“La Processó de Sant Bartomeu” de Felip Masó i de Falp

Una de les peces més recordades de l’escola luminista és “La Processó de Sant Bartomeu“. Obra del pintor sitgetà Felip Masó i de Falp i pintura icònica de la Col·lecció d’Art de la Vila de Sitges, que resta exposada al Museu de Maricel.

Pintada a Sitges l’any 1884, fou presentada el mateix any al saló de París i premiada a l’exposició de Viena del 1887 i distingit amb la segona medalla a l’Exposició d’Anvers de 1893. Molt aviat se’n feren unes reproduccions en color i al cap de poc a moltes llars sitgetanes hi havia una oleografia del quadre emmarcada. L’autor, en va fer donació als museus de Barcelona i aquests el van deixar en dipòsit a la Diputació provincial per a decorar les seves sales.

Després, va estar situat al despatx del conseller de cultura de la Generalitat fins que el mateix conseller i d’acord amb la Junta de Museus al llogar les sales de l’actual Palau de Maricel per fer-hi l´ampliació del Cau Ferrat el 1935, decidiren de donar-hi l’obra com a primera de la col·lecció d’art de la Vila de Sitges, fons que des de llavors no ha parat de créixer en benefici del nostre patrimoni local.

El relat d’un quadre de Felip Masó

La història ens recorda que Josep Soler i Cartró va ser convidat pel mateix artista al pati de Can Querol per poder veure in situ com plasmava en la tela tota la força de la nostra festa gran. Dins del pati ja hi havia els ornaments, banderes, ganfarons, i altres objectes litúrgics que Mossèn Fèlix Clarà havia fet portar per poder-ne captar tots els detalls. Masó, trià el pati de Can Querol perquè era prou gran i a més era un bon amic de la casa, fins al punt que en un principi volia fer-lo servir com a fons de la seva obra, encara que al final es va decidir de posar-hi el castell de Sitges, una mica modificat a la seva conveniència.

Així doncs, la composició del quadre és una mica fantasiosa fins al punt que la realitat sols hi apareix en un terç del conjunt. El tros de la part dreta, correspon al Sitges del 1884. A excepció de la casa del primer terme, les altres, per ordre de col·locació, són les que es troben ara enfront de la façana de la casa de la vila. Així la que segueix després de la primera es “Can Fontanals“, també anomenada per la gent “Can Pets“, després ve “Can Reguant“, el ferrer, després la casa de la Usellesa i ca la Manana, la darrera de totes, “Can Pans“, enderrocada a mitjans dels 70 del segle passat.

També si ens hi fixem i just on ara hi ha el Dr. Robert s’hi entreveu un tros de Can Puig de Galup, casa que hi havia llavors en aquest indret. Al centre del quadre hi ha situat el Castell de Sitges, la façana del qual donava de cara on tenim avui la Fundació Stämpfli a l’antic mercat municipal. Per tant podem veure com l’autor va prendre com a punt de vista els voltants de l’entrada del carrer d’en Bosch. El tros de l’esquerra és el que en diríem un “capritxo” o distorsió de la realitat, molt freqüent en la pintura luminista sitgetana, ja que hi podem veure la Virgen dels fanals situada en realitat en un altar exterior a la mesquita-catedral de Còrdova.

A la dreta podem veure un parell de soldats, cosa que no correspon amb aquells anys en què a Sitges no hi havia tropes. Al costat dels soldats i asseguda de cara, Josefina Ferrer Cros esposa de Josep Planàs, de sobrenom “el muchacho” car va néixer a Cuba. Més avall, en “Paulí“, el sereno fent guàrdia d’honor. Dels elements folklòrics hi podem veure els vells gegants moros d’en Querol i al seu darrere el ball de bastons. En el primer portal de Castell, i com esperant per incorporar-se a la processó hi ha el tabernacle de Santa Tecla.

Participants d’una singular processó de Corpus

A continuació dels balls hi veiem els escolanets tot portant els ganfarons parroquials, el segon el porta el “Ros de cal ploraire” i a darrere seu, el sagristà, en Salvador Rigol i Busquets amb la creu d’argent i faldilla blanca. El capellà que hi ha en lloc preferent lluint capa pluvial blanca és Mossèn Fèlix Clarà, fill de Sitges, i responsable final de què la imatge de Sitges, és a dir, la nostra església parroquial tingui el seu aspecte actual.

Hi podem veure les tres grans banderes que acompanyen la processó, la blava és la de la confraria de la Puríssima, la verda és de la verge del Remei i la vermella la de Sant Bartomeu. Aquesta la portava el vell Quadrats, inconfusible amb les seves patilles, i darrere seu, i amb el barret de copa a la mà, Cristòfol Clarà, germà del Mossèn citat. Després hi veiem tot acompanyant al tabernacle al comandant de marina i a l’altre costat a Joan Burgades, el “Tigre”, molt popular en el Sitges d´aquells anys.

La imatge de Sant Bartomeu encara és la que avui dia veiem sortir a les nostres processons i cal dir que llavors era propietat de la família Robert del carrer Nou. Darrere el Sant, en “Buina“ del carrer de les Ànimes, conegut també com el vell mariner. De la banda de música dirigida per en Josep Carbonell Vidal, distingim a la seva dreta en Salvador Mirabent, en “Feliç” que toca el butsem, una mena de fagot ja en desús.

Després, en Salvador Monfort i Brossa tocant el flautí, i l’Antoni Domènech, en “Rateta” que toca el requinto. Darrere la banda el penó de Sant Bartomeu encara que pintat de blanc, propietat de la germandat de sant Bartomeu i al fons distingim el talem que es treia per cobrir la relíquia del Sant Apòstol que llavors sortia a la processó. Així era la nostra Festa Major en temps vuitcentista i així d’aquesta manera ho va saber copsar Felip Masó en la ja seva celebrada tela.

Crèdits fotogràfics

© Arxiu Fotogràfic del Consorci del Patrimoni de Sitges

Bibliografia

Giménez i Mirabent, Sebastià. “‘La processó de Sant Bartomeu’ de Felip Masó i Falp“. A: Butlletí del Grup d’Estudis Sitgetans. Any XLI. Febrer de 2016. Núm. 156. 8 p.
Panyella, Vinyet. “L’Exposició Històrica d’Art Sitgetà de 1925. Una reivindicació”. A: L’Eco de Sitges, número extraordinari, 14 d’agost de 2015

Sebastià Giménez i Mirabent, guia dels Museus de Sitges