cotlliure, la invitació d’Aristides Maillol a artistes de diferents cultures a Banyuls, el naixement del Fauvisme o la imminent eclosió de Ceret com a bressol del Cubisme.

L’exposició que presenta el Museu de Maricel és la mostra més completa de l’art rossellonès de començament del segle XX vista a Catalunya des que Miquel Utrillo va organitzar a la Sala Parés de Barcelona el 1905 l’Exposició del artistes del Rosselló. A la mostra de Sitges, les obres de Gustau Violet conviuen amb altres d’Artistides Maillol, Paul Gauguin, Manolo Hugué, Esteve Terrús, Lluís Bausil, Marcel Giri o George-Daniel de Monfreid, entre d’altres.

L’exposició L’escultor Gustau Violet: art, pensament i territori presenta 104 obres procedents de diverses col·leccions, com el Museé d’Art et d’Histoire de Narbona, el Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC), el Museu del Disseny de Barcelona, el Museu d’Art de Sabadell, el Museu d’Art Jaume Morera (Lleida), Museu Terrús d’Elna, la Biblioteca – Museu Víctor Balaguer de Vilanova i la Geltrú i els mateixos Cau Ferrat i Museu de Maricel, entre d’altres. La mostra també ha rebut préstecs d’arxius, biblioteques, galeries d’art i col·leccions particulars. Els dos comissaris, Ignasi Domènech i Ester Baron, han dut a terme una intensa tasca de recerca, que ha permès treure a la llum obres desconegudes, que ara s’apleguen al Museu de Maricel.

 

Catàleg L’escultor Gustau Violet: art, pensament i territori

Edita: Consorci del Patrimoni de Sitges, 2018

Coordinació: Ignasi Domènech

Textos: Ester Barón, August Bover, Ignasi Doménech i Eric Forcada

Suport documental: Carme Camps i Elisenda Casanova

 

Gustau Violet

Gustau Violet (Tuïr, 1873 – Perpinyà, 1952) va estudiar arquitectura a l’Acadèmie de Beaux-Arts de París, tot i que va exercir fonamentalment d’escultor. Va conrear, però, altres disciplines artístiques, com la il·lustració, la forja, la creació en ceràmica, el disseny mobiliari i també la traducció i l’escriptura.

Gustau Violet va ser un dels escultors emergents més rellevants en el París dels primers anys del segle XX i, al mateix temps, va ser un dels artistes més compromesos i significats amb la cultura catalana al Rosselló. Va treballar la pedra, el marbre, el coure i la terra cuita. La seva obra és present en destacades pinacoteques franceses i catalanes, però també en espais públics, com el monument –fet a base d’escultura, mosaic i ferro forjat– que va alçar a Perpinyà el 1924 en homenatge als caiguts a la Primera Guerra Mundial, així com altres decoracions escultòriques a l’Escola Superior de Perpinyà. També va ser l’artífex, junt amb l’escultor Miquel Paredes, dels monuments als morts de la Gran Guerra a Tuïr, Cotlliure, Sant Llorenç de Cerdans i Prada.

Violet –que rarament signava les seves obres– va ser un gran defensor de l’anonimat de l’artesanat i de la creació d’un art per a tothom. En aquest sentit, la majoria de les seves obres eren seriades, amb un nombre limitat d’exemplars. Les seves figures en terracota pentinada estaven inspirades en els treballs del camp i la vida pagesa i representaven els tipus populars del Rosselló, la Cerdanya i el Conflent.

Coneixedor de la dramatúrgia catalana, va impulsar el teatre de la natura al Rosselló i va traduir al francès El poble gris, de Santiago Rusiñol, amb qui va compartir experiències i intercanvis artístics, com un viatge per la Manxa el 1905 per commemorar el tricentenari d’El Quixot o l’exposició a la Galeria Goerges Pêtit de París (1906), on Rusiñol va presentar setze olis i Violet dinou escultures. També va escriure, junt amb Josep Sebastià Pons, La font de l’Albera, musicada per Enric Morera.

 

Gustau Violet als Museus de Sitges

Els Museus de Sitges tenen quatre obres de Gustau Violet en els seus fons. Santiago Rusiñol va adquirir dues escultures de Violet de tall noucentista (Les portadores de taronges i Dona pentinant-se), arran l’amistat que tots dos van forjar a començament de segle. Paral·lelament, Charles Deering també va adquirir divuit escultures per a la seva col·lecció, si bé no van restar en els fons del Palau de Maricel.

Precisament, Gustau Violet havia de ser l’autor de la decoració escultòrica de la façana de Maricel, una proposta que li va fer Miquel Utrillo amb motiu de la visita a les obres que l’artista rossellonès va realitzar el 1914. La seva crida a files amb l’exèrcit francès, tot just esclatada la Gran Guerra, va fer desistir Violet de l’encàrrec, que finalment va assumir Pere Jou.

Obres de Gustau Violet al Cau Ferrat i el Museu de Maricel:

Les portadores de taronges (1905), escultura de terracota patinada. Col·lecció Santiago Rusiñol (Cau Ferrat)

Dona pentinant-se (1905-1911), escultura de terracota patinada. Col·lecció Santiago Rusiñol (Cau Ferrat)

Miquel Utrillo rebent la Legió d’Honor (1918-1919), gerro de ceràmica esmaltada. Col·lecció del Dr. Jesús Pérez – Rosales (Museu de Maricel)

Bust de Juli de Carsalade du Pont, bisbe d’Elna (cap a 1905), escultura de terracota. Fons Maricel (Museu de Maricel). Aquesta obra ha estat adquirida recentment pel Consorci del Patrimoni de Sitges