Un bust en terracota de Gustau Violet a la Peça del Mes

L’Escola Nacional Superior de Belles Arts de París (École Nationale Supérieure des Beaux-Arts, ENSBA) està considerada com una de les més influents de França. Al llarg de més 375 anys d’història ha deixat la seva empremta en el món de l’art a través del característic estil Beaux-Arts i ha format a alguns dels grans artistes europeus de tots els temps.

Un espai de confluència artística on a finals del segle XIX van coincidir artistes francesos Aristides Maillol o Gustau Violet amb artistes catalans com Miquel Utrillo o Santiago Rusiñol. Uns lligams amb la cultura catalana que Violet va continuar conreant de retorn a la Catalunya del Nord, amb la creació de la Societat d’Estudis Catalans a Perpinyà (1906), i va la participació en diverses exposicions a la Catalunya del Sud, des de la Sara Parés (1905) al Faiança Català (1914).

Arran d’aquesta última exposició barcelonina, Miquel Utrillo va adquirir fins a divuit obres de Gustau Violet per incorporar-les a la col·lecció que en aquells moments Charles Deering conservava a Maricel. Aquella adquisició que havia d’anar acompanyada per altres projectes artístics de Violet del Palau de Maricel no va poder anar més enllà a conseqüència de l’esclat de la Primera Guerra Mundial.

Sí que hi va ser però possible un reconeixement públic a l’escultor rossellonès en forma de capitell al Palau de Maricel de Sitges. Premi a un artista compromès que va homenatjar tant la resistència aliada com la militància en favor de la cultura catalana, de la qual n’és també exemple el protagonista de la Peça del Mes d’abril: Bust de Juli de Carsalade du Pont, bisbe d’Elna.

La ponència ha anat a càrrec del catedràtic emèrit de la UB i membre l’IEC August Bover i Font. Com un acte d’homenatge a alguns dels màxims promotors de la nostra cultura a la Catalunya del Nord durant la primera meitat del segle XX, des de Juli Carsalade du Pont a Deodat de Severac passant pel mateix Gustau Violet.

Us convidem a reviure l’acte tot recordant la presentació de la Peça del Mes que va tenir lloc el 26 d’abril.

“El bisbe dels catalans” als Museus de Sitges

La imatge d’aquest bust en terracota fet per Gustau Violet a Prada de Conflent cap al 1905 és la del bisbe d’Elna-Perpinyà, Juli de Carsalade du Pont. Destacat promotor de la cultura catalana a la seva diòcesis natal que tot i aprendre la nostra llengua ja d’adult va emprar-la i en restablir l’ús arreu del seu bisbat.

Gran admirador de Jacint Verdaguer, el bisbe d’Elna va prendre un paper actiu en la recuperació del patrimoni eclesiàstic i la recerca científica del clergat. Des de la creació de la Revue historique et littéraire du diocèse de Perpignan a la fundació de la Société des amis du grégorien al costat del seu nebot llunyà Deodat de Severac. Així com la promoció i la col·laboració en els Jocs Florals de Barcelona i en obres com el Diccionari català-valencià-balear (DCVB) d’Antoni M. Alcover.

Fets pels quals va ser conegut com “el bisbe dels catalans” i homenatjat per novel·listes com Louis Bertrand i artistes com Gustau Violet a través d’aquest bust en terracota.

De la mateixa manera que els Museus de Sitges van reivindicar l’artista amb l’exposició ‘L’escultor Gustau Violet. Art, pensament i territori’, celebrada al Museu de Maricel del 6 juliol al 21 d’octubre de 2018, una peça tan important havia d’anar més enllà de l’acte institucional.

I ha estat així com la ponència d’August Bover ha tingut l’acompanyament d’un altre il·lustre promotor de la cultura catalana: el compositor occità Deodat de Severac. Recordat en un recital especial a través de la veu de la soprano Mireia Latorre i del piano de Bru Corbella.

Colofó de luxe en un acte de reconeixement als defensors de la cultura i l’art del país des de la Catalunya del Nord.

Bibliografia bàsica

Barón i Borràs, Ester. «Gustau Violet, un escultor català de França», a: Revista de Catalunya, 271 (abril 2011), p. 91-119 i 272, i (maig 2011), p. 69-95.
Bover i Font, August. La carpeta del Nord. Estudis de literatura nord-catalana. Canet de Rosselló: Ed. Trabucaire, en premsa.
Cardús i Grau, Josep. «Un gascó bisbe del Canigó i bisbe dels catalans (1899-1932)», a: Quaderns de pastoral, 186 (octubre-desembre 2002), p. 49-67.
Carsalade du Pont, Juli de / Despujol, Ignacio María. Con ocasión de los Juegos Florales que se celebraron en Font-romeu el día 5 de agosto de 1926. Girona: [Imp. Del Regimiento de Infantería], 1926.
Cortade, Eugeni. Juli de Carsalade du Pont, bisbe de Perpinyà i defensor de Catalunya. Barcelona: Curial Edicions, 1994.
Cortade, Eugeni. «La restauration de l’abbaye de Saint-Martin-du-Canigou par Mgr. de Carsalade du Pont (1902-1932)», a: Conflent, 59 (1972), p. 215-267.
Domènech, Ignasi (coord.). L’escultor Gustau Violet. Art, pensament i territori / Le sculpteur Gustau Violet. Art, pensée et territoire. Sitges: Consorci del Patrimoni de Sitges, 2018.
Moll, Francesc de B. (ed.). Epistolari del bisbe Carsalade a mossèn Alcover. Palma: Ed. Moll, 1964.

Crèdits fotogràfics
© Arxiu Fotogràfic del Consorci del Patrimoni de Sitges

Autor
Xavier Garcia, Bibliotecari dels Museus de Sitges